El català als mass mèdia audiovisuals
24 Set 2006Les noves tecnologies han permés el progrés del català a nivell d'internet. Però deseganyem-nos. Tenen èxit les planes en el nostre idioma només en sectors concrets de la població internauta. Si intentes crear una pàgina generalista en català, o bé una plana sense ideologia concreta però especialitzada en algun tema en concret, la web en català no és ni tan sols tinguda en compte per la població catalana, que es decanta per planes en el mateix àmbit que utilitzin el que per als catalans podriem anomenar una llengua franca (generalment el castellà, al que cal sumar l'anglès). La veritat és que tampoc podem forçar a ningú a consultar una plana web o una altra, però cadascú hauria d'aplicar en part a la seva consciència el deure de potenciar la llengua pròpia.
A internet l'idioma català, malgrat les dificultats, aguanta. Amb la ràdio, la presència del català a les freqüències radiofòniques també es pot dir que està en situació estable, en equilibri amb l'espanyol.
Però mirem la televisió. Fa 30 anys hi havia dues cadenes, les dues públiques i de titularitat estatal. Per sort, des dels estudis de Miramar primer, i des de Sant Cugat després, es va permetre la programació en català a TVE en certes franges horàries. La programació que, en general, sempre s'ha programat des del centre territorial de TVE a Catalunya ha estat, malgrat els minsos pressupostos, una programació independent i de qualitat. És quelcom que hem d'agraïr a aquests professionals de televisió.
Desprès va arrivar TV3, i poc després, les primeres privades. El panorama televisiu en català va millorar la seva presència, i la quota de pantalla no era la pròpia per a un país que té per idioma propi el català, però que contemplant la situació no era una quota gens menyspreable. S'havia donat un impuls mediàtic a la presència del català com a llengua vehicular.
Personalment, amb el punt negre de la desaparició en les nostres comarques del senyal d'una televisió bilingüe com era Canal 9, que ens permetia que poguessim escoltar una variant del nostre idioma que sembla ser un tabú a les nostres terres, per desprès intentar demanar la unitat lingüística de la llengua. Si no deixem escoltar el valencià a la nostra terra, encara que la direcció del canal estigui en mans d'un govern que no sigui amic del govern que hi hagi a Catalunya, estem retallant les nostres pròpies llibertats, i el dret a escoltar una altra televisió en el nostre idioma (encara que part de la programació sigui en espanyol). Les cadenes privades que es sintonitzen a Catalunya encara tenen una quota molt menor de català a les seves graelles de programació (us enrecordeu del petit noticiari del migdia en català d'Antena 3?, potser l'únic que s'ha arribat a programar en català des de les privades)
Hem tingut una època de bonança de presència del català a la televisió durant una quinzena llarga d'anys. Però van començar a aparèixer les plataformes digitals, on la presència del català es limitava a assignar un canal a la "edició internacional" de Televisió de Catalunya (més coneguda per TV3). Els infants tenen un munt de canals de dibuixos animats en espanyol, i només poden veure les seves sèries en català si es desconnecten de la plataforma digital i sintonitzen el 3XL. A les plataformes digitals se'ls ha sumat una oferta homònima, la televisió que arriva des de les operadores de telefonia, on es repeteix el mateix esquema de programació.
I ara apareixen les TDT, amb els seus multiplexors. Si mirem que ens apareix a través de la TDT són un munt de canals en espanyol, darrera dels quals hi ha, en general, un gran capital que acostuma a no ser amic de la identitat nacional catalana. La presència del català es veu reduida a un multiplexor de TDT per a Televisió de Catalunya, com a única televisió amb fortes inversions en el mon audiovisual, i diverses cadenes locals o en pertanyents a xarxes de televisió d'abast català de baix pressupost. I en moltes d'elles s'insereixen pel·lícules en espanyol, o fins i tot es programem com a programes estrelles espais on l'idioma vehicular és l'espanyol. A aixó cal sumar que en els últims dies de televisió analògica l'oferta en espanyol de cadenes generalistes estatals privades s'ha incrementat, i els treballadors del centre territorial de Catalunya de TVE han de defensar els seus llocs de treball i la presència del català en una cadena pública per la que els catalans també hi paguem impostos.
Els catalans ens hem de moure, si no volem que l'onada digital que ens arriva actui com un tsunami sobre els mass media en els propers cinc anys. Si no actuem, la presència del català tornarà als nivells dels últims anys del franquisme i els primers del post-franquisme, i com ara no hi ha una dictadura sino una democràcia espanyola, no se'ns donarà el copet a l'esquena per donar suport a la presència del català en els mitjans de comunicació i fins i tot en la nostra vida diària. Els catalans sempre estarem sols en la defensa del nostre idioma i la nostra cultura, no esperem l'ajut de ningú, així doncs, som nosaltres mateixos els que hem de ser conscients de fer valdre els nostres drets per escoltar i veure una televisió en català.
(Segueix)
Com li sentaria a George Bush aquest videoclip iranià?
18 Set 2006Creieu que un videoclip iranià com aquest pot desmuntar la imatge que tenim dels Estats Units d'Amèrica? O bé George Bush, si el veu, pot canviar d'opinió sobre l'Eix del Mal?
Bé, el videoclip és de la cançó "Mikhamet", del cantant iranià Mansour... Interessant la factura del videoclip ;-)Top Clips Musicals pren embranzida
16 Set 2006Fa temps vaig fer un intent fallit (molt fallit) de crear una cadena de ràdio per internet. Com el tema és molt car, sobretot per a un presupost com el d'un mortal català qualsevol, doncs he optat per crear TOP CLIPS MUSICALS, el bloc en català on trobaràs l'actualitat (i no tan actual també) musical de tot el món.
Per aixó aprofitaré els recursos en videoclips que el portal Youtube ens ofereix, per inserir en aquest bloc videoclips que cregui, per un o altre motiu, interessants, i així podeu escoltar un altre tipus de música diferent del que ens proposen les llistes comercials dels mitjans de comunicació de la zona. No deixarà de ser música comercial, però serà música que no acostumem a escoltar a la nostra terra.
I de tant en tant, doncs si hi ha algun videoclip de la terra interessant al YouTube, doncs tampoc dubtaré en afegir-lo.
Així doncs, a disfrutar de TOP CLIPS MUSICALS!!!!!
Aquí un video que espero penjar pròximament a TOP CLIPS MUSICALS, espero que us agradi ;-)
Podreu trobar videoclips, entre d'altres, dels següents artistes:
DEPT. (Catalunya)
Siti Nurhaliza (Malàisia)
Omar Naber (Eslovènia)
Betül Demir (Turquia)
Skank (Brasil)
Chris DeBurgh (Irlanda)
Lacuna Coil (Itàlia)
El sionisme ataca Andorra (II)
10 Set 2006Bé, publico aquí el que vaig trobant a la xarxa sobre l'incident entre el seleccionador andorrà i un jugador israelià en l'enfrontament d'aquesta setmana de les seleccions israeliana i andorrana durant l'Eurocopa.
InfoEsports (portal català) : El seleccionador d'Andorra diu que "Israel és un país d'assassins"
Télam (agència de notícies argentina): La política se mezcla con el deporte.
Jerusalem Post: (llegir els articles a l'extensió del comentari, doncs al cap d'una setmana passa a ser de pagament en l'edició electrònica del Jerusalme Post)
- IFA and Andorra up in arms over coach's comments
- "Your country is a nation of killers"
- Israel easily beats Andorra in Holand
La Mañana (Lleida) : El encuentro Israel-Andorra causa un incidente diplomático.
Terra (Estat Espanyol) : Jugador dice técnico Andorra aseguro 'Israel es país de asesinos' (quina ortografia per a aquest títol, sic)
Ynetnews (portal hebreu) : Andorra coach: Israel country of murderers
(Segueix)El sionisme ataca Andorra
10 Set 2006Us exposo aquí un article publicat en l'edició d'ahir dissabte del Diari d'Andorra:
Els suposats insults del seleccionador causen un incident diplomàtic amb Israel
El Govern ha demanat disculpes a l’ambaixador d’Israel pels presumptes insults del seleccionador nacional de futbol, David Rodrigo, contra l’Estat jueu durant el partit que va enfrontar les dues seleccions dimecres a Holanda. Segons les manifestacions del jugador israelià Yosi Benayoun recollides per la premsa internacional, Rodrigo va qualificar Israel de “país d’assassins” enmig d’un enfrontament quan Benayoun suposadament havia provocat la banqueta andorrana. L’entrenador nega els insults i reconeix només una resposta personal contra el jugador.
R.P. / V.R.
Andorra la Vella, 09/09/2006
Benayoun, durant el partit contra Andorra (font foto: Diari d'Andorra)
(Segueix)Maragall decepcionat... i nosaltres també...
7 Set 2006Maragall juga a ser el líder destronat, i un altre cop s'ha hagut de sotmetre a la disciplina del mateix partit que l'ha defenestrat. I sempre que hi ha mar de fons al PSC, i per extensió en el PSOE, no falta la declaració oportunista en que totes les culpes de que aixó no funcioni van a parar a Esquerra Republicana de Catalunya.
Per amagar les seves vergonyes, i al quedar-se sense arguments, intenten desviar les mirades que es miren el seu melic envers al partit que ha defensat l'Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya, i que quan ha sigut desplaçat de les seves funcions de govern, per interessos partidistes del PSC i el seu soci minoritari ICV, s'ha demostrat que era la clau angular d'un govern que, des que s'ha fet fora a Esquerra Republicana de Catalunya, ha demostrat el seu esperit de funcionar com si fossin simples funcionaris que han de conservar el seu lloc de treball, sense esmerçar-se a aportar res de nou, i apropiant-se de l'obra de govern que s'ha fet des de les conselleries que han estat dirigides per homes i dones d'Esquerra.
Amb les seves declaracions, aquest matí a TV3, el Maragall que havia reviscolat en mi a l'indicar i protestar pel gir polític que ha fet el PSC aquests últims mesos, amb moviments que només són per beneficiar la continuïtat del govern socialista a Madrid, s'ha desacreditat a ell mateix, i sembla que fins i tot sigui capaç de deixar amb el pas canviat a la seva pròpia muller, i donarà raó al sr. Montilla, que menysprea el fet que la que per ara disposa del títol honorífic de "Primera Dama" de Catalunya ha decidit abandonar el Partit dels Socialistes de Catalunya, on militava de feia molts anys.
Malauradament, està demostrat que en Joan Saura i ICV no descontentarà als seus protectors Socialistes, sense els quals no tenen cap possibilitat d'estar en un govern (sigui el govern de la Generalitat o el de l'Ajuntament de Barcelona)...
Els dirigents republicans volien creure que es pot continuar amb l'obra de govern del Pacte del Tinell, però veient la reacció d'avui d'en Maragall, i el moviment ràpid de l'aparell d'ICV per donar suport a les seves paraules, comencen a ser constants bofetades que potser Esquerra no es pot permetre de rebre constantment. Ja s'ha rebut a les dues galtes, i s'ha rebut una puntada als collons. Què més volen els dirigents socialistes i ecosocialistes d'un partit amb el que hi havia autèntiques possibilitats de col·laboració i de progrès?
Potser caldrà plantejar-se des d'Esquerra que, sabent que les majories absolutes no es repetiran en el Parlament Català a les properes eleccions, que han estat convocades pel PSC i pel PSOE (encara que la societat catalana també ho aclamava, s'ha de reconèixer), no es pot patir quatre anys més de moving polític per part dels socis de Govern. I potser s'haurà de sacrificar una política de govern per Catalunya per deixar veritablement la decisió sobre la governabilitat de Catalunya en mans del ciutadans i ciutadanes, i el govern minoritari que surti, que governi com pugui, amb una Esquerra a l'oposició que, des d'aquesta oposició, marqui els possibles desviaments del Govern en minoria que surti escollit (sigui un bipartit PSC-ICV o un bipartit CiU-PP) per fer respectar els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans.
Les paraules d'avui de Maragall semblen confirmar la possibilitat que s'eternitzin les demonitziacions periòdiques de les polítiques de govern que es suggereixin des d'Esquerra, i potser haurem de deixar a les feres sóles al circ, per a que durant els propers quatre anys els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin confirmar els desgavells que es poden produir en un Govern de Catalunya sense Esquerra, com s'ha demostrat en l'afer de l'Aeroport del Prat, o en el no govern de la última legislatura del Govern Pujol, on només interessava posicionar al pretendent a la presidència Artur Màs.
Dessitjo, però, que la ciutadania de Catalunya doni una sorpresa a les enquestes i els politòlegs, i faci d'Esquerra Republicana de Catalunya la força més votada en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Aleshores, els ciutadans de Catalunya hauran decidit que Esquerra ha de conduir Catalunya, i aleshores si que no ens podrem fer enrera davant el veritable repte que ens seduiex: Conduir a Catalunya i als seus ciutadans cap a un futur millor.
La teva cançó pot arrivar a sonar al Festival d'Eurovisió
4 Set 2006Andorra Televisió ja ha publicat a la web de la Ràdio i Televisió d'Andorra les condicions per a poder presentar les teves cançons per a la presel·lecció andorrana. Si no composes, però tens bones dots de veu i escènica, també ho pots intentar com a cantant.
Els treballs que entraran a la fase de la preselecció de la parapública andorrana seran els que acompleixin les condicions exigides, i s'entreguin durant el periòde del 15 de setembre al 15 de desembre.
Aquest serà el quart any consecutiu que Andorra participarà al Festival d'Eurovisió. En les seves tres participacions prèvies mai ha assolit participar a la final que es celebre en un dissabte del mes de maig, quedant-se sempre a la semifinal que es celebra durant el dijous de la mateixa setmana de la final.
La primera cantant a participar, a Istambul 2004, va ser l'andorrana Marta Roure, amb la cançó del català Jofre Bardají "Jugarem a Estimar-nos", una cançó que encara ara cueja entre les radiofòrmules de música en català, i fins i tot en el programa de karaoke que Televisió de Catalunya ha programat durant aquest estiu.
A Kyiv 2005 la participació d'Andorra va quedar en mans de la neerlandesa resident a Andorra Marian van de Wal, amb la cançó del basc Rafael Artesero "La mirada interior", que va haver de ser traduïda al català.
Per últim, a Atenes 2006, la representació andorrana va recaure en la jove asturiana resident a Andorra Jenny, que va cantar la cançó composada pel basc Rafael Artesero i escrita per l'andorrà Joan Anton Rechi "Sense tu". No oblidem que Joan Anton Rechi era al mateix temps el responsable de l'equip andorrà de preselecció i participació a Eurovisió durant els anys 2005 i 2006.
Particulament, sabent que les probabilitats de que Andorra passi a la final són bastant difícils, espero que podem tornar a melodies com per la que va apostar Andorra Televisió amb Marta Roure i el seu "Jugarem a estimar-nos", que continuem disfrutant els catalans i catalanes de tant en tant. "La mirada interior" va merèixer una millor puntuació, i es va merèixer representar Andorra l'any 2005. El que no té nom és com han anat les coses aquest any 2006, on repetia el mateix equip organitzador. Esperem que aquest any no hi hagi tongo, ni s'intenti emular la producció d'una òpera.
(Segueix)Per primer cop, els jugadors del Barcelona portaran publicitat en el seu equipament
3 Set 2006Bé, moltes notícies donen la volta al món... Així arriven algunes de les notícies que es generen a Catalunya a la resta del món, en aquest cas al portal SARAJEVO-X:
Per primer cop, els jugadors del Barcelona portaran publlicitat en el seu equipament.
Els jugadors del Barcelona, campions de la Lliga de Campions, quan juguin en la competició de la Champions Ligue el primer partit amb el Levsko de Sofia, potser serà el primer cop en la història que en la seva vestimenta portin publicitat d'un sponsor.
El club català, el qual és un dels grans equips europeus que no porta cap anunciant en la seva vestimenta, també cediran a les pressions dels diners d'un sponsor. Els jugadors blaugrana lluiran en el pit el logotip d'Unicef.
El contracte amb l'organització d'ajut als infants serà signat el dijous a la seu de les Nacions Unides a Nova York.
Sarajevo-X/FENA , 2 de setembre del 2006
(Segueix)Habitatges de protecció oficial... on buscar?
31 Ago 2006Aquesta és la pregunta que em vaig fer quan em va tocar tornar a treballar a Barcelona, després de dos anys i mig d'atur i una petita aventura com a treballador autònom, que vaig viure gràcies a un acomiadament improcedent a la meva feina anterior, també a Barcelona...
... Per ara he decidit quedar-me a on visc ara, a Reus, només són dues hores d'anada i dues de tornada al dia (per sort l'autobús l'agafo prop de casa i em deixa gairebé davant de la feina... i l'agafo davant de la feina per tornar a casa!!!!) Al setembre l'anada tornarà a ser de dues hores i mitja, però com les aprofito per recuperar les hores no dormides a casa, doncs anem aguantant, per ara es pot.
Però em trobo que molts companys de feina que no han tingut la SORT (no es mofa, és la realitat, els que als voltants de l'any 2000, en el meu cas el 1999, vam entra al mercat immobiliari, hem tingut sort...-sic-) de poder comprar fa uns anys un pis, ara, amb els sous de que disposem se'ls fa impossible de comprar un pis (ni tan sols un pis indigne, brut i ple d'humitats, que ja és dir).
És una de les grans vergonyes dels nostres temps (sous baixos, treball precari i impossibilitat d'accedir a la vivenda, especialment els que des del 2003 tenen la necessitat d'emancipar-se o anar a viure lluny de casa els pares a causa d'una oferta laboral). Ja no es parla de mobilitat geogràfica en el món laboral, tal i com està el mercat de pisos és impossible plantejar-s'ho, i encara més si toca anar a treballar a una gran capital... però la bombolla immobiliària ja ha tocat de ple l'economia de les famílies de les nostres comarques.
Un dels debats que els ciutadans hem d'EXIGIR als partits polítics que es batran en duel a les properes eleccions autonòmiques és COM PENSEN RESOLDRE EL DESENCÍS SOBRE LA IMPOSSIBILITAT DE COMPLIR AMB UN DELS DRETS RECONEGUTS A LA CARTA MAGNA I AL NOU ESTATUT, EL DRET A L'HABITATGE (i no cal afegir l'adjectiu digne). La societat en ple ha de demanar una SOLUCIÓ a aquest problema, i castigar electoralment a qui no proposi solucions, o vulgui marejar la perdiu amb falses promeses.
VOLS MÉS INFORMACIÓ SOBRE ON COMENÇAR A ADREÇAR-TE EN BUSCA D'UN PIS DE PROTECCIÓ OFICIAL?
(Segueix)Catalunya: S'obren portes a un nou canvi a Catalunya.
30 Ago 2006
Hola, aprofito per reproduir gairebé en la seva totalitat un correu que acabo d'enviar sobre les possibilitats que ens obren el fet que en Joan Clos abandoni l'alcaldia de Barcelona, de cara a les properes municipals l'any 2007:
(Sobre la portada d'avui dimecres 30 d'agost del 2006 de El Periódico de Catalunya) N'he fet broma avui a la feina... més de nou planes (o més de dotze) de "publicitat"... Per al PSC i el seu nou candidat Jordi Hereu, és clar. Molt semblant al que van fer amb en Montilla quan el van escollir presidenciable a la Generalitat.
És el que passa quan cada dia agafes l'autobús per anar a treballar a Barcelona, i et regalen el Periódico... que així llegeixes un diari que d'una altra manera no entraria en la meva hemeroteca.
El bó del cas és que aquests del Periòdico, després de perdigonar a qui li toqui (pel que em pertoca, a ERC quan va dir que votaria 'NO' al nou Estatut), s'amaguen les misèries, i passen a un llenguatge més políticament correcte, quan s'ha de tractar bé dels que necessiten els vots (espero que ERC tingui les idees ben clares, després de tot el que ha passat, i si es pacta, que no sigui a preu de saldo).
Trist, però cert. Si la portada d'avui hagués estat de El Mundo o l'ABC o La Razón (es clar, sobre un candidat del PP, es suposa), com posarien alguns el crit al cel... En canvi, la portada de El Periódico no té cap mena de "gravetat"...
Particularment, a més a més, crec que s'ha obert la porta al segon canvi que havia d'haver a la política catalana, el canvi de govern a l'Ajuntament de Barcelona. Espero que CiU es faci amb l'alcaldia de Barcelona aquest 2007, i dessitjaria que fos de la mà amb ERC, i no pas del PP. (...) A banda d'aixó, en els interessos personals dels pretendents ja no m'hi poso. I no es tracta de que ERC faci una política d'oportunisme, sinó d'aplicar una política de caire nacional i constructiva en els dos fronts polítics més importants a Catalunya: la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Dessitjo quatre anys més de tripartit (a poder ser bipartit sense IC, com a mínim, si el Saura ha d'estar pel mig) a la Generalitat, i quatre anys de bipartit (o tripartit, segons es vegi) CiU-ERC a l'Ajuntament de Barcelona.
SKANK - Vou Deixar
30 Ago 2006Bé, aquesta és la última setmana de jornada intensiva d'aquest estiu a la feina, i malgrat aixó, ahir i abans d'ahir vaig sortir a l'hora habitual de l'hivern... Avui un respir, demà ja veurem...
No tinc gaires ganes de pensar massa ara, així que avui postejarem alguna cosa rapideta i fàcil...
Voleu acabar l'agost amb música suau i alegre (i una mica popera)...? Doncs aquí va la meva segona proposta del grup brasiler SKANK. Es tracta d'una cançó lleugera i alegre titulada "Vou deixar"... Aquí va vídeo:
I en l'extensió de l'article, la lletra de la cançó ;-)
(Segueix)Sobre el repartiment de la població i de la riquesa a l'Estat Espanyol (i també a Catalunya)
25 Ago 2006Avui m'he posat a llegir un post publicat en el bloc de Martí Saballs, inscrit dins de la web del diari econòmic Expansión, del que és sotsdirector en l'actualitat. En concret, he llegit el seu article ¿Está la población mal repartida en España? . L'article, així com els comentaris que ha anat deixant la gent, els podeu llegir en el bloc del Martí Saballs. Aquí us reprodueixo les meves impresions particulars, en les que podeu extrapolar la relació entre el territori de les comarques tarragonines envers la ciutat de Barcelona i la seva primera corona metropolitana:
Enviado por Catarrà (vpa@tinet.fut.es). 23:35 25-08-2006
La Plaça Mercadali de Reus...
23 Ago 2006Bé, com estic ara a la feina, anirè ràpid... A Reus tenim una nova plaça, la Plaça Mercadali (segurament s'han equivocat, doncs s'hauria d'escriure Plaça Mercadalli)...
Aixó és el que es pot concloure de la nota de Premsa publicada a la web de l'Ajuntament de Reus:
En síntesi, les obres consistiran en la neteja de l'exterior de l'edifici, i en la reparació, reconstrucció i substitució dels elements deteriorats per consolidar les façanes.
Durant el procés de restauració caldrà aturar el rellotge, ubicat en la cara principal de la torre, orientada a la plaça Mercadali i protegir-lo. Es posarà en marxa una vegada finalitzi la restauració.
Per a més informació, aquí teniu l'enllaç: nota de premsa. I aquesta nota de premsa publicada a Tinet: article a Tinet.
Cant a la Infància
20 Ago 2006Les imatges que hem vist de la guerra no declarada entre Israel i Hezbol·lah, que han afectat al Líban (i també a l'Estat Hebreu) no ens podien deixar indiferents, i encara menys quan veiem que entre les víctimes hi havien molts infants.
Malauradament, aquest fet és només una instantània de tots els mals que viuen molts infants arreu del món: guerres, gana, malalties, treball infantil, vexacions, maltractaments, ... Ens falten molts àngels que vetllin per tots els infants del món, per cuidar-los i per educar-los per a que construeixin un futur més digne per a tothom.
La societat té diverses eines per lluitar, amb més o menys encert, contra tots els mals que es poden inflingir a la infantesa, i protegir-los. Una d'elles és UNICEF.
L'agost del 2004 la UNICEF va nomenar el cantant macedoni Toše Proeski com a Ambaixador de la Bona Voluntat a Macedònia d'aquesta institució dedicada a la protecció dels infants a nivell internacional. Toše Proeski va afegir el tema "This World" ("Aquest món" en versió anglesa, i titulada en la versió en macedoni "Za ovoj svet"/"За овој свет") en el seu penúltim àlbum "Po tebe"/"По Тебе" (titulat com a "Pratim te" en la versió serbo-croata), publicat el 2005.
Toše Proeski va comptar amb la col·laboració de nens invidents en la gravació de la peça "This World"/"Za ovoj svet", per la necessitat d'una acció humanitària per l'ajut als infants (enllaç 1, enllaç 2).
"Za ovoj svet" ("Per a aquest món") consta en algunes fonts com que s'ha convertit en l'himne d'UNICEF, però fora de fonts macedònies, no he pogut confirmar la veracitat d'aquest fet. Sigui o no veritat aquest últim apunt, la veritat és que la cançó és un himne a la infància. Aquí teniu el videoclip de la versió en llengua macedònia:
A continuació disposeu de les lletres de les dues versions de la cançó, en macedoni (alfabet llatí, per sort) i en anglès.
(Segueix)L'Ametlla de Mar - Fotos
19 Ago 2006Avui no he pogut estar a Tarragona amb els tarragonins i tarragonines celebrant Sant Magí. Però he pogut disfrutar de la bellesa d'un poble senzill i mariner com és l'Ametlla de Mar.
M'ha acompanyat, a més de les persones amb les que he estat durant el dia, amb la meva càmera de fotos, i acabo de publicar dues noves galeries a la meva Webfacil:
Per si no teniu ganes de visitar les dues noves galeries, aquí os mostro algunes de les fotos que hi podeu trobar:
