Tunísia, Egipte, el Iemen, ... Aquests dies aquests països són a les portades de tots els diaris, als sumaris de totes les notícies de la ràdio i la televisió. Molts ciutadans d'aquests països s'han mobilitzat per enderrocar els règims polítics que els han estat governant durant dècades. Règims tirànics, dictadures, algunes d'elles disfressades de democràcies orgàniques, com aquella que aquí vam viure durant anys de fèrria dicatadura. On van tots aquests països? Fem una lectura correcta de tot el que està passant en el món islàmic durant aquests dies? Som davant una espontània demanda de llibertat? Quin ha estat el detonant? Com s'ha escampat com una taca d'oli la revolta tunisiana? Aquestes són algunes de les qüestions que ens haurien d'assaltar davant dels fets que s'estan produint. Perquè seguim veient en les imtages que ens envien els mitjans de comunicació una absència total de la dona en tot aquest moviment? (Segueix)
[Món
]
04 Febrer, 2011 16:52
[Valls
]
04 Febrer, 2011 13:31
Les decennals de la candela estan arribant, ja, a la seva recta final. Penso que no és gaire atreviment dir que les festes han estat un èxit. De fet, m'atreveixo a dir que com ho acostumen a ser sempre. Hi ha hagut festa per a tothom i per a tots els gustos. Fins i tot en la decoració vial. Als carrers cèntrics de la ciutat l'estructura lluminosa del sud d'Itàlia ha estat un reclam més per a molta gent de les comarques veïnes i de més lluny per a acostar-se fins a Valls. Per damunt dels gustos particulars aquest ha estat un element més de controvèrsia positiva. (Segueix)
