10.08.12

JOHANNESBURG (2a PART)

Publicat a Sudàfrica | 12:01

Johannesburg és una ciutat peculiar. El David diu que està construïda a imatge i semblança de les ciutats americanes (referint-se a Estats Units), que són ciutats més aviat horitzontals, i no les típiques ciutats verticals que coneixem nosaltres. 
Quan ens parlen de ciutats, les imaginem com Barcelona. Una ciutat amb blocs de pisos a banda i banda del carrer, botigues de ba
rri, voreres per passejar, semàfors, passos zebra...
Johannesburg la té aquesta part, sí. Seria la part anomenada Central Business District, que tothom aquí la coneix com el CBD. Aquesta part és on hi havien les empreses més importants de Sudàfrica, el centre de negocis de Johannesburg. Avui en dia encara queden algunes empreses importants al CBD (el David treballa allí), però mica en mica les empreses van marxant a altres zones de la ciutat. Tot això perquè als anys noranta, després de la desaparició de l’apartheid, el barri es va tornar insegur. És un dels barris més insegurs de Johannesburg, i pel que ens han dit, de les zones més insegures del món, tot i que depèn dels carrers. 
Aquesta zona, en la que jo hi vaig anar per primera vegada fa un parell de setmanes, té un encant especial. Recorda la ciutat que nosaltres coneixem, potser força més deteriorada, perquè està molt descuidada, i amb els habitants de la zona una mica més foscos del que estem acostumats a les nostres ciutats. La població d’aquest barri és totalment negre. Dubto que cap blanc visqui en aquesta zona.
Nosaltres vivim en una de les zones dels blancs, crec que considerats el “nuevos ricos”. Una zona completament diferent del CBD. Per mi, amb molt menys encant. Aquest barri on vivim es diu Sandton i fa no més de deu anys eren camps de conreu. Amb aquest temps, la majoria d’empreses del CBD s’han traslladat cap aquí i s’han aixecat centenars d’hotels de categoria. A més s’han anat construint residències per la gent de classe mitja-alta.
Els carrers semblen carreteres, perquè no hi ha edificis a banda i banda i perquè no hi ha botigues. Passejar pel carrer segueix sense ser segur, tot i que durant el dia es pot fer.
Les cases, pisos o apartaments es concentren emmurallats. Són com urbanitzacions però tancades amb murs de pedra i acabats amb cablejat elèctric. L’entrada està tancada amb unes grans portes de ferro i vigilades per uns guàrdies les vint-i-quatre hores del dia, tots els dies de l’any.
La nostra urbanització és així. Dins és ben bonic, amb carrers, un bar, tres piscines comunitàries, fonts i zones de barbacoa. I molt segur, tot i que ningú et diu que no et robin. En aquest cas, se sabria que són els jardiners o les dones de la neteja (es veu que és habitual). 
Sortir de la urbanització caminant és una mica avorrit, perquè és passejar pel costat de murs, encara que hi ha moltes zones verdes i molts centres comercials per passejar. Tot i així, nosaltres no tenim res massa a prop, per tant hem d’agafar el cotxe per tot.
La majoria de gent que veus fora de les urbanitzacions són gent que corren. I és que aquí la gent fa molt esport! Bé, està clar que els rics fan molt esport. Els altres tenen altre feina... O sigui, que la gent que et trobes quan surts a passejar van amb xandall. Jo m’ho prenc amb calma, xino xano, amb texans, la Perla i amb patxorra. Crec que soc la rara!