Joan XXIII, amb entusiasme
Publicat per fxsabate | 27 Mai, 2008
És raonable fer la vista enrere per comprendre el moment actual de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona: L’any 2004 era un dels centres de l’ICS amb més necessitats del mapa sanitari català, tot i la referència i el lideratge que ningú no li pot discutir. No partíem d’una situació bona donat que el centre arrossegava moltes mancances i poca projecció de futur, per la qual cosa en els últims anys el Govern ha tingut com a prioritat invertir al Joan XXIII, en recursos humans, en tecnologia i en infraestructures.
Hi ha moltes xifres objectives que demostren l’aposta del Govern català pel Joan XXIII, però les més rellevants són quatre: l’augment d’activitat, de plantilla, de pressupost i d’inversions. En els últims 4 anys i arran del fort augment demogràfic registrat a les comarques de Tarragona, l’activitat al centre sanitari ha crescut en percentatges certament elevats. Hi hem donat resposta amb un increment progressiu de la plantilla, del 19%, entre 2004 i 2007. És cert que no som on desitjaríem i que hi ha peticions de millora sociolaboral per atendre i en això estem, perquè la voluntat del Govern de la Generalitat és dotar el Joan XXIII d’una plantilla adequada i ajustada a les necessitats reals, reduint cada cop més la xifra d’eventuals.
La inversió en equipaments i infraestructures no ha estat satisfactòria del tot però notable en els últims anys: S’han fet reformes per modernitzar l’hospital, s’ha obert una planta nova per a la cirurgia general, cirurgia toràcica i l’especialitat de digestiu, s’ha inaugurat un nou dispositiu d’Hospital de dia, un sociosanitari adjunt del que disposen pocs hospitals a Catalunya, s’ha posat en marxa un nou TAC i una nova unitat d’hemodinàmica cardíaca el 2007. Aquest mes de maig s’estrena una unitat de semicrítics per atendre pacients amb afeccions coronàries, i properament s’instal·larà un nou equip de ressonància magnètica oberta. A més, a l’entorn del Joan XXIII hem condicionat l’antic CAP Tarragonès, hem construït el nou CAP Tarraco i el Centre Sociosanitari Francolí.
Som plenament conscients que ens queda molt de camí a recórrer i un ambiciós programa d’actuacions a desenvolupar com l’edifici d’I+D, l’ampliació de les urgències i la remodelació de la setena planta. El ritme d’execució dels projectes no és el volgut però hi aboquem esforços amb l’horitzó de convertir el Joan XXIII en el parc sanitari del qual es pugui sentir encara més orgullosa Catalunya. En aquesta línia, el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya, aprovat recentment pel Govern català, preveu avançar en la configuració d’un sistema sanitari en xarxa i de col·laboració entre centres i professionals d’un mateix territori.
Al Camp de Tarragona tenim els millors professionals i estem construint els millors equipaments perquè això sigui possible, sempre amb un clar objectiu: la millora de la qualitat assistencial que mereixen les i els ciutadans.
Estic segur que ho aconseguirem. Les intencions de l’Ajuntament de Tarragona que, per primera vegada a la història ha anunciat a través del seu alcalde la voluntat d’implicar-s’hi, és també una excel·lent notícia. Per això, i tot respectant la llibertat dels sindicats i, en definitiva, de cada treballador i treballadora d’exercir els seus drets i fins i tot el de vaga, també he de dir que aquest recurs s’acostuma a utilitzar quan la situació és molt greu i crec, sincerament, que no és el cas.
El futur que li espera al Joan XXIII és francament bo. Sé que demanar una mica més de paciència pot resultar poc creïble. Però el canvi que vàrem prometre a Catalunya l’acabarem realitzant. Amb legítimes protestes o, encara millor, si aquestes no es produeixen. Però en tot cas, sé que no faltarà entusiasme.
article publicat al "Més Tarragona " el 26 de maig de 2008
