Xavier Sabaté

El ple de la cambra alta aprova una moció de l'Entesa que demana la reforma del reglament perquè s'hi puguin utilitzar les llengües cooficials en l'activitat ordinària. El PP va votar en contra

El Ple del Senat va aprovar ahir dimarts 27 de maig de 2008 una moció del grup de  l'Entesa ( PSC-ERC-IC ) per tal que es reformi el reglament de la cambra alta perquè s'hi puguin utilitzar totes les llengües cooficials de l'Estat, de manera oral i escrita, dins de l'activitat ordinària.

Actualment, l'ús de les llengües oficials al Senat està restringit al debat de l'estat de les autonomies, al primer discurs del president del Senat i a la publicació en el butlletí de les Corts Generals de les activitats no legislatives i els escrits de ciutadans i institucions dirigits al Senat.

L'Entesa demana amb aquesta moció que es reconegui l'ús total de totes les llengües de l'Estat en les sessions del ple i les comissions, la reproducció íntegra en el diari de sessions de les intervencions en la llengua que s'hagin realitzat i la seva traducció al castellà, així com la publicació de les iniciatives de caràcter legislatiu que siguin presentades en altra llengua en el butlletí oficial de les Corts Generals.

El portaveu de l'Entesa, Carles Bonet, va explicar que la Constitució reconeix la protecció de totes les llengües i "no estableix una única i indissoluble llengua espanyola, sinó que refereix la pluralitat de les llengües". Va afegir que "ja que el Senat és la càmera territorial, aquesta hauria de ser la casa de les llengües". A més, segons Bonet, pertoca a tots els organismes de l'Estat la protecció de totes les llengües i "no és lògic que en les institucions europees es reconeguin les diferents llengües espanyoles i en el Senat no". Carles Bonet va recordar que en la presentació del Govern, el President Zapatero es va comprometre amb la defensa de totes les llengües en un Ple en què tots els portaveus dels grups del Senat van utilitzar les seves llengües maternes distintes del castellà. També es va referir al fet que el 18 de desembre de 2007, en l'últim Ple del Senat de la passada Legislatura, va quedar aprovada una moció de l'Entesa Catalana de Progrés en els mateixos termes que aquesta que ara s’ha presentat.

El PSOE va avançar que votarien a favor perquè sempre han votat "d'aquestes iniciatives" i "perquè Espanya és plurilingüe, i això no és cap invent d'ara".

El PP va votar en contra perquè entén que aquesta reforma del reglament s'hauria de fer a través de la reforma global del Senat, que només és possible si es canvia la Constitució. Si no és així, segons els tècnics del PP, la reforma serà inconstitucional.

No cal dir com valoro positivament aquesta notícia. Quan vaig ser al Senat la legislatura tercera ( 86-89 ), això hauria estat simplement impensable. I que hagi estat el Grup de l'Entesa el que hagi presentat i defensat aquesta inicaitiva encara és més satisfactori.

És raonable fer la vista enrere per comprendre el moment actual de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona: L’any 2004 era un dels centres de l’ICS amb més necessitats del mapa sanitari català, tot i la referència i el lideratge que ningú no li pot discutir. No partíem d’una situació bona donat que el centre arrossegava moltes mancances i poca projecció de futur, per la qual cosa en els últims anys el Govern ha tingut com a prioritat invertir al Joan XXIII, en recursos humans, en tecnologia i en infraestructures.

Hi ha moltes xifres objectives que demostren l’aposta del Govern català pel Joan XXIII, però les més rellevants són quatre: l’augment d’activitat, de plantilla, de pressupost i d’inversions. En els últims 4 anys i arran del fort augment demogràfic registrat a les comarques de Tarragona, l’activitat al centre sanitari ha crescut en percentatges certament elevats. Hi hem donat resposta amb un increment progressiu de la plantilla, del 19%, entre 2004 i 2007. És cert que no som on desitjaríem i que hi ha peticions de millora sociolaboral per atendre i en això estem, perquè la voluntat del Govern de la Generalitat és dotar el Joan XXIII  d’una plantilla adequada i ajustada a les necessitats reals, reduint cada cop més la xifra d’eventuals.

La inversió en equipaments i infraestructures no ha estat satisfactòria del tot però notable en els últims anys: S’han fet reformes per modernitzar l’hospital, s’ha obert una planta nova per a la cirurgia general, cirurgia toràcica i l’especialitat de digestiu, s’ha inaugurat un nou dispositiu d’Hospital de dia, un sociosanitari adjunt del que disposen pocs hospitals a Catalunya, s’ha posat en marxa un nou TAC i una nova unitat d’hemodinàmica cardíaca el 2007. Aquest mes de maig s’estrena una unitat de semicrítics per atendre pacients amb afeccions coronàries, i properament s’instal·larà un nou equip de ressonància magnètica oberta. A més, a l’entorn del Joan XXIII hem condicionat l’antic CAP Tarragonès, hem construït el nou CAP Tarraco i el Centre Sociosanitari Francolí.

Som plenament conscients que ens queda molt de camí a recórrer i un ambiciós programa d’actuacions a desenvolupar com l’edifici d’I+D, l’ampliació de les urgències i la remodelació de la setena planta.  El ritme d’execució dels projectes no és el volgut però hi aboquem esforços amb l’horitzó de convertir el Joan XXIII en el parc sanitari del qual es pugui sentir encara més orgullosa Catalunya.  En aquesta línia, el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya, aprovat recentment pel Govern català, preveu avançar en la configuració d’un sistema sanitari en xarxa i de col·laboració entre centres i professionals d’un mateix territori.

Al Camp de Tarragona tenim els millors professionals i estem construint els millors equipaments perquè això sigui possible, sempre amb un clar objectiu: la millora de la qualitat assistencial que mereixen les i els ciutadans.

Estic segur que ho aconseguirem. Les intencions de l’Ajuntament de Tarragona que, per primera vegada a la història ha anunciat a través del seu alcalde la voluntat d’implicar-s’hi, és també una excel·lent notícia. Per això, i tot respectant la llibertat dels sindicats i, en definitiva, de cada treballador i treballadora d’exercir els seus drets i fins i tot el de vaga, també he de dir que aquest recurs s’acostuma a utilitzar quan la situació és molt greu i crec, sincerament, que no és el cas.

El futur que li espera al Joan XXIII és francament bo. Sé que demanar una mica més de paciència pot resultar poc creïble. Però el canvi que vàrem prometre a Catalunya l’acabarem realitzant. Amb legítimes protestes o, encara millor, si aquestes no es produeixen. Però en tot cas, sé que no faltarà entusiasme.  

article publicat al "Més Tarragona " el 26 de maig de 2008

Així de senzill. Jo ho faré aquest cap de setmana: llegir el darrer llibre d'Óscar Palazon " Un rostre que no és meu ", que va guanyar el XVI premi de narrativa Vila de l'Ametlla de Mar. La presentació aquest dimecres dia 21 de maig de 2008 a la Llibreria La Capona de Tarragona va ser memorable. Tant els comentaris d'Adam Manyé - tot un regal afegit - , com les paraules del propi autor que apareix a la foto de M. Martínez publicada al Punt.

En marxar, algú em va preguntar: " Encara tens temps per aquestes coses ? ". Vaig respondre que " aquestes coses ", assistir a una bona presentació - com la que acabàvem de presenciar - d'un excel.lent llibre o el Cor de la URV cada dilluns a la nit són les que em fan més feliç.

Però tornem a Óscar Palazon. És un dels nostres autors ja consagrats del qual és d'esperar encara moltes pàgines de glòria .  Em va agrair la meva assistència i m'ha enviat la foto que li havia demanat com un fan més.

L'agraiment és meu i doble. Personal per suposat. Però també sóc conscient que de vegades represento més que mai al Govern en actes com el de dimecres. I és llavors que en nom del govern agareixo el treball de gent com Óscar Palazon que tant contribueixen a la nostra personalitat col.lectiva, a continuar la nostra història amb una tasca de qualitat que assoleix la bellesa i que, per tant, transcendeix i es fa eterna.

No donaré cap pista de lllibre. Només unes frases que apareixen al seu bloc: " no escric per ordenar la realitat, sinó per desordenar-la d'una altra manera, no escric per trobar respostes, sinó per plantejar preguntes ".  

" Si els sentits, la memòria i els somnis només ens ofereixen una visió mutilada (i sovint desordenada) de la realitat, crec que la literatura, com a reflex de la realitat, ha de fer el mateix "

Els alcaldes i caps de llista de la Coalició PSC-PM del Camp, demanen la unitat d'acció de tots els municipis a l'hora de fer front als reptes estratègics que afecten el territori

Aquesta nova etapa passa per treballar coordinadament i explorar noves fórmules de gestió conjunta per afrontar els reptes derivats del canvi climàtic, l’escassetat de determinats recursos o el fet migratori

“Cal aprofundir en la unitat d’acció de tots els municipis del Camp de Tarragona. Junts podem més.” Aquest és l’eix central i la filosofia que inspira la declaració que han consensuat els alcaldes i caps de llista del PSC-PM del Camp de Tarragona que s’han reunit avui a Falset per debatre com fer front als reptes que haurà d’encarar el territori a curt i mig termini.

Pel que fa a la diagnosi de la situació present, el manifest destaca “el creixement demogràfic que estan registrant les nostres comarques i els canvis profunds que està experimentant la demarcació. Uns canvis que plantegen noves demandes socials i la necessitat d’afrontar una nova política de gestió de recursos escassos com l’aigua i l’energia a fi i efecte de preservar el nostre medi ambient.”

Davant d’aquesta nova situació, els alcaldes i caps de llista socialistes reunits avui a Falset demanen “la unitat d’acció de tots els municipis del Camp de Tarragona.” En aquest sentit, és fonamental “iniciar una nova etapa de col·laboració que superi la vella posició del lament i de reivindicació constant per adquirir el protagonisme actiu en el conjunt de Catalunya i d’Espanya que la demarcació mereix pel seu pes econòmic i demogràfic i pel dinamisme de la seva societat civil.”

Aquest treball conjunt suposa “coordinar esforços de manera conjunta a l’hora de fer front als reptes globals com el canvi climàtic, l’escassetat de determinats recursos i el fet migratori.”

Això implica “l’exploració de noves fórmules de gestió conjunta com ara consorcis i agències per gestionar més eficaçment serveis com la seguretat, el medi ambient o determinats serveis culturals.”   

Aquesta nova etapa també ha de potenciar els ens ja existents com ara l’Autoritat del Transport i garantir la millora de la mobilitat de les comarques tarragonines, en el marc de les propostes incloses en el Pla Territorial del Camp de Tarragona, amb l’entrada en funcionament de nous serveis públics com el Tramcamp.

“Així mateix podem avançar inversions culturals i infraestructures sanitàries amb fórmules més àgils que les tradicionals i afavorir l’establiment de clústers al voltants dels parcs tecnològics previstos a les nostres comarques.”    

Finalment, els alcaldes del PSC-PM emplacen a la resta d’agents polítics, socials i econòmics del Camp a unir-se a aquesta nova política que busca sumar esforços i treballar conjuntament per superar els reptes que ens planteja el futur. 

A la reunió d’avui hi han assistit els alcaldes i caps de llista de la coalició electoral PSC-PM del Camp, entre els quals els alcaldes de Tarragona, Reus, Salou i Cambrils, el delegat de la Generalitat al Camp i els diputats, parlamentaris i senadors socialistes de la demarcació de Tarragona.            Text complet del manifest

• Tarragona tenia, fins ahir dia 16 de maig de 2008, un petit parc anomenat el Parc de la Ciutat. Un contrasentit que una gran ciutat, 29 anys després d'haver començat la democràcia municipal, tingués un parc de reduïdes dimensions. Ahir es va corregir aquesta situació i el President Montilla ens va acompanyar en la inauguració d'un gran parc, el del Francolí, de prop de 13 hectàrees, amb més de 2.500 arbres plantats i uns 50.000 arbustos, a més de crear-se onze microambients diferents inspirats en paisatges naturals. Les més de 140 espècies de vegetació que s'hi poden trobar, conclouen amb aquesta idea de projectar un gran pulmó verd per a la ciutat. Amb el parc, a més, s'aconsegueix perllongar la rambla Nova perquè aquesta via principal de Tarragona acabi a l'alçada del riu Francolí. 

• Els tarragonins i tarragonines ja ens podem sentir orgullosos de tenir també un gran Parc. Ja no disposem només de les platges per anar a passejar i estar en contacte amb la natura, a establir i enriquir, com va dir el President, relacions humanes. Des d'ahir estic més content de viure a la capital de Tarraco que és més capital encara.

article publicat avui al diari "El País"

• En la Comisión de Política Social del Congreso de los Diputados, el 12 de febrero de 2002 quien suscribe citaba este párrafo de la memoria justificativa de los Presupuestos que firmaba el ministro Rato: “Otra circunstancia significativa ha sido el establecimiento de un nuevo marco de regulación del sector eléctrico. Este marco puede potencialmente afectar a la seguridad de las centrales (nucleares) en la medida en que se traduzca en una limitación de inversiones y actuaciones necesarias para su mantenimiento“. Y yo añadía: “el hecho más preocupante es el constante descenso de las plantillas que se ha producido en los últimos tiempos”

• En 2005, a raíz del accidente que obligó a cerrar seis meses la central de Vandellós, el Consejo de Seguridad Nuclear identificaba nueve causas Entre ellas, la “primacía de la producción frente a la seguridad y el arranque de la central sin los análisis de seguridad adecuados”. Se destituyeron a los directivos locales.

• Hace unas semanas hemos conocido, también a  través de Greenpeace y con nuevas destituciones, otro accidente que sucedió en Ascó hace meses. Nada menos que la liberación de partículas radioactivas al exterior y el transporte de chatarra contaminada durante sesenta kilómetros por nuestras carreteras.

• Y acabamos de saber que el propio CSN reconoce que la central manipuló los mecanismos de control para aparentar una menor contaminación radioactiva. Con ello no sólo ocultan información a los ciudadanos, sino que también la falsean.

• En 1989, el incendio en Vandellós-I que acabó con el cierre de la central también conoció ceses de ingenieros. En Tarragona ya reaccionamos con hilaridad ante la repetida respuesta de las empresas: minimización del caso y ceses.

• Pero el problema es el que avanzó el ministro de Economía sr. Rato hace seis años: no se adoptan las medidas necesarias. Y no se adoptarán hasta que los máximos responsables de Endesa e Iberdrola en el caso de Ascó y Vandellós a quienes nunca ni justicia ni prensa interpelan, no se vean presionados. Si se accede a las páginas de la red de esas empresas, no hay rastro de su relación con las nucleares y sí beatíficas apelaciones a su trayectoria ejemplar por un medio ambiente mejor. Y en la de ANAV (Asociación Nuclear Ascó Vandellós), si no se anda ágil, se pierde uno los escasos tres segundos del logo de las empresas madre.

• Si esos dirigentes supieran que todo lo relevante que sucede en una nuclear se va a conocer y la sociedad les va a exigir su responsabilidad a ellos y no a sus directivos locales, se preocuparían de tomar las medidas necesarias y de supeditar – ahí está la madre del cordero -  el beneficio empresarial a la seguridad.

• Porque el debate sobre la energía nuclear es, tras la seguridad, el de los costes. En la edición de mayo de The Nation, disponible en la red, C. Parenti explica cómo las ayudas multimillonarias de la administración Bush a la industria nuclear no acaban de arrancar su supuesto renacer tras la última planta licenciada en Estados Unidos – TVA’s Watts Bar 1 – cuya construcción comenzó en el ya lejano 1973.

• Encontrar emplazamientos socialmente asumidos y los ingentes costes financieros entre otros múltiples problemas (hasta doce millones de dólares para instalar un megawatio), han hecho exclamar a Arjun Makhijani, del Institute for Energy and Environmental Resarch: “A Wall Street no le gusta la energía nuclear”. Y el Gobierno de la Generalitat de la pasada legislatura aprobó el vigente Plan de Energía de Catalunya 2006-2015 que contempla prescindir de la energía nuclear en Catalunya a partir de 2022.

• Para los asustadizos diremos que tenemos mucho camino por recorrer en el terreno del ahorro, la eficiencia, la investigación y las renovables. España es excedentaria en energía eléctrica desde hace cuatro años y para 2020 habremos triplicado nuestros 15.000 megawatios eólicos. Es decir, el equivalente a cuatro nucleares reales.Tres mil de ellos en Catalunya donde andamos con mucho retraso.

• En definitiva, más responsabilidad en la gestión de las nucleares y compromiso por un mundo diferente donde es posible vivir más tranquilos, con menos riesgos y de forma más sostenible.

Xavier Sabaté i Ibarz

Delegado de la Generalitat en Tarragona

• És el súmmum. Ara sabem que la Central Nuclear d'Ascó va manipular els mecanismes de control per aparentar que la contaminació radiactiva era menor del que havia estat. I en manipular els mecanismes de control ens ha volgut manipular a nosaltres, a tots els ciutadans. Ho reconeix el propi  Consejo de Seguridad Nuclear en la seva resposta a Green Peace. Ho haurà de dir la justícia però hi ha moltes posibilitats que sigui delicte i no menor. Han posat en risc la nostra salut conscientment, voluntariament i això ha de tenir un càstig.

• Qué diran ara els seus portaveus, els seus dirigents que aquestes setmanes ens han mentit conscientment ?, sabent que ho feien ?  

• Aquí teniu també l'article que Francesc Vallès, diputat a Corts del PSC per Tarragona publicava ahir amb el títol de "Irresponsabilitat nuclear"

• I a continuació, la resposta al Defensor del Pueblo del mateix Consejo: 

SOLICITUD DE INFORME SOBRE EL SUCESO DE ASCO DE 4 DE ABRIL DE 2008  

Origen: Defensor del Pueblo Referencia: Escrito al CSN de fecha 18-04-08 (registro de entrada 9800)  

Solicitud: Remisión urgente de un informe acerca de cuantas circunstancias considere relevantes, desde el incidente hasta el día de hoy, en cuanto a descripción de los hechos, medidas adoptadas y medidas futuras que se propondrán.  

INTRODUCCIÓN  

El pasado 4 de abril la central nuclear de Asco emite el suceso notificable ISN-AS1-127 comunicando el hallazgo y recogida dentro de su emplazamiento de partículas radiactivas, indicando como potencial origen de las mismas un incidente operativo ocurrido al final de la recarga nº 19 de la Unidad I de la central en que debido a un vertido irregular, resultó contaminado el sistema de ventilación del edificio de combustible.   (Segueix)