Bloc del Catarrà

Diumenge, Setembre 24, 2006

El català als mass mèdia audiovisuals

24 Set 2006

Les noves tecnologies han permés el progrés del català a nivell d'internet. Però deseganyem-nos. Tenen èxit les planes en el nostre idioma només en sectors concrets de la població internauta. Si intentes crear una pàgina generalista en català, o bé una plana sense ideologia concreta però especialitzada en algun tema en concret, la web en català no és ni tan sols tinguda en compte per la població catalana, que es decanta per planes en el mateix àmbit que utilitzin el que per als catalans podriem anomenar una llengua franca (generalment el castellà, al que cal sumar l'anglès). La veritat és que tampoc podem forçar a ningú a consultar una plana web o una altra, però cadascú hauria d'aplicar en part a la seva consciència el deure de potenciar la llengua pròpia.

A internet l'idioma català, malgrat les dificultats, aguanta. Amb la ràdio, la presència del català a les freqüències radiofòniques també es pot dir que està en situació estable, en equilibri amb l'espanyol.

Però mirem la televisió. Fa 30 anys hi havia dues cadenes, les dues públiques i de titularitat estatal. Per sort, des dels estudis de Miramar primer, i des de Sant Cugat després, es va permetre la programació en català a TVE en certes franges horàries. La programació que, en general, sempre s'ha programat des del centre territorial de TVE a Catalunya ha estat, malgrat els minsos pressupostos, una programació independent i de qualitat. És quelcom que hem d'agraïr a aquests professionals de televisió.

Desprès va arrivar TV3, i poc després, les primeres privades. El panorama televisiu en català va millorar la seva presència, i la quota de pantalla no era la pròpia per a un país que té per idioma propi el català, però que contemplant la situació no era una quota gens menyspreable. S'havia donat un impuls mediàtic a la presència del català com a llengua vehicular.

Personalment, amb el punt negre de la desaparició en les nostres comarques del senyal d'una televisió bilingüe com era Canal 9, que ens permetia que poguessim escoltar una variant del nostre idioma que sembla ser un tabú a les nostres terres, per desprès intentar demanar la unitat lingüística de la llengua. Si no deixem escoltar el valencià a la nostra terra, encara que la direcció del canal estigui en mans d'un govern que no sigui amic del govern que hi hagi a Catalunya, estem retallant les nostres pròpies llibertats, i el dret a escoltar una altra televisió en el nostre idioma (encara que part de la programació sigui en espanyol). Les cadenes privades que es sintonitzen a Catalunya encara tenen una quota molt menor de català a les seves graelles de programació (us enrecordeu del petit noticiari del migdia en català d'Antena 3?, potser l'únic que s'ha arribat a programar en català des de les privades)

Hem tingut una època de bonança de presència del català a la televisió durant una quinzena llarga d'anys. Però van començar a aparèixer les plataformes digitals, on la presència del català es limitava a assignar un canal a la "edició internacional" de Televisió de Catalunya (més coneguda per TV3). Els infants tenen un munt de canals de dibuixos animats en espanyol, i només poden veure les seves sèries en català si es desconnecten de la plataforma digital i sintonitzen el 3XL. A les plataformes digitals se'ls ha sumat una oferta homònima, la televisió que arriva des de les operadores de telefonia, on es repeteix el mateix esquema de programació.

I ara apareixen les TDT, amb els seus multiplexors. Si mirem que ens apareix a través de la TDT són un munt de canals en espanyol, darrera dels quals hi ha, en general, un gran capital que acostuma a no ser amic de la identitat nacional catalana. La presència del català es veu reduida a un multiplexor de TDT per a Televisió de Catalunya, com a única televisió amb fortes inversions en el mon audiovisual, i diverses cadenes locals o en pertanyents a xarxes de televisió d'abast català de baix pressupost. I en moltes d'elles s'insereixen pel·lícules en espanyol, o fins i tot es programem com a programes estrelles espais on l'idioma vehicular és l'espanyol. A aixó cal sumar que en els últims dies de televisió analògica l'oferta en espanyol de cadenes generalistes estatals privades s'ha incrementat, i els treballadors del centre territorial de Catalunya de TVE han de defensar els seus llocs de treball i la presència del català en una cadena pública per la que els catalans també hi paguem impostos.

Els catalans ens hem de moure, si no volem que l'onada digital que ens arriva actui com un tsunami sobre els mass media en els propers cinc anys. Si no actuem, la presència del català tornarà als nivells dels últims anys del franquisme i els primers del post-franquisme, i com ara no hi ha una dictadura sino una democràcia espanyola, no se'ns donarà el copet a l'esquena per donar suport a la presència del català en els mitjans de comunicació i fins i tot en la nostra vida diària. Els catalans sempre estarem sols en la defensa del nostre idioma i la nostra cultura, no esperem l'ajut de ningú, així doncs, som nosaltres mateixos els que hem de ser conscients de fer valdre els nostres drets per escoltar i veure una televisió en català.

El que m'ha fet escriure aquest article ha estat la lectura del següent article aparegut a la versió electrònica del Diari d'Andorra, en l'edició d'avui diumenge 24 de setembre del 2006:

L’obertura a la televisió privada pot portar la concessió per a dues o tres cadenes

Ricard Poy
Andorra la Vella

• Quan tingui lloc l’apagada analògica (prevista pels volts del setembre de l’any vinent) el Govern haurà de decidir quantes noves cadenes passen a veure’s. L’augment es preveu d’entre deu i quinze, ja que normalment les actuals passaran només a emetre’s en TDT i es guanyarà molt espai. En la televisió digital, el nombre de senyals s’estableix per multiplexors que agrupen cinc cadenes. Per exemple, un serà el que s’emeti a l’Alt Urgell, amb cinc televisions locals, tres de les quals seran privades. A vegades, però, el multiplexor només acull quatre cadenes, ja que la cinquena es pot deixar per al sistema de teletext interactiu MHP, qu entrarà en funcionament al país a final d’enguany.

La teoria amb què treballen tècnics i polítics és dedicar un multiplexor a les cadenes nacionals, que podria tenir quatre canals i un de dedicat al teletext interactiu per a totes les televisions del país. Aquest marc comportaria que a banda d’ATV hi hagués dues o tres llicències per a televisions privades. El nombre depèn de la possibilitat que l’executiu aprofités l’entrada en vigor de la TDT per autoritzar l’emissió de Televisió dels Pirineus, una vella reivindicació de la cadena alturgellenca, dins d’un dels canals del multiplexor andorrà.

Segons fonts polítiques i tècniques, la possibilitat de l’agrupament dels canals nacionals en un multiplexor és la idea amb major predicament. La intenció és evitar repetir els problemes derivats de la concessió indiscriminada d’emissores de ràdio (fins a disset). L’entrega massiva de freqüències va significar la proliferació de cadenes reemissores de ràdios estrangeres sense cap control sobre els continguts o l’idioma, circumstància que, segons fonts properes al Govern, es vol evitar en l’obertura de la televisió. A més, la televisió digital té una quantitat gairebé il·limitada de possibilitats per instal·lar noves cadenes. Per aquest motiu no es descarta establir-ne una primera tongada amb dues o tres llicències i més endavant, si fos necessari, es podria ampliar el nombre amb un nou concurs. En aquest cas, les condicions apunten que seran més estrictes amb els continguts i obligacions de programació sobre Andorra.

L’opció de Pirineus Televisió

Pirineus Televisió emet des de fa uns anys en l’àrea geogràfica de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Recentment ha guanyat una de les concessions per a l’emissió de televisions locals a través de la televisió digital terrestre. Les concessions les ha obtingut a l’Alt Urgell i el Pla d’Urgell. El president de la cadena, Eduard Navarro, ha destacat la importància per a Pirineus TV de poder entrar a emetre a Andorra “quan tinguin lloc les concessions” de la televisió privada.

De moment, no han tingut lloc contactes oficials entre la cadena i l’executiu, però Navarro confirma la intenció de Pirineus TV d’obtenir una de les llicències. “Hi ha grans vincles humans, culturals, professionals i de molts altres àmbits entre les comarques catalanes veïnes i Andorra. Per això a bona part de la gent del Principat li interessa el que passa al costat i abans de donar una llicència a alguna televisió llunyana seria just que es concedís a Pirineus Televisió”, va comentar Navarro. El propietari de la cadena va indicar que la voluntat és “entrar legalment” i per tant esperen la convocatòria del concurs. “Som una empresa andorrana que està fent televisió fora del Principat i curiosament a casa nostra no en podem fer”, va especificar Navarro, que és també el màxim responsable del grup radiofònic R7P. En les concessions s’espera que hi hagi “sensibilitat” cap a la feina feta “per un grup empresarial andorrà”. Un dels aspectes que Navarro considera fonamentals és “l’idioma” perquè el màxim nombre de les cadenes que es puguin rebre a Andorra siguin en català.

Per a Pirineus Televisió seria important “poder entrar en la concessió dins de la primera tongada de llicències, que s’espera pels volts de final de l’any vinent”, una vegada tingui lloc l’apagada analògica i la implantació total de la televisió digital terrestre. Navarro desconeix quin és el format que tindrà el concurs per a les concessions.

Diversos empresaris ja han demanat informació de l’obertura

Fonts properes a l’executiu van informar que extraoficialment diversos empresaris s’han interessat per les condicions que podria tenir l’obertura. Tant el Govern com el Partit Socialdemòcrata estan elaborant propostes legislatives per regular el mercat audiovisual. En els dos casos el projecte té en compte l’entrada de les televisions privades nacionals. L’executiu també està negociant amb les cadenes estrangeres que ja es veuen i amb algunes que podrien entrar (com ara Cuatro o La Sexta) per establir convenir que en regularitzin l’emissió al país. Actualment simplement se n’emet el senyal.

Publicat per vpa ( Territori ) :: Comentaris (3) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)

Comparteix: