Posted by manelmar on 28 Març, 2013 10:01
El que queda del mas de l’Organista ho trobem a tocar mateix del sender que puja a l’ermita de Sant Joan pel camí del bosc del Gorrines. De fet a aquest mas també se’l coneix com a mas del Gorrines o de Buió.Aquest mas tenia la particularitat de tenir aigua corrent, ja que l’aigua de la font del mas del Buió brollava dins mateix de mas i era conduïda per un sèquia cap a dues basses de l’exterior, una per sota de l’altra.Un opuscle editat l’any 1927 ens aporta un escrit d’Antoni Palau i Dolcet titulat “La vespra de Sant Joan a Montblanc” on es pot llegir:“Dels dos viaranys que emmenen a Sant Joan emprenguérem el que passa per prop del mas de l’Organista. Alguns tenien set i en aquell mas refrescaren. Donàrem una ullada a les habitacions, avui desertes, corprenent-nos aquella gran llar, un temps animada per les xerrameques de les vesprades d’hivern, i ara solitària, buida, trista...”El mas apareix com habitat en una relació de cases habitades del cens de població de 1900, però amb l’observació que feia poc que havia quedat deshabitat. En Ramon Cantó en el seu treball inèdit de la història de la Vila de Montblanc de 1894, hi fa esment al mas de l’Organista com a mas habitat. De fet al seu treball hi podem trobar una il·lustració del mas.El nom d’Organista sembla ser que tenia relació amb el fet que el seu propietari tocava l’orgue de Santa Maria.
Posted by manelmar on 26 Març, 2013 12:42
El corral de Minganya el trobem al costat de la carretera de Vimbodí a Riudabella en la partida que porta el mateix nom. Aquest corral fou propietat dels monjos cistercencs del monestir de Poblet fins a la desamortització de 1835. L’Estat subhastà les propietats del monestir i aquest corral fou adquirit per Pere Gil i Babot dins del lot d’uns 472 jornals de terra juntament amb la finca de Riudabella i altres propietats cistercenques.És coneguda l’explotació ramadera dins de les granges cistercenques i aquesta continuà amb els nous propietaris de la finca de Riudabella. A banda del corral de Minganya, també tenien els corrals Nous, a tocar de la font de Nerola i els corrals de la Serra, molt propers al castell de Riudabella.Ben segur que els caps de bestiar d’aquests corrals foren usuaris dels diferents camins ramaders (carrerades) que comunicaven les terres planes de l’antic terme de Poblet amb les pastures de les Muntanyes de Prades. Darrerament s’està recuperant un d’aquests camins ramaders per part del Paratge Natural de Poblet.Les edificacions destinades al bestiar estan acompanyades per una petit masia destinada a habitatge dels pastors i les seves famílies. A la cuina de la casa encara es conserva el forn de pa. Tot el conjunt està tancat per un baluard amb una única portalada d’accés.Hi ha constància als padrons municipals de Vimbodí i Poblet que al menys fins l’any 1925 hi vivia una família permanentment en aquest corral.
Detall de la part exterior del forn de pa
Boca del forn de pa
A les finestres es pot observar el petit espai que es podia obrir per deixar passar la llum.
Posted by manelmar on 18 Març, 2013 13:33
Quan realitzes una sortida per indrets dels diferents termes municipals de la comarca i vas trobant noves construccions a afegir a l’inventari és sempre una satisfacció.
Dissabte passat em vaig dedicar a resseguir l’antic camí de Solivella a Sarral i vaig trobar-me amb una cabana de volta, amb la volta enfonsada, i amb una barraca de falsa volta de dimensions considerables.
Restes d'una cabana de volta. Situada a tocar del camí de Solivella a Sarral. Dins del terme de Solivella
Bassot o anjup que es troba al costat de les restes de la cabana de volta
Barraca de falsa volta al terme municipal de Sarral
Interior de la barraca. Es pot apreciar la falsa volta amb una forma elíptca.
Menjadora dins de la barraca de falsa volta
Posted by manelmar on 08 Març, 2013 13:36
Una balma (sovint també anomenada bauma) és una cavitat no gaire profunda en un cingle o vessant rocallós d'una muntanya en la qual penetra la claror. Les balmes tot sovint són de forma allargada horitzontal. Aquests abrics rocosos de vegades són condicionats com a habitacle d'éssers humans, o com a refugi d'animals.
A la Conca de Barberà tenim bons exemples de construccions balmades, especialment en la zona de les Muntanyes de Prades. Els masos balmats són abundants en la zona de muntanya, l’antic terme de Rojals és un bon exemple, o més aviat hauríem de dir que eren abundants, ja que gairebé tots estan en ruïnes.
Balma de la Vall on s'han trobat restes del paleolític 
Mas de Mateu. Típic mas balmat.
Restes del mas d'en Carles on es conserven pintures rupestres.
De fet aquests espais balmats foren uns dels primers utilitzats pels humans com ho mostren els testimonis d’algunes pintures rupestres i d’altres restes paleontològiques.Algunes balmes foren utilitzades pels eremites, com la cova de Nialò o la cova de Fra Marginet. En molts indrets del país existeixen ermites balmades.
Balma on hi havia l'antic mas de la Cova. A Vimbodí i Poblet.
La construcció d’un mas balmat era un dels màxims exponents de l’aprofitament dels recursos, amb una sola paret frontal s’aconseguia un habitatge digne per aquella època.
Cova de Nialó al costat de l'ermita de Sant Joan
Les balmes també foren aprofitades per tancar ramats de bestiar.
Cova del Sastre on es tancava bestiar. Vallclara
Interior de la cova del Sastre.
Una altra balma al terme de Vallclara.
