Assajar el Requiem de Gabriel Fauré és, com sempre que treballem una gran obra, i sigui dit en termes poc respectuosos, una passada. Però és una desgràcia practicar-la, assaborir-la sota el mestratge d'una bona directora sabent que no la podràs cantar el dia de la posada en escena.
Ahr dilluns 27 d'abril de 2009 la començàvem a assajar a la Coral de la URV - els més veterans ja l'havien cantat fa anys - per a cantar-la a la Sènia el 13 de juny, dia en què no podré ser-hi present. Què hi farem ¡¡.
Però tinc unes setmanes per fruir-la cada dilluns. I ja sé que el fragment més popular és el " Pie Jesu " que segueix i que fins i tot es troba en versions de discos " per fer dormir els nens o relaxar l'estress dels adults ", però el meu preferit és el " In Paradisum " que encapçala aquest article.
Ahir diumenge 26 d'abril de 2009 el PSC vàrem celebrar un mitin sota el lema "FETS" on el Primer Secretari del Partit i President de la Generalitat José Montilla ens va oferir un excel.lent discurs. El podeu llegir aquí. També podeu veure, preses amb el tfn, fotos de l'acte clicant aquí.
L’acte també va comptar amb la participació del secretari de Política Municipal del PSC i alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que va destacar que “tenim un Govern, i sobretot un president, que sap la importància de defensar un projecte des de la proximitat; Montilla representa l’inconformisme i la confiança en el futur”. Carme Chacón, membre de la Comissió Executiva del PSC i ministra de Defensa, , va destacar que “s’està fent l’esforç inversor més important de la història de Catalunya” . I, finalment, la candidata del PSC a les eleccions europees, Maria Badia, va demanar “un canvi a Europa, un canvi cap a l’esquerra” perquè “hi està en joc com sortim d’aquesta crisi”.
El dissabte 25 d'abril de 2009 inauguràvem l'estació potabilitzadora de Vallmoll, que incorpora tecnologies pioneres per assegurar la qualitat de l'aigua d'ús de boca dels veïns del municipi. Hi havia l'alcalde de Vallmoll, Josep Lluís Cusidó, el director dels serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge, Josep Lluís Pau, i el professor de la URV que ha desenvolupat la tecnologia, Jesús Sueiras.
Ha costat 224.327 euros dels quals la Generalitat n'ha aportat 150.796. Està dotada d'una tecnologia molt avançada que filtra les aigües gràcies a tres filtres: un de de sorra de sílex per eliminar la matèria orgànica i inorgànica en suspensió i dos de carbó actiu per eliminiar la matèria orgànica soluble, com plaguicides i organoclorats, i filtració de bacteris
Altres novetats són la neteja dels filtres per circulació reversa d'aigua a pressió i la cloració final amb diòxid de clor.
Vaig dir en el meu discurs que l'estació potabilitzadora és " la més avançada d'Europa " i vaig lloar la feina del professor Sueiras perquè "ha aconseguit desenvolupar a petita escala una estació potabilitzadora amb triple filtració -el carbó actiu i la cloració, una tecnologia aquesta última molt estesa als EUA i poc encara a Europa -, per tenir una aigua excel·lent".
Vaig comparar la instal·lació amb "la planta del CAT a l'Ampolla on hi ha instal·lats filtres similars que asseguren la qualitat de l'aigua del Consorci que consumeix el Camp de Tarragona, l'única diferència són les dimensions".
Vaig avançar que properament l'Ajuntament i l'ACA signaran un conveni que permetrà afegir un equip de desnitrificació i aleshores ja funcionarà al 100% de capacitat i l'aigua per al consum encara estarà més per sota dels nivells admesos de nitrats que estableix la normativa.
Vaig felicitar l'Ajuntament de Vallmoll per impulsar un projecte pioner a Catalunya per assegurar la salubritat de l'aigua que " ha de ser un referent per a d'altres municipis del territori".
Finalment, vaig dir que el de Vallmoll és un govern municipal amb molts projectes i vaig valorar que sigui igual de sensible per les noves tecnologies aplicades en aquest cas a l'aigua d'ús de boca com pel patrimoni local, ja que s'està executant la restauració del Castell, situat tot just davant de la nova estació potabilitzadora.
Això ja no ho diem quatre utòpics sinó que ho acaba de proposar el Parlament Europeu. Aquesta és la notícia extreta del diari Cinco Días:
El Parlament Europeu proposa que tots els edificis produeixin l'energia que consumeixen
El Parlamento Europeu (PE) va proposar ahir que a partir de 2019 tots els edificis de nova construcció produeixin, al menys, la mateixa energia que consumeixen mitjançant la instal.lació de sistemes de captació d'energia, com panels solars o bombes de calor.
Aquesta mesuraa s'inclou en un informe legislatiu, adoptat ahir pel plenari de l'Eurocambra, que s'haurà de debatre encara al Consell de la Unió Europea abans de poder procedir a la seva aprovació definitiva. En referència als edificis ja construïts, el text insta els estats membres a establir objectius nacionals intermedis i recomana fixar per 2015 i 2020 un percentatge mínim de construccions que acompleixi aquest objectiu.
A més, els eurodiputats han requerit als Vint-i-set que facilitin les mesuress financeres necessàries per promoure l'eficiència energètica als edificis, com préstecs de baix interés o descomptes fiscals. L'informe recomana també que s'actualitzi el rendiment energètic de les construccions cada cop que es duguin a terme obres o es renovi part de les seves instal.lacions, com finestres, calderes o sistemes d'aire condicionat. Les segones residències, o cases utilitzades durant menys de quatre mesos l'any, també hauran d'acatar aquests requisits.
Les llars amb només una planta inferior de 50 metres quadrats, els edificis destinats a activitats religioses, els tallers, les construccions temporals que s'hagin d'utilitzar durant menyss de 18 mesos, les infrastructures agrícoles de baix consum i els edificis històrics protegits estaran exempts d'acomplir aquesta normativa. L'organització ecologista internacional WWF ha acollit satisfactòriament aquesta mesura, ja que considera que la promoció de l'eficiència energètica impulsa el desenvolupament tecnológic, crea nous llocs de treball i redueix les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Quetzal és l'au nacional de Guatemala, au que no pot viure en captivitat sinó sempre en llibertat. Quetzal és també una revista dels Comités Oscar Romero de Catalunya que elaboren els de Tarragona i Reus. Ha arribat al número 50 i us la podeu descarregar aquí. A l'editorial d'aquest número diuen això:
El denominat Tecer Món - tot i recordant que de Món tan sols n'hi hauria d'haver un - té molt a comnicar-nos i és la veu i camí, des dels pobres, de creixença indispensable de la solidaritat, feta vida. Volem que el seu dolor, de no tenir respectats els seus drets humans fonamentals, ens interpel·li i sacsegi les nostres consciències.
Encara que no hi hagués eleccions europees a la vista, no hi ha manera de pensar en el futur sense preguntar-se si és necessària Europa. Els qui ho tenim clar des de fa anys no ho explicaríem millor que Ulrich Beck en el següent article que acaba de publicar al diari britànic The Guardian" el passsat dia 13 d'abril de 2009 amb el títol " This crisis cries out to be transformed into the founding of a new Europe "
Aquesta crisi demana ser transformada en la refundació d'una nova Europa
El 1946, en una Europa destruïda, Winston Churchill declarava: "Si Europa estigués unida, els seus 400 milions d'habitants coneixerien la felicitat, la prosperitat i èxits il·limitats". Avui l'amenaça és al revés: si Europa es divideix a causa de la crisi econòmica global, els seus 500 milions d'habitants patiran infelicitat, pobresa i vergonya sense fi.
Fa vint anys queia el Mur de Berlín i, a continuació, venia el col·lapse de la Unió Soviètica i de l'ordre mundial bipolar. Avui dia el capitalisme pot tenir la mateixa fi i emportar-se per davant la Unió Europea. Calen veus com la de Churchill per dir als europeus que el provincianisme i el nacionalisme que afavoreixen la crisi global no sols posen en perill el miracle europeu (haver transformat en bons veïns antics enemics), sinó que amenacen de destruir-lo. Ningú no vol l'estat social per als rics i el neoliberalisme per als pobres que ara ens trobem. La crisi bancària proporciona a la UE una oportunitat de desvetllar-se. El model europeu de cooperació entre estats semblava haver conquerit una nova dimensió històrica.
Tot i les batusses entre el president francès, la cancellera alemanya i el primer ministre britànic, el paquet de mesures acordades a la cimera del G20 va ser un petit miracle. Però és insuficient, i recentment el Banc Central europeu ha assenyalat que continuen produint-se dins de la UE moviments de replegament que afecten la integració europea. L'atur creix ràpidament a tot el món, hi ha onades d'agitació social, augmenta el ressentiment contra els immigrants i el fantasma d'una fallida a nivell nacional truca a les portes del paradís europeu. La crisi ha afectat especialment la perifèria de la UE, als nous estats membres, i els estats de l'Europa oriental se senten ara enganyats pel sistema capitalista.
Però si no existís la UE, seria necessari inventar-la, ja que no amenaça la sobirania nacional sinó que la fa possible. Els problemes globals es resisteixen a les solucions nacionals i les nacions-Estat per si soles són impotents i incapaces d'exercir la seva sobirania. La sobirania col·lectiva de la UE és l'única esperança per a les nacions i ciutadans d'una vida lliure i pacifica. Els qui ataquen la UE s'ataquen a si mateixos. Si els estats membres renuncien a la solidaritat europea tots hi perdrem. Els qui vulguin conservar la seva sobirania estan obligats a voler Europa, a treballar per la seva integració. Europa no necessita menys Europa, sinó més Europa.
La crisi global mostra que la unió monetària no pot millorar-se si no s'avança cap a la unió política. El polític que fa perillar la necessitat històrica de més Europa és la cancellera alemanya Angela Merkel. Els anteriors cancellers alemanys pro-europeus, Adenauer i Kohl, haurien transformat la crisi en una ocasió de rellançar Europa i haurien guanyat les eleccions perquè invertir en el futur europeu, vistos els enormes costos de la seva desintegració, prometen grans dividends i són una esperança en moments difícils.
El que paralitza Europa és la il·lusió nacionalista de la seva elit intel·lectual. La fe en la nació-Estat és cega respecte la història, ja que considera com a eternes i naturals coses no naturals i absurdes des de fa dos o tres segles. Aquesta crisi hauria de poder transformar-se en una refundació de la UE. Europa hauria de donar suport a una 'realpolitik' en un món de risc. La nostra política, com més europea sigui, més èxit tindrà a nivell nacional. L'opció avui dia és entre més Europa o cap Europa. Sols una Europa rejovenida per la crisi podrà construir solucions globals.
Escoltar per sorpresa la incompleta de Schubert el diumenge de Pasqua a la tarda ha estat un regal per la oïda i per l’esperit. Des del teatre auditori de Cuenca i en el marc de la 48a setmana de música religiosa, Ràdio 2 oferia la 8ª en si menor del mestre vienès. Aquesta obra mestra m’ha acompanyat sempre des que tenia 11 anys quan el meu pare va adquirir el disc – el primer -amb el també primer gramòfon monoaural que va entrar a casa.
Aquell disc contenia també Rosamunda del mateix Schubert i al llarg de la meva vida he comprovat que ambdues obres convivien a la majoria dels discos.
Schubert va morir als 31 anys deixant inacabada la vuitena on es demostra que, com s’ha dit en molts ocasions, si el talent d’un músic s’hagués de valorar exclusivament per la melodia, Schubert, malgrat el poc temps que va viure, potser seria el més important de la història. Però també el seu talent en l’harmonia va ser genial. De tal forma que pocs músics han estat tan copiats i escoltats i reproduïts com ell. A Catalunya cada estiu l’Associació Franz Schubert, organitza la Schubertíada de Vilabertran – enguany ja serà la 17ª edició - i promou un cicle similar a l’hivern a l’auditori Winterthur de l’Illa Diagonal a Barcelona.
En fi, una setmana santa que musicalmente vaig començar amb la Passió segons sant Mateu de Bach a la Catedral de Tarragona – per cert, quina veu i quin domini la nostra soprà Marta Mateu ¡¡ -, va continuar per error a la catedral de Sant Patrick de Dublin amb El Messsies de Haendel – volia sentir la Passió segons sant Joan que feien a l’esglèsia de Sant Peter i em vaig equivocar – i ha acabat sentint per ràdio la vuitena de Schubert.
La Damm, Messi i la moció de Salou
La coneguda marca catalana de cervesa divulga aquests dies un espot publicitari que podeu veure més amunt en què lloa la paraula donada i la que s’escriu fins i tot en un tovalló de paper a un bar com el que va acabar sent el primer contaracte amb el crack del Barça Leo Messi quan tenia 15 anys. Els directius del Barça i el pare de Messi van acordar d’aquesta manera la relació del nen amb el club. L’anunci ve a dir que a casa nostra – s’entèn que a Catalunya – la paraula donada és sagrada i que s’acompleix.
No coneixen els publicistes autors de l’espot que per un partit que es pretèn tan català com CDC, la paraula donada i fins i tot signada no serveix per a res com es demostra a Salou. Llavors potser podrien completar l’anunci afegint al final: “ Tot el que s’acaba de dir aquí és cert a Catalunya llevat d’alguns casos com el de CDC que traeixen la apraula onada i els compromisos adquirits amb els ciutadans per menys de cinc cèntims. En aquest cas podem dir sense lloc a cap dubte que CDC no és de fiar i que pactar amb ells, amb tovalló o sense, és sempre una aventura “
