Dijous, Setembre 07, 2006
Maragall decepcionat... i nosaltres també...
7 Set 2006Maragall juga a ser el líder destronat, i un altre cop s'ha hagut de sotmetre a la disciplina del mateix partit que l'ha defenestrat. I sempre que hi ha mar de fons al PSC, i per extensió en el PSOE, no falta la declaració oportunista en que totes les culpes de que aixó no funcioni van a parar a Esquerra Republicana de Catalunya.
Per amagar les seves vergonyes, i al quedar-se sense arguments, intenten desviar les mirades que es miren el seu melic envers al partit que ha defensat l'Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya, i que quan ha sigut desplaçat de les seves funcions de govern, per interessos partidistes del PSC i el seu soci minoritari ICV, s'ha demostrat que era la clau angular d'un govern que, des que s'ha fet fora a Esquerra Republicana de Catalunya, ha demostrat el seu esperit de funcionar com si fossin simples funcionaris que han de conservar el seu lloc de treball, sense esmerçar-se a aportar res de nou, i apropiant-se de l'obra de govern que s'ha fet des de les conselleries que han estat dirigides per homes i dones d'Esquerra.
Amb les seves declaracions, aquest matí a TV3, el Maragall que havia reviscolat en mi a l'indicar i protestar pel gir polític que ha fet el PSC aquests últims mesos, amb moviments que només són per beneficiar la continuïtat del govern socialista a Madrid, s'ha desacreditat a ell mateix, i sembla que fins i tot sigui capaç de deixar amb el pas canviat a la seva pròpia muller, i donarà raó al sr. Montilla, que menysprea el fet que la que per ara disposa del títol honorífic de "Primera Dama" de Catalunya ha decidit abandonar el Partit dels Socialistes de Catalunya, on militava de feia molts anys.
Malauradament, està demostrat que en Joan Saura i ICV no descontentarà als seus protectors Socialistes, sense els quals no tenen cap possibilitat d'estar en un govern (sigui el govern de la Generalitat o el de l'Ajuntament de Barcelona)...
Els dirigents republicans volien creure que es pot continuar amb l'obra de govern del Pacte del Tinell, però veient la reacció d'avui d'en Maragall, i el moviment ràpid de l'aparell d'ICV per donar suport a les seves paraules, comencen a ser constants bofetades que potser Esquerra no es pot permetre de rebre constantment. Ja s'ha rebut a les dues galtes, i s'ha rebut una puntada als collons. Què més volen els dirigents socialistes i ecosocialistes d'un partit amb el que hi havia autèntiques possibilitats de col·laboració i de progrès?
Potser caldrà plantejar-se des d'Esquerra que, sabent que les majories absolutes no es repetiran en el Parlament Català a les properes eleccions, que han estat convocades pel PSC i pel PSOE (encara que la societat catalana també ho aclamava, s'ha de reconèixer), no es pot patir quatre anys més de moving polític per part dels socis de Govern. I potser s'haurà de sacrificar una política de govern per Catalunya per deixar veritablement la decisió sobre la governabilitat de Catalunya en mans del ciutadans i ciutadanes, i el govern minoritari que surti, que governi com pugui, amb una Esquerra a l'oposició que, des d'aquesta oposició, marqui els possibles desviaments del Govern en minoria que surti escollit (sigui un bipartit PSC-ICV o un bipartit CiU-PP) per fer respectar els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans.
Les paraules d'avui de Maragall semblen confirmar la possibilitat que s'eternitzin les demonitziacions periòdiques de les polítiques de govern que es suggereixin des d'Esquerra, i potser haurem de deixar a les feres sóles al circ, per a que durant els propers quatre anys els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin confirmar els desgavells que es poden produir en un Govern de Catalunya sense Esquerra, com s'ha demostrat en l'afer de l'Aeroport del Prat, o en el no govern de la última legislatura del Govern Pujol, on només interessava posicionar al pretendent a la presidència Artur Màs.
Dessitjo, però, que la ciutadania de Catalunya doni una sorpresa a les enquestes i els politòlegs, i faci d'Esquerra Republicana de Catalunya la força més votada en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Aleshores, els ciutadans de Catalunya hauran decidit que Esquerra ha de conduir Catalunya, i aleshores si que no ens podrem fer enrera davant el veritable repte que ens seduiex: Conduir a Catalunya i als seus ciutadans cap a un futur millor.
