Manel Martínez

La vall de Lladrons encara amaga molts secrets. Aquets dies, després de netejar part de la vegetació que ho tapava tot, he trobat un nou molí hidràulic. Amb aquest ja són vuit els molins hidràulics localitzats: el de Muletes, el de Ponet, els dos del Britets, el del Moro, el de la Vall, el de Dins i aquest nou que de moment l’he batejat com a molí de Dalt, pel fet de trobar-se per damunt del molí de Dins.

Aquest nou molí està situat uns metres més amunt del molí de Dins. Es tracta d’una edificació de 5,50 x 3,90 m, amb una portalada d’1,00 m i en la que encara es veu el brancal de la porta. A l’interior es veu una arcada (2,60 x 3,05 m) adossada en una de les parets laterals i que està construïda amb carreus ben treballats. Davant de l’arcada hi ha un forat (0,50 x 0,70 m) que dona accés al cacau del molí. Al darrera de la paret posterior de l’edificació hi ha una altra edificació adossada de 1,55 m d’amplada i on es pot observar les restes d’un cèrcol de ferro d’una mola.

Pel damunt de l’edificació hi ha les restes del que deuria ser una gran bassa d’aigua que deuria alimentar el molí amb unes parets de pedra de fins a 2,00 m d’alçada. En un racó de la bassa es troba el pou de pressió de 0,90 m de diàmetre.

Les característiques d’aquest molí són molt semblants a les dels molins de Muletes i del Moro amb una petita edificació, un cacau per sota i una gran bassa al darrera amb un pou de pressió per fer funcionar el rodet del cacau.

La sèquia que alimentava la bassa encara es pot observar en alguns trams. És probable que l’aigua que sortia d’aquest moli fos conduïda a la bassa del molí de Dins situada uns metres més avall.

El molí de Dins de la Vall de Lladrons o Vall de Montblanc és el més conegut dels vuit molins existents dins d’aquesta vall, però la part de dalt del molí es desconeguda per molta gent, especialment perquè està molt amagada per la vegetació existent.

Dalt de l’edificació hi ha les restes del que fou la bassa del molí que alimentava els dos sistemes de força que tenia aquest molí. Un era una roda vertical col·locada dins de la construcció annexa (més moderna) i separada de la resta de l’edificació. Per portar l’aigua de la bassa que feia rodar la roda es construí una canal aèria suportada per una arcada. L’altre sistema (el més antic) era el d’una torre amb un cup de pressió alimentat directament des de la bassa mitjançant una conducció oberta d’uns sis metres.

Aquí teniu algunes fotografies realitzades després de fer una petita neteja de l’indret.