MAS DEL DUC – Forès
Barranc del mas d’en Llort – Rojals (Montblanc)
És un barranc amb abundància d’aigües i on trobem una bona mostra d’art rupestre, testimoniatge de la presència dels humans des de molt antic.
Caminar i endinsar-se per aquest bell indret ens resultarà del tot gratificant, ja que a la zona trobarem diferents fonts, basses d’aigua i bancals amb murs de paret seca que foren utilitzats als anys seixanta com a viver de planta forestal.
Dins del barranc hi trobem el mas d’en Llort, que dona nom al barranc. Aquest mas encara es manté de peu, ja que fou utilitzat com a casa forestal i actualment es fa servir com a suport a les visites guiades a les pintures rupestres. Davant del mas encara es conserva una era.
Mas d'en Llort restaurat.
Molt a prop del mas d’en Llort hi trobem el mas i el corral de Pepet (el corral aprofita una balma), el mas es troba ensorrat, però deuria ser un mas forcà singular ja que fou alçat al voltant d’una roca, alta i plana, que quedava com a paret mitjanera dins del mas. Entre les runes del mas encara es pot apreciar les restes d’un cup de vi i dalt de la roca hi ha les restes d’un forn de pa fet amb pedra tosca.
Seguint el camí més amunt hi trobarem el mas d’en Ramon Bessó o mas d’en Bessó del qual només hi queda les parets d’un habitacle, que sembla ser que deuria ser la pallissa, ja que està situat sota d’una era i té una porta d’accés a la part superior per poder entra la palla.
Construcció que resta en peu del mas d'en Bessó.
Era del mas d'en Bessó.
També trobarem molts marges de pedra seca que van abancalar una bona part dels costers del barranc i on es deuria plantar vinya i cereals (segurament el cereal deuria ser sègol, més resistent al fred).
Les mines d’aigües de la Pasquala - Montblanc
La zona de la Pasquala, coneguda pels seus pous de gel, és molt rica amb aigua i subministradora d’aquest preuat líquid a la població de Montblanc.
Al voltant de la casa de la Pasquala hi trobem diferents fonts ( font de la Pasquala o de la Teula, font del Solà...) i dues mines d’aigua. La primera, anomenada mina de Baix, o de l’Escut (fent referència a un escut de pedra que es troba en un contrafort de pedres, al costat mateix de la boca de la mina), fou excavada l’any 1804, i la segona, anomenada mina de Dalt s’excavà l’any 1934 i consta de 35 m de fondària amb dues derivacions.
Mina de Dalt.
Mina de Baix o de l'escut.
Escut dels Canonges de Tarragona, antics propietaris de la zona de la Pasquala.
La conducció de les aigües de la Pasquala fins a la Font Major de Montblanc fou una gran obra de principis del segle XIX. En un dels dipòsits reguladors de la conducció de les aigües es pot apreciar una làpida de pedra gravada amb data de 1804 que recorda aquells fets.
Làpida de pedra gravada per recordar la portada de les aigües a Montblanc.
Les aigües recollides de les mines i les fonts foren conduïdes per una canonada fins a la vila de Montblanc. Al llarg del recorregut d’aquesta canonada hi trobem els anomenats “pilars de l’aigua”.
Sobre les aigües de la Pasquala es pot consultar el llibre de Joan Pallisé Clofent “Els camins de l’aigua. Fonts naturals i aigües al terme de Montblanc” de Cossetània Edicions.
Manel Martínez
Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.
Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.
Contacte: manelmar@tinet.cat
