Bloc del Catarrà

A Salou, en Català!

Fa un parell de mesos vaig presenciar una actuació a Salou, en una suposada jornada dedicada a una comunitat autònoma de l'Estat Espanyol, en aquest cas a Castella-La Manxa, tal i com vaig comentar en el seu dia en una altre article publicat en aquest bloc amb el títol de Tortosa-La Manxa.

L'actuació va ser en castellà. Essent en representació de la idiosincràcia de Castella-La Manxa, fins aquí, tot normal. El que no va ser tan normal és que tots els participants de l'espectacle fossin catalans, i ni un de sól de manxec... I ens vam trobar amb el fet (que segurament la majoria dels espectadors no hi van donar importància) de veure que els que dirigien i protagonitzaven l'espectacle, fet en castellà, va ser el famós grup de música popular conegut com Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries... Sort que en acabar l'espectacle van cantar, "en temps de pròrroga", la cançó més sentida pel públic durant la vetllada, el "De Roquetes vinc,...".

Ara, en Joan Lluís Bozzo, director de la companyia catalana Dagoll Dagom, s'ha trobat que, per primer cop durant els 32 anys de treball de Dagoll Dagom, se'ls solicita que facin la representació d'una obra de teatre, en aquest cas "El Mikado", en castellà a Catalunya (ja els hi ha passat en diverses representacions al País Valencià). I a qui se li ha acudit la genial idea ha sigut a l'Ajuntament de Salou, els que fa dos mesos feien cantar a Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries en "la lengua del imperio".

Per sort, l'Ajuntament de Salou sembla que aquest cop ha esmenat la controvèrsia, anunciant que finalment "El Mikado" es representarà al TAS en català. Esperem que sigui veritat.

Aquí va el video de la notícia segons va ser emessa per Canal Reus:

Més de 10000 visites al Bloc del Catarrà

El Bloc del Catarrà ja ha arribat, segons el comptador que he afegit a la seva plana web, als 10000 visitants. El comptador intern que podem consultar des de l'editor del bloc els usuaris de Tinet em notifica, però, que ja he superat els 16300 visitants. Bé, seguint la numeració del comptador que tots vosaltres podeu veure en el bloc, doncs dir que hem arribat als 10000 visitants del bloc.

I com no, toca fer un repàs dels 10 (en realitat posaré 11) articles més visitats del bloc, en el rànquing corresponent:

En la desena posició, amb 154 lectures, tenim l'article Israel bombardeja el Líban.

En la novena posició, empatats amb 158 visites, tenim els articles El català a Eurovisió per tercer any consecutiu i El Nàstic a Primera!!!!.

En la vuitena posició, amb 160 lectures, Tarraco Viva 2006: Algunes fotos.

En la setena posició, amb 161 visites, 4 Fotos per resumir la primavera.

Al sisè lloc, amb 176 lectures, Bèlgica o la personalitat dual, també a Eurovisió.

A la cinquena posició, amb 179 visites, Maja Tatić : Zadnja riječ na usnama.

A la quarta posició trobem el que fins ara havia estat, en els rànquings anteriors, l'article més llegit del Bloc del Catarrà: amb 233 visites, Per segon any consecutiu, el Hard Rock apareix a Eurovisió de la mà dels països escandinaus...

En la tercera posició, amb 238 visites, A Vilanova i la Geltrú també tenen el seu drama amb la Platja Llarga.

En el segon lloc del pòdium ens trobem amb el primer top 10 del Bloc del Catarrà que es va publicar en el seu dia, un u de juliol del 2006: amb 333 visites, TOP 10 dels 5 primers mesos del Bloc del Catarrà.

I per acaba, el guanyador del top 10 de les 10000 visites del Bloc del Catarrà, a gran distància dels seus seguidors, i amb un ascens que sembla no tenir aturador, amb 499 visites, No sóc un superhome..., article que recull el videoclip del tema "Supermen" ("Superhome"), on els dos cantants, a duo, el bosnià Dino Merlin i els serbi Zeljko Joksimović, canten una bellíssima balada de la que el primer n'és el lletrista i el segon el compositor de la música. Per si la voleu disfrutar, aquí us torno a incloure el tema, aquest cop de l'actuació en viu a l'estadi de Kosevo, a Sarajevo, l'any 2004, durant la presentació de l'àlbum de Dino Merlin "Burek", on es va publicar en primícia aquesta bellíssima balada.

I per als que no us agraden els concerts, el videoclip de la cançó:

La traducció de la lletra (en aquest cas a l'espanyol) la trobareu en l'article en qüestió, per si us interessa saber de que va la cançó (encara que reconec que cal fer-ne una revisió de la traducció)

La Puerta de los Sueños : Entre Nosaltres

El grup català La Puerta de los Sueños ha tret al mercat aquest 15 de novembre el seu segon àlbum en català, Entre nosaltres, versió del mateix disc que va sortir el 15 de maig d'enguany amb el títol Algo entre nosotros.

Per als que volgueu escoltar la cançó que dóna nom al nou àlbum, el sentireu al començament d'aquesta entrevista al grup de pop-rock durant la seva entrevista de presentació de Entre nosaltres al programa de l'Arús a la televisió del Grup Godó Td8..

La Puerta de los Sueños ha repetit l'experiència del seu primer disc, que va sortir al mercat primer en castellà, amb el títol de Como un indio a la tierra, i que desprès va sortir, al passar uns messos, en la versió catalana amb el títol de El meu món.

Algú que cregui que el treure una versió del seu àlbum en català treu valor a l'edició catalana, doncs cadascú és lliure de pensar el que vulgui. Malauradament, els resultats econòmics compten molt a l'hora de la supervivència d'un grup musical (com per a qualsevol empresa, o fins i tot treballador, si no hi ha salari, no farem gaire cosa). Però veure que un grup punter com La Puerta de los Sueños, un cop demostra que les seves cançons són comercials i de qualitat en el mercat global (que en el cas de Catalunya, no podem negar que el mercat global discogràfic és el de parla hispana), llença el seu producte, amb una rendibilitat ja assolida, en català, és un acte de militància lingüística, encara que alguns puguin pensar el contrari... I el més important, un camí a seguir per a la normalització lingüística del mercat musical català.

En un mercat musical com l'eslovè, on els compradors potencials no superen els dos milions de parlants, i amb una gran dificultat de penetració en el mercat musical de la resta de les repúbliques ex-iugoslaves, excepte casos excepcionals com el de Magnifico (que fins i tot es va colar amb el seu últim àlbum dins el mercat italià), i que barreja en el seu cas cançons amb lletres en eslovè o en serbo-croat, cantants o grups eslovens de qualitat treuen els seus temes en doble versió, en eslovè i anglès, com el grup Siddharta o la cantant Neisha.

En català tenim molts grup que hi canten, però no podem oblidar que el català ha d'arribar al gran públic, i per a fer-ho, cal música d'aquella que anomenem comercial. I la música comercial no té que estar enfrontada amb la música de qualitat. I aquí tenim La Puerta de los Sueños amb el seu segon disc en català, Entre Nosaltres.

Aquelles nits de Nadal

Anem fent...

... I és bo anar fent...

A la nova feina es pot dir que poc a poc em vaig adaptant, i n'estic força content. Abans, fa tres setmanes, per anar a la feina, me n'estava més de dues hores de viatge a l'anada, i dues gairebé exactes a la tornada. Treballava a Barcelona, i cada dia m'havia de traslladar en autobus des de Reus. Si haguès fet el mateix en tren, segurament ara estaria en ple síndrome traumàtic per no haver pogut descansar com ho he pogut fer en els autobusos de la Hispano Igualadina que uneixen Reus amb Barcelona, via Vilafranca. I a aixó li hauria hagut de sumar diversos atacs d'estrès i ansietat a causa de les continues avaries per culpa de la mala planificació i manca de precaució davant dels problemes que és natural que se'n derivarien (a causa del disseny de traçat decidit) de la construcció dels accessos de l'TAV (AVE) a Barcelona per Sants.

Ara només trigo mitja hora en arribar a la feina, o tornar d'ella, en transport públic (continuo amb la Hispano Igualadina, però ara amb la linia Reus-Tarragona), i amb el goig de poder treballar a la meva ciutat nadiua, i poguer voltar-hi, encara que sigui una mica, cada dia... No sabeu els tarragonins de tota la vida, que no heu sortit de l'ou, del que podeu gaudir...

I estic aprofitant aquests dies, en que tinc una feina (esperem que duradora) amb uns horaris raonables (cosa que en el món dels serveis informàtics pot arrivar a semblar una quimera), per dur a terme un nou projecte a internet, que em demanarà constància i que no defalleixi gaire, i que sigui compatible amb la resta d'activitats que haig de fer durant el dia (com, per exemple, anar a la feina). Es tracta de elSuplement, la nova plana web en català d'informació general sobre temes que es relacionin amb el nostre temps de lleure. Ve a substituir un projecte que vaig portar entre mans durant un any, mentre estava a l'atur, i que no va reeixir econòmicament, una plana web d'informació general de les comarques del Sud de Catalunya, ara ja desapareguda, elDirectori.net.

Trobar el temps per a mantenir aquest bloc, també elSuplement, i altres blocs que tinc penjats a Internet, em pot fer dedicar més temps del que hauria, m'ho prenc com un hobby, suposo que és com s'han de prendre les coses que fas sense esperar diners a canvi (encara que dessitjaria que elSuplement algun dia signifiquès un petit ajut econòmic als meus ingressos actuals, no vaig a negar-ho, encara que amb el baix perfil comercial que tinc, ho veig cru). Bé, avui he estat massa capficat en Internet, així que demà li dedicarè molt menys temps, que s'ha de descansar... I el dijous segur que no m'hi dedico gaire, doncs el dijous la jornada laboral acostuma a ser ben llarga... Així que fins la propera, i bona nit, que toca sopar ràpid i anar a dormir...

Per cert, aqui va el cartell de la primera pel·lícula sobre la que afegeixo un comentari (no crítica cinematogràfica) en elSuplement. Es tracta de la pel·lícula que s'estrenarà aquest divendres 1 de desembre, en versió espanyola, i titulada "Algunos días en Septiembre", òpera prima com a director del guionista de cinema nascut a Buenos Aires i resident des dels últims anys de la infantesa a França Santiago Amigorena, i amb dos protagonistes de luxe, Juliette Binoche i John Turturro... Dessitjo que la pel·lícula no ens sàpiga a poc, amb aquest elenc d'actors.

Algunes fotos trobades a Flickr...

Bé, a elSuplement es van afegint alguns articles poc a poquet, encara que la veritat és que anem molt xino-xano...

Aprofitant l'existència de la llicència Creative Commons, alguns usuaris del portal de fotografia Flickr permeten un ús menys restrictiu de les seves obres, respectant les condicions que estableixen sota la llicència de Creative Commons.

a elSuplement anem penjant, cada pocs dies, una nova foto de portada de les que, sota llicència Creative Commons, anem trobant al portal Flickr. Aquesta és la mostra de les primeres quatre fotos publicades a elSuplement. Les podreu consultar a l'apartat de mèdia.

El monstre dels tres caps

Des de fa ja més d'un mes, estem veient que hi ha alguns que des que va començar la campanya electoral han decidit perdre els papers, utilitzant tècniques de descrèdit dels contrincants pròpies del Partit Popular més ranci que vol manar a la política espanyola, i que quan es queden amb les ganes de tallar el bacallà, se les empesquen totes per demostrar que, els que estan al govern, ho fan tot malament, amb cassolades, mítings com el d'ahir, proclamant als quatre vents que han guanyat les eleccions...

Com pot dir un partit que ha guanyat unes eleccions, quan la majoria absoluta al Parlament Català s'assoleix amb 68 escons, i ells només n'han tret 48 (o sigui, a 20 escons de la majoria absoluta, o el que és el mateix, s'han quedat al 30% per a obtenir el 100% de 68 escons que els permetria governar a ells solets). Només faltarà que en aquest Parlament de Catalunya, que sembla una bombonera, comparat amb altres parlaments de majors dimensions, també comencin a esbroncar i a percutir sobre els escons de ses senyories amb els palmells de les mans o les carpetes...

A aquests que l'Entesa Nacional de Progrés els hi provoca tan mal de cap, recordant que és la reedició del tripartit, els hi dedico el següent videoclip del grup bosnià Dubioza Kolektiv, que aquest cop amb la participació del raper Defence, ens deleiten sobre la "tricefàlia" del poder polític que regeix sobre els dessignis del poble de Bòsnia i Hercegovina, en que enfront dels que creuen en una única Bòsnia i Hercegovina, volen imposar la separació de la societat bosniana en tres parts, segons la religió que es professi... Aquí va el vídeo de "Triple Head Monster", per als que els donen mal de caps els tripartits...

Pelle conquereix el món...

Ahir dissabte, a la tarda, la cadena local privada 8 televisió (fins fa poc coneguda com a td8, i anteriorment com a CityTV) ens va oferir la versió en espanyol de la pel·lícula Pelle erobreren. Salvant el descontentament per l'emissió, per part d'aquesta cadena privada catalana, de gran part de la seva programació en castellà, fent que en gran part de la programació la presència, a td8, del català sigui testimonial, s'ha de felicitar, però, per l'emisió, en horari de tarda aquest dissabte, d'aquesta pel·lícula que, per les seves característiques, sembla increïble que es fes, l'any 1988, amb l'Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera.

"Pelle el Conqueridor" és una pel·lícula que queda ben lluny dels canals de distribució del cinema comercial. I queda ben enmarcada dins del que anomenem cinema d'autor, encara que aquesta coproducció sueco-danesa també queda ben lluny de l'estereotip de cinema d'autor, si entenem com a tal el cinema fet per Krzysztof Kieslowski (director de la trilogia "Blau", "Blanc" i "Vermell"), Emir Kustorica (director de "Underground" o "Gat Blanc, Gat Negre") o Jean-Pierre Jeunet (director d'"Amélie").

Fins i tot una pel·lícula que tracta el tema de la pobresa com "Marius et Jeanette", del director francès Robert Guédiguian, pot semblar una pel·lícula frívola, si la comparem amb la cruesa amb la que es tracta el tema de l'extrema pobresa i el destí de la vida a "Pelle el Conqueridor".

Si algun dia necessiteu veure una pel·lícula que us obligui a pensar sobre el destí de la vida, el valor dels nostres esforços per avançar, o símplement per assolir una estabilitat bàsica en les nostres vides..., doncs aquesta pel·lícula de Bille August, creada l'any 1987, us ajudarà a pensar sobre la profunditat o relativitat de les nostres vides, i sobre l'afany de superació enfront del destí que sembla regir les nostres vides. Gràcies a td8 per emetre "Pelle el Conqueridor" en un horari apte per a no noctàmbuls, encara que també s'ha de reconèixer que no es tracta justament d'una pel·lícula destinada al gran públic afanyat en menjar crispetes... L'espectador es podria ennaugar en alguna de les crues escenes de la pel·lícula...

Retrobada amb els vells companys de facultat...

Fa poques setmanes, el Quim em va enviar un correu electrònic, preguntant-me si aniría al sopar... Però no sabia de quin sopar es tractava, així que li vaig contestar amb un altre correu sobre de què em parlava...

... I m'ho va aclarir... Es tractava d'una convocatòria per a un sopar a celebrar amb els antics estudiants de la FIB (Facultat d'Informàtica de Barcelona, pertanyent a la UPC, per als que no sapigueu de què es tracta la FIB; i que no té res a veure amb el Festival de Benicàssim) que es van llicenciar en les promocions dels anys 1993 i 1994, i que organitzava l'organització de vells estudiants de la FIB, el Cercle Fiber. Normal que no m'haguès arribat la invitació, doncs jo no em vaig treure el títol fins l'any 1995.

Però el que estava clar és que la majoria dels que ens tocava acabar la carrera l'olímpic any 1992, doncs no vam finalitzar els nostres estudis en els cinc anys oficials en que suposadament trigaves en aconseguir el títol de Llicenciat en Informàtic, sinò que ens vam estar sis, set, i fins i tot vuit anys en treure'ns la carrera. I si feiem una campana de Gauss, doncs la majoria dels que vam començar l'any 1987 van finalitzar els anys 93 i 94. Així doncs, si no volia repetir l'error de quan em vaig fer l'orla l'any en que vaig finalitzar els estudis, on la majoria de cares no em sonaven gaire, doncs m'havia d'apuntar al sopar de les promocions 93 i 94. I la vaig encertar.

El sopar el vam celebrar ahir divendres, 17 de novembre, al restaurant "Notable", del Campus Nord. La broma fàcil d'alguns quan accediem al restaurant era de com era que el restaurant no es deia "Excel·lent"... Suposem que era perquè l'Excel·lent i la Matrícula d'Honor són dues qualificacions molt estranyes d'assolir a les carreres tècniques com era l'antiga Llicenciatura d'Informàtica (ara Enginyeria Tècnica Superior d'Informàtica).

Abans, però, del sopar, els que vam voler, i ho vam indicar en l'inscripció al sopar, vam poder fer una visita al supercomputador "MareNòstrum", actualment el cinquè ordinador del mòn en número de processadors treballant en paral·lel (poc més de 10.000 processadors, però llunys dels més de 130.000 processadors de l'ordinador "més potent" del món, com no, situat als Estats Units). IBM va fer la proposta a l'Estat Espanyol per acollir aquest supercomputador, i la UPC va ser triada per a la seva ubicació, un cop acceptada la invitació... I com no hi havia espai per encabir el supercomputador, doncs el que semblava una oferta d'espai gairebè de broma es va convertir en una realitat... El "MareNòstrum" es va instal·lar a la capella de la Torre Girona, rera del Palau de Pedralbes, i a la zona est del Campus Nord.

Es van haver de fer dos torns de visites. Inicialment hi havia un torn per a les set de la tarda, al que em va tocar anar, però es va haver d'improvissar un segon torn de visita al "MareNòstrum" a les sis de la tarda.

Finalitzades les respectives visites, a les vuit de la tarda, vam fer cap al restaurant "Notable" del Campus Nord, per tal de procedir a prendre la copa de benvinguda, mentre es projectava l'actuació de la Fes Fetch Band a la sala Bikini de BCN, en el que va ser l'últim concert de l'emblemàtica banda que ens va acompanyar amb els seus concerts a les festes anuals que es celebraven a la Facultat, i que es va celebrar l'any 2002 (em sembla) en motiu de la celebració del 25è aniversari de la FIB.

Moment de retrobada (bé, els que haviem anat a les visites guiades al MareNòstrum ja habiem començat aquestes retrobades una o dues hores abans), de copes de cocktail, d'explicar on treballavem ara, de quants fills teniem (els que en tenen, no era pas el meu cas), de si estem un pèl més calvs o hem guanyat uns quants quilos (jo opto a la segona opció), de veure un munt de gent coneguda desprès d'anys sense veure'ns, i de veure moltes altres cares que t'havies creuat mil i un cops pels passadissos, classes o sales de pràctiques, però que es tractava de gent amb els que mai t'havies relacionat en el seu moment (erem uns quants, allà la la FIB).

Una hora de salutacions i tertúlia, que es va trencar un moment, cap a les nou del vespre, per a fer la típica foto de grup (era ben fosc, no sé com haurà sortit la foto de grup... i haurem d'esperar alguns dies a que les publiquin a la web del Cercle Fiber, suposo), i que va seguir amb més hores d'intercanvi d'impresions, d'experiències, de bromes i de curiositats que vam anar fent durant el sopar... Molta gent (i la que encara faltava) que feia molt de temps que no veies (excepte alguna excepció on hi ha hagut més continuïtat en trobar-nos algun que altre dia), i que et donava alegria de tornar a veure desprès de tant de temps. Una bonica vetllada, i una nit rejuvenint els nostres esperits, fent-te anar enrera un bon grapat d'anys, i reviure per uns instants les sensacions que t'omplien i compartiem durant els nostres llargs anys d'estudis...

Però per explicar tot el nostre periple a la carrera, on no es poden comptar amb els dits d'una mà els diferents edificis on hem arribat a fer-hi cap per tal d'anar a classe (comptant el Campus Nord com si fos un únic centre d'estudis, quan allà en realitat els edificis es multipliquen com bolets), necessitarem un altre post...

el Suplement, el teu suplement a Internet

(foto de Tony Shek)

Res, que feia dies que em donava voltes pel cap crear una web generalista, i en català, amb continguts que puguin interessar a un gran públic, i on es puguin completar amb altres continguts més específics, però que també puguin atreure l'atenció dels usuaris d'internet a través de la visita de la web per articles més generalistes.

Durant una etapa molt llarga vaig mantenir la web elDirectori.net, que va viure dues fases diferents. La primera fase, encara existent, i està hostatjada a Tinet. Es tractava d'un directori d'enllaços de pàgines web de les nostres comarques, i que feia a nivell amateur. En una segona fase, es va convertir en un portal d'informació general sobre les nostres comarques, dins d'un projecte empresarial personal, però que no va funcionar.

Ara, aprofitant el meu temps lliure, vull continuar amb quelcom de similar al que va ser la segona fase de elDirectori.net, però sense tenir-hi dedicació exclusica. I aquest projecte ha començat a prendre forma avui. Es tracta de el Suplement, el teu magazine a Internet. Un complement a la informació de la que disposem a Internet, i que espero que vagi acabant de prendre forma durant els propers mesos. Encara hi ha molta feina a fer.

Si algú creu que pot col·laborar en aquest nou projecte, estic obert a les vostres propostes. Només hi ha dues normes bàsiques: el Suplement tè com a objectiu ser una web exclusivament escrita en català, doncs es tracta d'anar normalitzant l'existència de continguts informatius en català, encara que siguin "freakies" o "comercials", i per una altra banda el Suplement ha de presentar uns continguts respectuosos amb la convivència i la pluralitat.

Ja sabeu, si creieu que teniu coses a dir, i que poden integrar-se dins els continguts de el Suplement, poseu-vos en contacte amb la següent adreça de correu electrònic: informacio@elsuplement.com.

Res més cursi per a començar amb el Suplement, que publicar una notícia sobre l'operació de nas de l'actriu nord-americana Cameron Diaz.

Petita alegria personal des d_Antena 3

La veritat és que ha estat una petita alegria avui, l'escoltar la música que utilitzen a Antena 3 per a la promoció de la sèrie que properament es podrà visionar a la televisió privada espanyola.

Es tracta del vídeo promocional de la sèrie brasilera que a Antena 3 s'emetrà amb el títol de "El Color del Pecado". Podeu obtenir més informació sobre la sèrie a la web de la cadena de televisió. A mi, per ara, només m'interessa la cançó, que m'enganxa força...

Doncs la música que sona al video promocional (no sé si també formarà part de la banda sonora de la sèrie) és una cançó d'un dels meus grups favorits brasilers, dels que ja he penjat en aquest blog un parell de videos seus penjats al Youtube. Es tracta de la cançó "Vou Deixar", del grup brasiler SKANK, i que ja vaig penjar en aquest blog el 30 d'agost passat.

Per si voleu tornar a escoltar aquesta cançó jove i refrescant, us torno a penjar el videoclip de "Vou Deixar", dels SKANK... A disfrutar de la música, un videoclip que per la seva estètica també podria formar part de l'estètica del programa que en Buenafuente també presenta a la cadena privada espanyola:

L'Entesa Nacional pel Progrès, en alguns mitjans internacionals (2ona part)

Bé, continuo recollint articles que s'han publicat en les planes web de diversos mitjans de comunicació internacionas sobre el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el passat 1 de novembre del 2006, així com de les negociacions sobre la formació de govern posteriors.

He trobat articles de les webs de les ràdios i televisions públiques de Portugal, Bòsnia i Hercegovina, i Croàcia.

Aquests articles els trobareu en l'ampliació del present article, i al llarg dels propers dies intentarè fer-ne la traducció dels que cregui més interessants (suposo que a la majoria de nosaltres llegir i comprendre textos en eslovè, bosni o altres idiomes similars pot ser un exercici gairebè impossible, si ja ho és per mi, que en tinc algun coneixement sobre aquests idiomes, encara que estic molt lluny de poder-los emprar en el dia a dia!). Suposo que no cal que tradueixi els articles en portuguès.

Suposo que veure l'interès que desperten les eleccions al Parlament de Catalunya a nivell internacional és un bon indicador de que des d'arreu del món no es veu a Catalunya com una simple comunitat autònoma més de l'Estat Espanyol, i soposo que ès quelcom d'important a tenir en compte sobre quin és el futur del nostre país.

L'Entesa Nacional pel Progrès, en alguns mitjans internacionals.

L'endemà de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya vaig buscar si s'havia publicat algun article en certs mitjans de comunicació balcànics... La recerca va ser negativa. Però he comprovat mentre escrivia aquest article que buscant per Katalonija no trobaria res, doncs en els articles el nom del nostre país surt declinat.

Avui, consultant una pàgina des de la que s'ha accedit al meu bloc, m'he trobat que es feia referència en un mitjà de comunicació eslovè a la formació com a opció de Govern a Catalunya de l'Entesa Nacional pel Progrès. I també articles sobre el resultat de les votacions, que inicialment no havia trobat.

En l'amplicació d'aquest article trobareu els articles originals, que intentaré anant traduïnt poc a poc, si en tinc temps... Per ara només n'he trobat dos articles, els dos provinents de dos mitjans eslovens diferents.

Últims dies a la vella feina...

El compte enrera va avançant, i ja em falten cinc dies per tal d'incorporar-me a la nova feina.

La veritat és que em pensava que aquesta setmana se'm faria llarga, però no ho està essent tant. El meu últim article va ser una mica massa negatiu pel que fa a la feina actual. I la veritat és que sí que et passen la feina en comptagotes, però excepte el dimarts, aquests dies he estat tenint més o menys feina. Es clar, just el dimarts va ser quan vaig escriure que no em passaven gens de feina, just el dia en que no vaig tenir feina...

Suposo que la prespectiva de tres dies més sense que et passin feina et fa baixar la moral (ja de per si negativista, en el meu cas). Però no ha estat el cas. Per sort.

Malgrat aixó, les ganes de començar a la nova feina van increscendo...

Un petit canvi a la meva vida , i una grata sorpresa....

Aquesta setmana està essent una mica dura... És l'última setmana que treballaré en l'empresa client que m'ha acollit durant aquests últims mesos, a Barcelona. Cada dia, durant els últims mesos, a primera hora del matí, haig d'agafar l'autobús per anar de Reus a Barcelona, per anar a treballar, i al vespre, torno a fer el camí invers. La veritat és que per una banda haig de donar les gràcies a l'empresa que m'ha acollit aquests últims mesos (pensant que venia de dos anys d'atur forçat per un acomiadament improcedent, i una petita aventura empresarial que no va arribar a cuallar), però per una altra banda, tampoc m'he sentit integrant de l'equip on em tocava treballar, i la càrrega de treball que tenia assignada era més aviat baixa. No he estat el primer cas de manca d'integració dins l'equip, i no serà perquè no m'he esforçat en que se'm tinguès en compte. Un company que també feia els seus quilòmetres venint cada dia de Girona va estar mesos sense gairebé feina, i al final, aprofitant la seva joventut i vitalitat, va optar per canviar de treball i anar a parar a una empresa on s'aprofitès millor el seu perfil formatiu i professional.

Tota aquesta situació sembla que arriva a la seva fi. La setmana vinent començaré a treballar per a una altra empresa, i estaré a casa del client. I aquest cop la feina estarà més a prop, a Tarragona. I com Tarragona és la ciutat que m`ha vist nèixer i crèixer, doncs em dóna força alegria poder treballar-hi, desprès d'anys en que la meva vida professional s'ha desenvolupat a Barcelona (amb parèntesis a Sant Cugat del Vallès). Ja vaig tenir una primera experiència de treball a Tarragona, fa nou anys, i ara tornarè a treballar per al mateix client. Em dessitjo a mi mateix que aquesta nova passa professional sigui profitosa i plaent, complint amb la feina que se m'encomani. El fet de treballar a Tarragona és un bon incentiu, en el meu cas.

Em toca passar aquests tres propers dies, en els que m'haig de buscar la feina de sota els teclats de la sala on treballo (per no dir de sota les pedres), com pugui, doncs no me passen feina, però com ja m'ha passat molts cops aquests últims mesos, quan esperava que em fecin donar més de mi mateix, doncs no tinc cap sentiment de culpabilitat. Ara espero que arribi dilluns vinent, i pugui treballar amb molta més il·lusió, i continuant amb la meva professió.

Res, i per acabar, agrair a Tinet la bona sorpresa que m'ha donat aquest vespre. Al consultar les estadístiques d'aquest bloc, veia que m'estaven accedint des de la plana principal de Tinet... I he trobat que avui, entre les quatre webs que formen part de la sel·lecció de Tinet, hi ha la referència al present bloc, que vaig començar a mantenir el passat mes de febrer d'enguany. Li dessitjo llarga vida a Tinet, i que ens continui acompanyant a tots nosaltres, i que continui amb una tasca que ha servit per enfortir els lligams (en aquest cas virtuals) de les nostres comarques.

FORÇA TINET!!!!!

Bajaga i Instruktori - "Ruža vetrova"

PD. El video que trobareu encapçalant aquest article és del grup serbi Bajaga i Instruktori, liderat pel cantant, amb aires moltes vegades de cantautor, Momčilo Bajagić (Bajaga). S'ha convertit en un dels meus cantants preferits, des que fa ara ja onze anys vaig compartir tres mesos i escaig de la meva vida amb refugiats bosnians al centre de refugiats d'Ajdovščina, situat a la població homònima eslovena, capital de la comarca de la Vall del Vipava. Algun d'aquells refiguiats em va recomanar la música de Bajaga, i com veieu, a l'hora de gustos musicals, i sobretot del missatge, no hi ha fronteres. Llàstima que no he trobat més videos al Youtube de les meves cançons preferides del cantautor rock serbi, com els temes "Ni na nebu ni na zemlji", "442 do Beograda", "Montenegro" o "Moji drugovi". "Ruža vetrova"("Rosa dels vents") és un dels temes més melancòlics de Bajaga i Instruktori. El video és incomplert (està escapçat al final), però us podeu fer una idea del tema musical. Disfruteu-lo, que estem a la tardor, i és el temps més adient per a copçar la seva melancolia.