Vegueria del Penedès... Perquè no agrada a Tarragona?
30 Des 2009
Serà pels mateixos interessos, encara que gestionats amb una sabata i una espardenya, que els de Barcelona... De crear una gran Tarragona, com s'ha creat una gran Barcelona?
Ens agradi o no, la Vegueria del Penedès té tot el dret a existir, com les vegueries del Camp de Tarragona o les Terres de l'Ebre... A qui no li agradi, que s'hi posi fulles... Però ja veiem que les forces centrífugues barcelonines i tarragonines posaran molts pals a les rodes...
Si algú vol negar la identitat del Penedès, va molt errat... Les festes majors de Vilanova, Vilafranca o Sitges, els Carnavals de Vilanova i Sitges, o la festa dels Tres Tombs de Vilanova no tenen res a envejar a les que es celebren al Camp de Tarragona. La potencia d'atracció cultural de l'Auditori Pau Casals del Vendrell, la vida cultural sitgetana,.... no tenen res a envejar de Barcelona i Tarragona... Així doncs, que deixin en pau al Penedès, que té tot el dret a ser una Vegueria com qualsevol altra de les que es pensen crear a Catalunya... Perquè ens hem de quedar en set vegueries, quan a Catalunya hi poden haver tranquilament vuit... O és que des de Barcelona i Tarragona es volen repartir el Penedès sense preguntar als penedesencs sobre el seu dret a decidir sobre la seva identitat?
Per cert, ja li val al Camp de Tarragona que existeixi la vegueria del Penedès, sense l'existència de la vegueria del Penedès es podrà constatar que la llei de Vegueries serà una llei de cuina de fireta, per acontentar uns quants, no aportar res al territori, i permetre que tot continui decidint-se a Barcelona, tirant-se tots els pets que pugui sobre la resta del territori català sense que ningú protesti, començant pels representants polítics dels nostres propis territoris, que no volen perdre la seva poltrona defenent de forma veritable els interessos dels ciutadans que democràticament els han escollit....
Catalan lessons for the British
22 Des 2009Més música des d'Eslovènia...
22 Des 2009Veiem que un pais amb només 2 milions d'habitants i una cultura i un idioma que s'exten poc més enllà a l'altra banda de la frontera pot presumir d'un panorama musical que ha de fer enveja al panorama musical en llengua catalana... Una petita mostra per a avui, apta per a radiofòrmules generalistes...
Platin - "Kaj je to ljubezen?" ("Què és aixó de l'amor?")
Tinkara Kovač - "Če je to vse" ("Si aixó és tot")
Nuška i Jacques Houdek - "Odkar te ni" ("Des de que no et tinc")
Murat & Jose - "Spredizadi"
Victory - "Nisem vreden te" ("No sóc digne de la teva confiança")
Començant les municipals amb dos anys d'antelació...
17 Des 2009
... i de la pitjor manera possible, buscant la discòrdia. Com a tarragoní (que actualment resideix a Reus) estic molt trist de la manera fatxenda amb el que els polítics de l'Ajuntament de Tarragona volen imposar la capitalitat en el territori. La capitalitat no es té, es guanya dia a dia, i ara més que mai, buscant la col·laboració de totes les parts. Ser capital vol dir ser lider... Si Tarragona vol ser alguna cosa en aquesta societat, ha de comptar amb les complicitats dels veïns de territori, doncs és la suma del territori la que fa que poguem mirar al futur sense abaixar la vista davant del monstre metropolità barceloní. Si no sabem sumar, no cal ni que ens constituïm en una vegueria de fireta per a que la nena barcelonina jugui al seu gust...
I de pas, si des de Reus es vol liderar aquesta consciència de territori, espero que ens enrecordem que hi ha una vegueria a la que se li està llevant el dret d'existir, una vegueria amb la que hem de tenir moltes complicitats, i que és cabdal la seva existència per a que les vegueries a Catalunya siguin vegueries, i no un repartiment del territori per tal de que tota Catalunya estigui només a la servitud dels capricis de la capital metropolitana barcelonina. Així doncs, donem un suport clar i sense embuts a l'existència de la Vegueria del Penedès!
La Consulta per la Independència de Catalunya, al Món...
15 Des 2009Regne Unit:
BBC: "La regió de Catalunya, en eleccions simbòliques sobre la independència." , "Catalunya vota per la independència d'Espanya", "La votació catalana comprova el sentiment d'independència de la regió"
Daily Telegraph: "Els catalans defenen la independència en una votació simbòlica", "Catalunya celebra referèndums per decidir la independència d'Espanya"
Financial Times: "Milers de catalans voten per la separació"
Alemanya:
Deutsche Welle: "Els catalans aproven la independència en una votació no oficial", "Els catalans voten en un referèndum simbòlic per la independència"
Junge Welt: "No vinculant, però extremament controvertit"
Saz Aktuell: Laporta:"Catalunya no és Espanya!"
França:
Le Monde: "El sí informal dels Catalans a la independència", "Els nacionalistes catalans organitzen un referèndum"
Libération: "La nació catalana se'n va a les urnes"
Austràlia:
ABC News: "Els catalans voten en un referèndum simbòlic per la independència"
Andorra:
Andorra Televisió: "166 municipis catalans fan consultes per a la independència"
Bon Dia: "Observadors andorrans a les consultes per la independència"
Diari d'Andorra: "El sí a la independència s'imposa en la primera onada de consultes"
Estats Units:
The New York Times: "Els catalans voten 'en referèndum' per la independència"
Rússia:
RIA Novosti: "Referèndum per la independència a la regió autònoma de Catalunya"
Eslovènia:
Radio i Televisió d'Eslovènia: "Entrevista a Jaume Clotet, director de l'Avui", "Els catalans (de forma no oficial) decideixen: Independència, sí o no"
Delo: "Els catalans voten per la independència", "Temps per a la independència?", "A Catalunya, referèndum per la independència de la regió"
Dnevnik: "Els catalans per la independència d'Espanya: al Referèndum obté el suport del 95% dels votants", "Els catalans es decideixen sobre la independència, encara que el referèndum no condiciona legalment"
Večer: "Avui, a Catalunya, referèndum per la independència de la regió"
Mladina: "Els catalans tenen el seu destí a les seves mans"
Bòsnia i Hercegovina:
Sarajevo-X: "Referèndum a Catalunya: majoria per a la secessió?", "Avui, Referèndum no formal sobre la independència de Catalunya"
Ràdio i Televisió de Bòsnia i Hercegovina: "En marxa referèndum per la independència de Catalunya"
Croàcia:
HRT (Ràdio i Televisió de Croàcia): "Quants catalans volen la independència"
Bèlgica:
Le Soir: "Votació simbòlica sobre la independència de Catalunya"
Dinamarca:
Ekstra Bladet: "Catalanere stemmer om uafhængighed"
A bona hora...
12 Des 2009Els sindicats, per fi, surten al carrer... Com quan Zapatero va reconèixer la crisi... Fan tard!
(Actualització: Al·lucino, o l'ABC publica una foto de la manifestació celebrada aquest 12 de desembre del 2009 a Madrid com aquesta?)
Perquè Reus o Tarragona han de ser la capital de la vegueria del Camp de Tarragona?
6 Des 2009Bé, en resposta a l'article que escriu el portaveu popular a l'Ajuntament de Tarragona Alejandro Fernández a delCamp.cat, titulat "Capitalitat i competència", aquí va la meva resposta (comentari que trobareu en el mateix article citat):
Doncs perquè Reus o Tarragona han de ser la capital de la vegueria del Camp de Tarragona?
Continuo defenent el treball en xarxa, que vosté considera de vellut... I si vol que em posicioni més clarament, doncs li diré que si entre Reus i Tarragona hi han d'haver picabaralles sobre qui és capital, i aixó ha de portar a la ruïna de molts projectes de futur al Camp de Tarragona, doncs amb consens o sense, ni Reus ni Tarragona han d'assumir la capitalitat del territori, que ha de ser cedit a una tercera ciutat amb les qualitats per acollir aquesta capitalitat.
Així s'ha fet a Extremadura (Mèrida, capital en comptes de Badajoz o Cáceres), al País Basc (Vitòria capital en comptes de Bilbao o Donosti) o a Galícia (Santiago capital en comptes de qualsevol de les capitals de província gallegues o Vigo), perquè el Camp de Tarragona no pot tenir la capital en un municipi que no sigui ni Reus ni Tarragona?
Particularment, penso que Vila-Seca presenta la situació geogràfica òptima per ser-ho. El municipi es troba al centre geogràfic i demogràfic de la Vegueria del Camp de Tarragona, i té connexió directa per carretera i ferrocarril amb les principals ciutats del Camp.
Ja veieu que em posiciono: Aeroport de Reus-ANTONI GAUDI i capital de la vegueria del Camp de Tarragona per a Vila-seca de Solcina. I a partir d'aquí, a treballar en xarxa. Alguna pregunta més que necessiti respostes de "vellut"?
Ni Reus ni Tarragona són capital...
4 Des 2009En resposta a diversos comentaris apareguts a l'article que en Jordi Salvat ha escrit a Delcamp.cat, titulat "Aeroport de Constantí", he fet aquest comentari, que també resum la meva postura sobre una setmana de molta bilis entre certs sectors tarragonins i reusencs que no s'adonen que amb les seves postures només ens enfonsen a tots més i més amb les seves postures tancades i pròpies d'abans de la crisi de la filoxera.
Ni Reus ni Tarragona són capital...
O entenem que estem al segle XXI, el segle que divaga a les webs 2.0, o sigui, es treballa en xarxa, o ens anem un altre cop en orris per a la gràcia i benefici de Barcelona i la seva corona metropolitana (no heu vist com després de més de 25 anys de dur treball, la classe política de la primera corona metropolitana de Barcelona s'ha fet amb el poder de tot Catalunya?) Si no sumem entre nosaltres, sinó que ens dediquem no a restar, sinó fins i tot a dividir, sempre estarem on ens mereixem, al pati del darrera de Barcelona...
És increible que amb totes les infraestructures de les que disposem, la situació geogràfica, el clima, el paisatge, la història, els genis que han sortit de casa nostra a enlluernar el món.... estiguem on estem encara, al pati del darrera de Barcelona, i ho continaurem estant si continuem així...
Jo ja he perdut la il·lusió, per molts motius, per lluitar per un Camp de Tarragona (o Camp per alguns, si hem d'estar batallant com en el cas del català i el valencià)....
I ser Camp de Tarragona és un referent geogràfic de les nostres comarques, que no és propietat de cap ciutat... Recordin, senyors de Reus i de Tarragona, que si sumem els habitants dels municipis del Camp que no són cap de les dues ciutats esmentades, sumen més habitants que qualsevol de les dues ciutats, i que cada cop la cosa es repartirà més i més entre tot el territori... I la riquesa és del territori en el seu conjunt, Tarragona per si sola no és res, i Reus per ella sola no és res...
El Camp de Tarragona, en el seu conjunt, sí és un TOT amb molt de potencial i futur... Lluitem pel nostre futur, i no fem com MOU-Te's i Campanarets, lluitant per un passat que és passat... LLUITEM PEL CAMP DE TARRAGONA (que no és propietat ni de Tarragona ni de Reus).
Continuem a la Champions... de l'atur!
2 Des 2009
Espanya és per segon mes consecutiu el segon estat de la UE en major taxa d'atur aquest octubre del 2009 (19'3%), precedida per Letònia (20'9%). Espanya continua liderant la taxa d'atur dels setze estats que composen la Eurozona (Unió Monetària Europea, on circula l'Euro). Les altres dues repúbliques bàltiques hi van al darrera amb dades no actualitzades des de l'estiu. En cinquena posició, l'antic tigre irlandès es queda amb un 12'8% de taxa de desocupació (font: eurostat).
A la cua de la desocupació, Països Baixos (3'7%), Austria (4'7%), Xipre (6,0%) i Eslovènia (6,2%).
Les taxes d'atur dels quatre pesos pesants europeus són : Alemanya un 7'5%, Regne Unit un 7'8%(dades d'agost), Itàlia un 8% i França un 10'1%.
(font:http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_PUBLIC/3-01122009-AP/EN/3-01122009-AP-EN.PDF)
Sèrie de gràfiques dels últims mesos:
FA UN ANY QUE ESTIC A L'ATUR!!!!!
1 Des 2009
Visca la justícia que ens guia a aquesta societat, que fa que si et negues a treballar 16 hores diàries, i set dies a la setmana, t'envien al carrer!!!!!!
Enhorabona a les administracions, empreses de capital públic i empreses d'interès públic que, entre d'altres empreses, signen contractes de servei amb empreses que esclavitzen els seus treballadors, i si vols treballar en un mínim de condicions dignes (si és molt demanar treballar "només" deu o dotze hores diàries) et consideren un pària i t'engeguen a dida al carrer!!!!
Visca la distribució de les hores de treball que es reparteixen de forma tan "justa" en aquesta societat, i visca l'estat i la nació on vivim, doncs tenim l'honor de ser els primers en taxa d'atur a l'Eurozona, doblant la taxa d'atur de la Unió Europea i de la Unió Monetària. Enhorabona als nostres dirigents, líders, que ens prometen un gran futur, en una realitat més que frustrant.
La Dignitat de Catalunya
26 Nov 200912 capçaleres catalanes han publicat el següent editorial:
La Dignitat de Catalunya
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica del 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.
L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant això, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps), està recusat després d´una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo), ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com "el cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix— no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals« (que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d´acord amb les seves versions, perquè una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somniar en cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit del 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el llegat més important que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a final dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat-nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: «Pacta sunt servanda». Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somniada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més volum demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial; i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú no es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú no erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d´una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscabament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya no posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.
La Dignitat de Catalunya
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica del 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant això, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps), està recusat després d´una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo), ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com "el cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix— no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals« (que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d´acord amb les seves versions, perquè una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somniar en cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit del 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el llegat més important que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a final dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat-nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: «Pacta sunt servanda». Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somniada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més volum demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial; i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú no es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú no erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d´una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscabament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya no posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.
Primeres repercussions a la premsa internacional:
Dnevnik (Eslovènia) - "Els diaris conviden amb una editorial conjunta al Tribunal Constitucional a no limitar un major autogovern refrendat [en referèndum] de Catalunya".
Sí a la Vegueria del Penedès
26 Nov 2009Davant l'article publicat pel flamant nou secretari general d'ICV, Joan Herrera, a DelCamp.cat, on només es reconeix el dret a existir de set vegueries a Catalunya, cal una resposta ferma, des de les comarques del Sud de Catalunya:
Si els polítics de casa nostra permeten que continuin passant coses com l'estació del TAV a Perafort, la fusió de Caixa Tarragona, o la possible retallada de representació de les nostres comarques al Parlament de Catalunya amb la probable nova llei electoral, només cal dir una cosa... Aneu-vos-en a casa, que uns quants sí volem defensar el territori, i no pas la butxaca..."Per al Camp de Tarragona i per a les Terres de l'Ebre els és de vital importància, per creure veritablement en l'aspecte d'administració territorial de les vegueries, l'existència de la VEGUERIA DEL PENEDÈS...Si la Vegeria del Penedès no es crea, patirem doblement, per una banda la Megalòpolis Barcelonina que es menjarà tot Catalunya, i per una altra banda, la possibilitat de crear un EIX SUD CATALÀ de vegueries que permetria desemvolupar i negociar projectes importants per a les tres vegueries del Sud de Catalunya, que tenen tants punts en comú, com la seva història, infraestructures, cultura econòmica i popular, paisatge,...SI A LA VEGUERIA "DEL PENEDÈS, sinó aixó (la nova estructura territorial catalana en vegueries) és una presa de pèl!"
Algun dia hi haurà més varietat d'estils musicals de música en català?
21 Nov 2009Bé, la música en català compta al darrera amb una àrea geogràfica de més de 13 milions d'habitants... Aleshores... Perquè m'és més fàcil de trobar noies cantant en eslovè que en català, perquè és més fàcil muntar una radiofòrmula musical en eslovè que en català... quan a Eslovènia amb prou feines arriben als 2 milions d'habitants?
Bé, després d'aquesta pregunta que deixo a l'aire per a qui vulgui contestar, uns quants videoclips eslovens...
Siddharta - Napalm 3 & Baroko ("Napalm 3" i "Barroc")
Olivija - Kadar sva sama (Quan estem tots dos sols)
Dan D - Google me
Vlado Kreslin i Severa Gjurin - Abel in Kajn (Caïm i Abel)
Neisha - Občutek (Una sensació)
Da Phenomena - Jočem (Ploro)
I.C.E. - Kje si zdaj (On ets ara).
Melodrom - September (Setembre)
Shyam - Željo daleč stran (Desig llunyà)
Alya - Brazil (Brasil)
Nina Pušlar - Slečeno srce (Cor nu)
Espanya ja no és la PRIMERA... en Atur!!!
30 Oct 2009Ara ja podem respirar. Espanya, amb una taxa d'atur del 19'3% segons les dades d'EUROSTAT, ja no és la primera en taxa d'atur a Europa. Espanya ha cedit aquest privilegi a la república bàltica de Letònia durant el mes de setembre. Mentre va ser la primera, aixó no va ser titular important dels nostres mitjans de comunicació.
Així ho explica la pàgina del Facebook Espanya la PRIMERA... en Atur!!!:
Espanya deixa de liderar la taxa d'atur a la Unió Europea al setembre del 2009 (19'3%), precedida per Letònia (19'7%). Les altres dues repúbliques bàltiques hi van al darrera amb dades encara del segon trimestre. En cinquena posició, l'antic tigre irlandès es queda amb un 13% de taxa de desocupació ...(font: eurostat).
A la cua de la desocupació, Països Baixos (3'6%), Austria (4'8%), Xipre (5,9%) i Eslovènia (5,9%).
Passem ara a Catalunya. La velocitat en el creixement de l'atur (de destrucció de llocs de treball) a les repúbliques bàltiques durant l'últim any ha estat del mateix ritme que el que hem patit a Catalunya... En un any Letònia ha passat del 8'1% d'aturats al 19'7%... A Catalunya, segons l'INE, s'ha passat del 8'95% l'any passat al 15'95%, i segons IDESCAT, la taxa d'atur interanual al setembre ha crescut un 50% a Catalunya, mentre a tota Espanya només ha crescut un 41'3%...
... És Catalunya una República Bàltica?
Serenata algueresa...
29 Oct 2009Bé, una vella coneguda meva ha estat per l'Alguer, i no se m'ha passat pel cap una altra cosa que enviar-li un parell d'enllaços de cantants algueresos que canten en català...
Veig que al youtube hi ha una mica més de material, i tots els que no busqueu música comercial, aquí teniu propostes alguereses, per recordar que el català no entén de fronteres. Espero que gaudiu de la música algueresa... Si una vila tan petita dòna tants intèrprets en el nostre idioma, només podem que lloar-los i prendre exemple.
Franca Masu : Cares
Maria Nina Sanna : La rosa valmeglia
Marta Soggiu : La flor més beglia
Pino Piras (1941-1989) : Nostàlgia de l'Alguer
Elena Ledda : Des de Mallorca a l'Alguer
Maria Carta : Ave Maria Catalana
Claudio Sanna : Sant Antoni baglia
Giancarlo Sanna : Paresc un somniu
Agostino Salis : Sól per a tu
Gianpietro Moro : Algueresina
