Manel Martínez

L’obtenció de calç mitjançant forns omplerts amb pedra calcària i posats a una combustió de 900 a 1.000 graus fou una pràctica habitual a les nostres muntanyes fins als anys seixanta del segle XX.

Els forns de calç es feien allà on trobaven la matèria necessària: pedra calcària i llenya per la combustió.

Aixopluc utilitzat pels calciners.

L’amic Antoni Pallisé em va mostrar, aquests dies, un forn de calç a l’obaga de la Vall, sota mateix del cingle que dóna als plans de Rojalons. Es tracta d’un forn efímer, d’aquells que eren utilitzats per a fer-ne unes quantes cuites i que després s’abandonaven. Com a curiositat també vàrem trobar, al costat mateix, un aixopluc fet sota unes grans roques caigudes del cingle i que de ben segur fou utilitzat pels calciners, ja que la cuita de la pedra podia durar fins a 8 o 9 dies i, per tant, les persones que en tenien cura necessitaven algun indret per dormir, menjar i fer vida.

Pedra calcària preparada per fer una cuita

Restes del forn del costat del sender.

La maquinària utilitzada actualment en els treballs agrícoles ha destapat una sèquia o mina subterrània en un tros de terra de la partida de la Carlania o Les Eres, al terme de Barberà de la Conca.

El propietari, en Jordi Izquierdo Gomà, m’ha ensenyat el pou artesià que es troba dins d’unes construccions antigament destinades a un corral de bestiar i a un molí d’oli. Des d’aquest pou, l’aigua, procedent d’un veta subterrània, pujava de nivell quan la pluja era forta fins a un punt on era recollida i conduïda per una canalera feta amb teules. La canalera transcorre per una sèquia soterrada fins a la zona de l’Horta Major situada a la Sèquia del Dilluns.

La sèquia subterrània, coberta amb grans lloses de pedra, està excavada en una zona on el sòl és de tapassot. Dins de la sèquia o mina hi ha la conducció de teules feta a mitja alçada.

Als padrons municipals de l’Espluga de Francolí, que només es conserven a partir de l’any 1936, no he trobat cap família empadronada en aquest mas. Hi ha però, diferents testimonis que asseguren que es tractava d’un mas habitat. De fet uns oncles meus van habitar aquest mas a finals de la descada dels cinquanta del segle XX.