Pou de gel a la Vall
la Vall de Montblanc (Vall de Lladrons), al costat
del molí de Britets, tot just damunt del camí, hi trobem una cavitat d’uns 4
metres de diàmetre. El primer que em va venir al cap al veure-la fou que es
tractava de la bassa d’aigua que alimentava el molí, però per ser una bassa era
molt petita.
Posant més atenció es pot veure que algunes de les
pedres de la part superior són de grans dimensions i estan col·locades
inclinades cap a dins com si fos l’arrancada d’una volta. L’amplada de les
parets també és considerable (1,20 m) per tractar-se només d’una bassa.
La profunditat actual del forat és de només 1,50
metres doncs està ple de pedres i terra. Per la banda del camí encara es veu
part de la paret exterior, construïda entre mig de roques, i en aquest punt
l’alçada és de 4,70 m, amb la possibilitat que encara sigui molt més profund.
Aquestes dades em fan pensar que pot tractar-se d’un
pou de gel i, més encara, després de repassar el treball de Josep M. Grau i
Pujol, “La indústria tradicional de
Montblanc i la Conca en el segle XVIII”, editat l’any 1989. En aquest
treball hi ha documentació sobre un pou de gel situat a dins de la Vall:
“En un
buidatge del Capbreu de la Comunitat de Preveres de Montblanc de 1727,
conservat a l’Arxiu Comarcal, trobarem la confessió de Josep Casanovas, pagès
de la Vall de Dins, de “tota aquella casa o masia junt amb un pou de neu i amb
totes les seves terres cultivades com incultivades i garrigues a dita masia
contigües”. Les afrontacions eren: a solixent (E) amb terres de Francesc
Vergonyós, abans propietat de Maria de Llordat, a migdia (S) amb terres de
Josep Escoter de Rojalons, la Serra de la Bardina i amb terres de Jaume
Sanahuja, a ponent (O) amb el bosc de Josep Escoter, i finalment a tramuntana
(N) amb el camí dels mas d’en Soler.
La finca l’havia
rebut de la seva mare en els capítols matrimonials escripturades davant el
notari i prevere de Montblanc Pere Joan Murtra, el 25 d’agost de 1710”.
Així doncs, si no vaig errat, podríem dir que hem localitzat el pou de gel (de neu) que cita en Josep M. Grau en el seu treball.
Manel Martínez
Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.
Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.
Contacte: manelmar@tinet.cat
