Bloc del Catarrà

Assisteix a la Gala d'entrega dels Premis Enderrock de la mà de elSuplement

El proper dimarts 27 de febrer començarà, a partir de les 21h, la festa de lliurament dels Premis Enderrock 2007, que es celebrarà a la sala Bikini de Barcelona. Serà conduïda pel presentador del magazine de tarde de TV3 El Club, Albert Om, i comptarà amb les actuacions de Jofre Bardají i Beth, Eduard Canimas, Conxita acompanyada del cantant dels Antònia Font Joan Miquel Oliver, la banda de fusió Xerramequ Tiquismiquis i Quimi Portet.

Si vols aconseguir una de les deu entrades dobles que t'ofereixen la revista Enderrock i el portal elSuplement, només has d'enviar un correu electrònic, l'adreça del qual trobaràs llegint l'article de elSuplement, clicant aquí.

Mai toquem junts, música que ha de tornar a sonar...

Al Myspace també podem trobar webs de grups desapareguts (encara que no sigui de forma oficial), i aquest és el cas d'un fantàstic grup reusenc, anomenat Mai Toquem Junts. Des de l'any 1991 ja assajaven, i el seu primer concert, l'any 1993, va ser a l'escola on els components originals del grup van estudiar, l'escola Montsant, l'escenari del seu primer concert. La primera maqueta de Mai Toquem Junts es va gravar l'an 1994, i el 1995 van començar els primers concerts del grup de caire més professional. El 96 van gravar la seva segona maqueta, "L'últim sospir", i amb ambdós maquetes van poder finalment telonejar en concert a dos grups bandera del rock en català de l'època, els gironins Sopa de Cabra i els menorquins Ja t'ho dirè. Després d'un parell d'anys dolents, el 98 Mai Toquem Junts va actuar a la Primera Fira del Col·leccionista del Disc de Reus, i el mateix any van quedar finalistes del concurs "Canya'n'Roll" de Tarragona. El gener del 1999 va sortir al mercat el primer disc de Mai Toquem Junts, produït per Pemi Rovirosa. Es nota una mica en la música dels Mai Toquem Junts l'empremta musical dels Lax'n'Bustos. Tot el 1999 van estar de concerts i promoció del disc. Els concerts continuaren durant l'any 2000, i l'any 2001 publiquen el seu segon disc, "Play", també enregistrat als estudis Tivoli, i produit per Pemi Rovirosa. Després de la gira de presentació del disc "Play", la banda es va separar, encara que mai ha anunciat oficialment la seva desaparició.

El youtube m'ha deixat de funcionar mentre redactava aquest article, però per sort he pogut visionar un dels videos dels Mai Toquem Junts. Es tracta de la peça "Per Començar", del segon disc de la banda, "Play", i que van fer sonar als estudis del Centre Territorial de TVE a Catalunya durant el programa del Circuit Català de TVE. Espero que els Mai Toquem Junts tornin a sonar algun dia, doncs la seva música penso que és ben fresca, i si la gent, la nostra gent, es consciencia que hem d'escoltar música en la nostra llengua, el català, la música de Mai Toquem Junts té un lloc en un espai musical en català normalitzat. I esperem que al Circuit Català de TVE es tornin a fer programes com "La Gamba" i, no sé si ara foto la gamba, "La Palmera", programes refrescants i respectuosos per a mitja tarda i per a tots els públics. Video va!!!!!

Anonymous: Salvem el món (primícia)

He aconseguit la suposada lletra de la cançó que la banda andorrana Anonymous cantarà en el proper festival d'Eurovisió. La cançó es podrà escoltar en una gala que emetrà Andorra Televisió el proper dijous 1 de març.

Sembla que per primer cop Andorra participarà amb una cançó cantada en dues llengües alhora, el català i l'anglès.

Bé, aquí teniu la lletra de "Salvem el món".

Salvem el món
[Let’s save the world]

Ja no entenc per què,
tot el món va al revés
i no volem trobar solucions als problemes que hi han
No vulguis ser el que no ets.
Sempre estàs pensant en si vius bé i no hi ha temps per lo demés.
El món en joc i no fas res.
Tots estem d’acord ho podem fer, podem unir-nos, fer-ho bé
reflexiona, tu mateix...

Left, right, up and down it’s up side down that’s how we make the world feel now
Can’t hide the fact that it’s happening
We can do our world some good, we can make a change that’s what we should,
Time will tell us but we must act now.

El problema sembla ser
que l’interès no és el mateix,
arreglar d’un cop el món
és possible si ho fem tots!
Tots estem d’acord ho podem fer, podem unir-nos, fer-ho bé
reflexiona, tu mateix...

Left, right, up and down it’s up side down that’s how we make the world feel now
Can’t hide the fact that it’s happening
We can do our world some good, we can make a change that’s what we should,
Time will tell us but we must act now.

Left, right, up and down it’s up side down that’s how we make the world feel now
Can’t hide the fact that it’s happening
We can do our world some good, we can make a change that’s what we should,
Time will tell us but we must act now.
We realize it but we don’t act cause we hang on to what we have...
We still can act but we don’t react cause we only care about what we have!

La plana del Catarrà al Myspace va prenent forma...

Obrir una plana al Myspace, algú que en principi no veia cap utilitat personal en aquest espai a internet, i que no té música a penjar, doncs no ha fet cap creació musical (mentida, vaig escriure la lletra i composar mentalment la música de dues cançons durant les classes de filosofia, quan feia COU -existeix el COU ara?-), semblava que no tenia sentit...

Però aquesta última setmana ha pres forma ràpidament la plana del Myspace, així que encara que ja la vaig presentar en el seu dia en aquest bloc, ara potser toca una presentació més oficial. Conservo en el "profile" del Myspace la descripció original (on comento l'origen del meu nick a internet, Catarrà), però he afegit avui un llarg paràgraf on explico l'orientació que ha pres aquest espai que gestiono al Myspace, i que reprodueixo tot seguit aquí:

En aquest espai del Myspace trobareu enllaços a altres Myspace's de grups musicals i cantants que crec interessants, i de diversos estils, provinents del Països Catalans, o de l'escena musical del que ara s'anomena Ex-Yu, és a dir , propostes interessants de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia o Eslovènia (per ara em falten propostes de Croàcia, Macedònia i Montenegro), o de grups que establerts en altres indrets, tenen alguna relació amb els territoris abans citats (com podria ser el cas del grup Kultur Shock, grup amb membres de diversa procedència establert a Seattle, amb els dos líders del grup, Srdjan Yevdjevic i Mario Butkovic, provinents de Bòsnia i Croàcia respectivament, o el cas de la parella de DJ's Mashalla, un dels quals, Narcis, és nascut a Mostar, Bòsnia i Hercegovina).

Dessitjo que aquest espai pugui servir per a que grups d'aquests països puguin conèixer-se (si no havien tingut l'oportunitat abans), i així també facin arribar les seves propostes musicals en els nostres països.

Per acabar, dir que la foto que hi ha adalt és d'una de les meves estades (fa ja 10 anys i escaig, el 1996) a Ajdovščina, la vila eslovena on vaig fer la prestació social durant poc més de tres mesos en un centre de refugiats bosnians. Estem fent autostop jo, el Suad Duraković (la persona que més va facilitar l'estada dels voluntaris i objectors catalans al centre de refugiats bosnians d'Ajdovščina, i un excel·lent fotògraf que no volia fer promoció de les seves fotografies, doncs eren fotos de gent que ell s'estimava molt, però que són un veritable retrat del que van ser els més o menys cinc anys de convivència dels refugiats bosnians en el centre), a més de la voluntària italiana Elena Ponzio i el nostre acompanyant i amic del centre, com el Suad, Suljce, que no apareixen a la foto...

Al final ens va parar l'autobús, o sigui, que de autostop, res de res, un altra dia seria... Vam anar a veure les coves de Postojna, tocant a la regió del Krst, que dóna nom a aquest fenòmen geològic conegut com a regions càrstiques. Una visita recomanada, encara que hi ha coves eslovenes igual d'interessants i no gestionades com un reclam turístic com les coves de Postojna... Per cert, gran part del recorregut de la visita s'ha de fer en un trenet que recorre gran part de la cova visitada ;-)

Vespre

Aquest vespre a Tarragona:

VERGONYA EM FEU!!!!

Aquest és el meu missatge d'indignació i repulsa al que he llegit en l'article "Cocapitalitat: diferències entre Reus i Tarragona", del Bloc de la Gemita:

Continuem així, i arribarem ben llunys... Si Tarragona només es mira el melic, i nomès pensa en el territori (Camp de Tarragona) com a un territori del que és capital, sense pensar en que és el conjunt del territori el que ha de funcionar, ja podrem continuar veient com ens passa el tren de llarg per anar a parar a Barcelona.

Quanta gent del nostre territori ha hagut d'anar a desenvolupar les seves carreres professionals a Barcelona per la manca d'oportunitats a casa nostra (el Camp)? Continuem dividits i les oportunitats continuaran anant a Barcelona, i a nosaltres només ens quedaran les centrals nuclears, els immensos complexos de generació elèctrica eòlica, una estació del tren d'alta velocitat ben lluny de tot nucli habitat, una Rovira i Virgili que van haver d'assolir a la segona de canvi (doncs hi havia tots els números de que la quarta universitat, que va resultar ser la Pompeu Fabra) anès a parar al Camp, però es clar, el Nadal i l'Abelló no es podien posar d'acord, i cap al Carrer Balmes de la capital catalana va anar a parar la quarta universitat, un transport públic interurbà mal organitzat i carissim (sortir de la teva ciutat et costa 1 euro amb 60 cèntims com a mínim, quan a la província de Barcelona pots fer trajectes similars interurbans per 60 cèntims , estalviant-te l'euro)...

Quina vergonya de governants de les nostres ciutats al Camp de Tarragona, especialment el Nadal, i quina vergonya d'opinions com les que he llegit en aquest post, només sento vergonya, i tambè impotència de veure que ningú vol que el Camp de Tarragona sigui tingut en compte a Catalunya, doncs o anem tots junts, o no hi ha res a fer davant el gegant barceloní. Però si voleu mirar-vos el melic, mireu-vos-el, la resta patirem les conseqüències (i vosaltres també).

VERGONYA EM FEU!!!!

Una cançó ben coneguda cantada per Romina Power...

Bé, m'he trobat amb el següent video d'una cançó molt coneguda pels que tenim de 30 en amunt, en versió italiana cantada per Romina Power...

A veure que us sembla?

Un xic de reage i dub des de Bòsnia i Hercegovina... No pas des de Jamaica

Cada país té els seus estereotips, i aixó també passa musicalment parlant. Si en pla de conya, com vaig fer uns quants anys, comences a cantar una cançó en plan flamenc a unes noies eslovenes, i ho fas cantant la lletra en serbo-croat (el poc nivell que tens, però que sempre les cerveses ajuden a millorar de forma increïble, us ho asseguro, la millor manera d'aprendre un idioma és a base de nits cerveseres, cosa que fa anys que no practico)... Doncs les noies eslovenes et respondran immediatament: Aixó és música bòsnia...

Bé, un que intenta cantar una "espanyolada" en serbo-croat, i li contesten que canta una cançó bòsnia... Després, un escolta unes quantes cançons bòsnies, i resulta que gairebé tenen raó...

Però no tot és "flamenc" a Bòsnia i Hercegovina... Hi ha molta música per escoltar, i de ritmes ben variats, i els bosnians no han d'estar gens envejosos de la música que es fa en altres països. Avui us proposo dos grups, un sobre el que ja he postejat en aquest bloc més d'una i dues vegades, els Dubioza Kolektiv, i una nova troballa (pel que fa als grups que vaig coneixent mentre investigo a la xarxa), els Dub Rebellion. Es tracten de dos grups que barregen diversos ritmes, en pla fusió, però on primen el dub (aquest nom no el coneixia fins conèixer aquest grup, ja veieu que no sóc un expert, però si agrada parlar del tema, aquí estem, per apredre) el reage i el rock.

Començo pels Dub Rebellion. Podeu escoltar quatre temes seus a la seva plana del Myspace. Es tracta d'una banda formada al Districte de Brcko, al nord de Bòsnia i Hercegovina, i un dels punts on fa poc més d'una dècada es lliureven les batalles més importants, doncs era la cruïlla de tots els camins que unien els territoris de les bandes en contenciós durant la guerra del 1992 al 1995. La banda es formà el març del 2003, i des d'aleshores ha publicat tres àlbums (un d'ells en realitat una maqueta). L'any 2004 va ser quan la banda va definir quin estil de música havia de sonar en els seus concerts. A la banda es van integran nous components als cinc membres originals, fins i tot un empleat jamaicà de les Forces en Missió de Pau a Bòsnia, Nasi Ben-Yisrael, el qual va acabar de definir sobre la base dub de la música dels Dub Rebellion el so del reage. Nasi marxa per causes laborals, però la resta de membres de la banda el continuen tenint present en la seva ment.

Els Dub Rebellion, com molts altres grups, estan esperant noves oportunitats en el món discogràfic. Actualment la banda està formada per Miro (bateria), Bingi (guitarra), Aco (baix), Dragan Electro Doc (guitarra), Pedja (veu, sintetitzador-guitarra, melòdica), Bare (enginyer de so, dubs). Amb ells també s'ha de tenir en compte la presència de Dujke (trombó) i Jasko (percusió).

Us deixo un enllaç a un mp3 de la seva pàgina web, per a que us feu una idea de la música dels Dub Rebellion. Es tracta del tema "Trip to Jah". No hi ha videoclips al Youtube, que jo sàpiga, però podeu disfrutar d'un parell de videos seus d'actuacions a la seva plana del Myspace.

Ara ens anem al cor geogràfic de Bòsnia i Hercegovina. De la unió de dues bandes musicals de dues ciutats relativament properes, Zenica i Sarajevo, neix Dubioza Kolektiv, l'any 2003. L'abril del 2004 publiquen el seu primer àlbum, de nom homònim al del grup, i el desembre del mateix any publiquen el segon, "Open Wide".

El juny del 2006 Dubioza Kolektiv publica el seu tercer àlbum, Dubnamite. Dubioza Kolektiv ha participat en festivals d'Hongria, Eslovènia, Sèrbia, Països Baixos, Eslovàquia, República Txeca, Itàlia i Austria, així com en nombrosos concerts a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Eslovènia.

Actualment la banda bòsnia compta amb set membres, la cantant Adisa Zvekic, acompanyada amb les veus de Almir Hasanbegovic i Adis Zvekic (suposo que l'Adis i l'Adisa són germans, a més de que ès molt comú que un germà i una germana tinguin el mateix nom a Bòsnia, només diferenciant el gènere), Brano Jakubovic als teclats i el sampler, Vedran Mujagic al baix, Armin Busatlic a la guitarra, Orham Maslo oha a la percussió i Senad Suta a la bateria.

Els Dubioza Kolektiv fan música de fusió, on predominen el dub, el reage, el hard core, algun toc de música ètnica bòsnia, i en els treballs del 2006 també hi apareix el hip hop. Podeu gaudir de la seva música a través de la pàgina que els Dubioza tenen al Myspace, així com també a la seva pàgina web. En aquest bloc ja s'han publicat quatre articles on es parla dels Dubioza Kolektiv.

I com no podia faltar, un videoclip del youtube, en aquest cas el tema "Zatvor" (Presó), dels Dubioza Kolektiv. Potser un tema força apartat del dub i del reage, però força impressionant. No oblideu de visitar els myspace dels dos grups per escoltar la seva música!!!!

Dreaminfusion: Eclecticisme musical de base electrònica

El tàndem format per l'aragonès Luis Sanvicente i el barceloní David Carreño va donar lloc, l'any 2004, al neixament de Dreaminfusion, un nou grup musical, que actualment té el seu repertori en anglès, i on cada cançó pertany a un estil diferent, però que podriem encavir dins del pop electrònic i del techno, a trets generals.

El novembre del 2006 van publicar el seu primer (i per ara únic) àlbum, Material Chains, amb onze temes ben diferents, que es poden adquirir en quatre botigues de Barcelona, Montsò i Osca, o bé directament a la pàgina web de la formació. Ara acaben de donar a conèixer el seu tercer videoclip, el del tema "Behind your eyes". Es tracta de la versió acústica d'aquest tema, gravat en l'Auditori de Montsó el passat mes de novembre, i que podeu visionar a la seva web. A aquest videoclip li precedeixen dos videoclips ben diferents a aquest, els dels temes "Hello" i "Sex Cult".

Després d'una incursió en el mercat alemany, podreu escoltar els Dreamfusion a la Sala Bikini de Barcelona el proper dissabte 24 de març, amb entrada gratuïta amb invitació. També podeu gaudir de la seva plana al Myspace i dels seus videos al Youtube.

Font: elSuplement

I ara, com no, el videoclip del Youtube. Cada cançó dels Dreaminfusion sona diferent a les altres, encara que en totes hi ha una base electrònica. A mi m'encanta el tema "Show me" (aixó ja és una opinió personal, el podeu escoltar a la seva web al Myspace). Però com no hi ha video del "Show me" al Youtube en aquests moments, en comptes d'aquesta bonica balada, tirarem enrera a la música dels 80, i al techno, amb aquest tema desenfadat que es titula "Hello", i que es va rodar en un pub de la ciutat de Montsó (Osca), cosa que li fa molta il·lusió a un bon amic meu d'aquest poble, el Carrera, i gràcies al qual he tingut coneixement d'aquest grup, els Dreaminfusion. "Hello" va....

Pedres Blaves, segon àlbum de Relk

El grup del Maresme, Relk, ha publicat el novembre del 2006 el que és el seu segon àlbum, "Pedres blaves", i ho han fet a través d'una nova discogràfica, Temps Record. Però si aneu a l'FNAC a comprar-lo, us trobareu amb la sorpresa que no és present a la seva base de dades, on sí apareix el seu àlbum anterior, "Branques".

Però tot té solució, i per tal d'adquirir algun dels dos àlbums, o alguna de les maquetes editades l'any 2003, podeu fer-ho a partir de visitar l'apartat botiga de la seva pàgina web, o bé visitant la plana que han obert a MySpace. I si voleu seguir els pensaments dels seus components, també disposeu del bloc dels Relk.

Els Relk, a més, també van penjant a Youtube les videoprojeccions que acompanyen els seus concerts, amb la qual cosa podeu disfrutar d'aquests pseudo videoclips (i algun videoclip que sí que s'ha passat per la televisió, del seu primer àlbum, "Branques").

Els d'Arenys de Munt van començar a constituir la formació a partir de l'any 2001, on inicialment s'uneixen les lletres de Jordi Bilbeny, la veu de Maira Comalat i la composició musical de Joan Vallcorba. Posteriorment se'ls uneixen el bateria Coqui Castells i la violoncel Montse Majà.

El seu primer espectacle, "A les pedres secretes de la sang", ja es defineix el que és la seva música, un viatge interior sobre els diversos sentiments, en aquest cas sorgits al voltant de l'amor. El mateix 2003 guanyen el concurs Sona9 en l'apartat de cançó d'autor. El novembre del 2004, sota el segell de Música Global, publiquen el seu primer àlbum, "Branques", que es podria resumir en la identificació de les branques amb les connexions corporals i anímiques, els camins interiors, o la part del món que viu dins l'ésser humà.

Finalment, el novembre del 2006 publiquen el seu segon àlbum, "Pedres blaves", que consta de 14 peces, totes en català excepte una incursió a l'euskera, "Elizakoak", que cap al final del mateix àlbum podeu escoltar en la versió catalana ("Viari"). A la seva plana a Youtube podeu disfrutar de temes com "Retorn a mi", "Aire darrer de mi" o "Elizakoak"

Font: elSuplement

Per a que no es digui que no afegieixo el corresponent video del Youtube, aquí teniu el del tema "Retorn a mí", un dels temes de l'últim àlbum de Relk, Pedres Blaves.

Visita llampec a Barcelona...

Aquest dissabte passat vaig anar a Barcelona per quedar amb un matrimoni amic meu, i veure la seva nena de dos anys, que està ben bufona.

Vam quedar per anar a l'FNAC de Diagonal Mar, allà no hi havia estat mai (ni al recinte del Fòrum). Així, abans d'anar a l'FNAC, vam visitar el recinte del Fòrum. Va ser impactant veure com la suposada zona verda (suposo que deu ser la nomenclatura que utilitzarà l'Ajuntament de Barcelona per a un àrea d'esbarjo d'aquelles característiques) eren hectàries de ciment armat per tot arreu, que de cara a videoclips, pel·lícules, anuncis i fotografies pot ser perfecte, però de cara al ciutadà d'a peu, doncs la veritat, trobo que és un lloc molt desagradable per anar a passejar a Barcelona. Barcelona té molts altres racons, de mida humana, per visitar, i que són un dels grans atractius de la capital catalana, la seva dimensió humana. El recinte del Fòrum queda fora d'aquesta catalogació, i veritablement no m'ha defraudat, haig de confessar que veure el recinte del Fòrum em va corroborar la immensitat i la inhumanitat d'aquest espai barceloní. La mateixa inhumanitat que sembla transpirar el nou alcalde Jordi Hereu. No defensaré jo la causa okupa, però si el senyor Hereu no pensa en donar solucions en el tema de l'habitatge, més val que calli pel que fa al que sembla un dels seus temes prioritaris: fer desaparèixer el moviment Okupa del Cap i Casal de Catalunya. Aixó i la sordina que ens ha posat el senyor Montilla m'està començant a posar dels nervis...

L'únic bonic de la visita al recinte del Fòrum va ser poder contemplar la posta de sol sobre la Mediterrània i la muntanya de Montjuïc de fons, la resta, dues paraules: impresionantment inhumà.

Una mica de relax...

El que vaig escriure ahir al youtube sobre aquest el meu primer video publicat:

Un dels primers videos que he gravat amb la meva nova màquina de fotografiar Lumix de Panasonic, amb òptica Leica, rodat aquest migdia del dia 28 de gener del 2007 a la platja de Llevant de Salou, cap de setmana de celebració de la Festa d'Hivern a Salou.
Una mica torta, doncs mentre gravava amb la càmera de fotografiar, doncs ho feia com si estigués fent una fotografia... I no, que era un video!!! ...

Video va!!!!

El que s'ha d'escoltar i veure per internet ...

Bé, trobo que hi ha videos que es desacrediten pel pes del seu propi contingut... Un tarragoní que viu a Reus.

Com va nèixer el meu nick a Internet

He obert fa pocs dies la meva pàgina web al Myspace (per ara amb molts pocs continguts), i com et demanen que expliquis quelcom sobre tu en la teva, digem-ne, tarja de presentació, per a que la gent sàpiga amb qui es pot intercanviar quatre paraules a internet, doncs no se'm va ocòrrer cap altre cosa que explicar (breument) com va nèixer el meu nick a internet, Catarrà.

Aqui us trasllado aquesta definició de Catarrà:

About me:Catarrà és el meu nick a Internet, i va nèixer a causa de que per primer cop en la història, un petit país anomenat Andorra va fer sonar el meu idioma, el Català, a Eurovisió... Jo encara visc en un estat on no tenen la vergonya de reconèixer que s'hi parla més d'un idioma, i no és capaç d'enviar mai, sigui sota la dictadura o sota la democràcia, una cançó en català a Eurovisió. Si en una ximpleria com aquesta estem així, com està realment el meu país, Catalunya?

L´electropop serbi

"Dancing Shoes Starry Skies" és l'últim disc de l'experimentat grup de Belgrad Intruder. Publicat aquest 2006 per Ammonite records, recull 10 temes, tots en anglès, en que la banda, fundada l'any 1991, continua evolucionant en la base electrònica de la seva música, assolint el que Intruder anomena en la seva plana a Myspace com a el so electropop propi i únic de Intruder.

Com ja hem comentat, Intruder va nèixer l'any 1991, l'any de la trencadissa balcànica, fundat per Nebojsha Markovic i Ivan Halupka. Des del seu començament, Intruder experimenta amb la música electrònica. Al començament volien crear un tipus de música electrònica d'ambient, però després també tempten els sons de la música techno.

L'any 1998, Intruder publica finalment el seu primer àlbum, "Experiment". L'any 1999 publiquen "Windows'99", l'any 2000 l'àlbum "Able", i el 2004 el disc "Strange kind of beautiful". L'actual veu femenina del grup, Ivana Smolović, s'incorpora a la formació el febrer del 2002.

I aquí teniu el videoclip d'una de les peces de l'últim disc de Intruder, "Soundtrack", que ja va ser publicat com a single durant l'any 2004. La cantant, Ivana, apareix durant tot el videoclip, el qual va ser dirigit per Stefan Arsenijević, guardonat en el seu dia amb l'Os d'Or del Festival de Cinema de Berlin.