• Cerca
  
  
• Menú
  • Albums
• Categories
  • General [143]
  • POBLES [11]
  • Per què ? [11]
  • RECOPILACIÓ DEIXALLES 1 [1]
  • radio cat [0]
  • CATIFES [1]

• «	Juny 2008					»
  Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
  						1
  2	3	4	5	6	7	8
  9	10	11	12	13	14	15
  16	17	18	19	20	21	22
  23	24	25	26	27	28	29
  30

• Arxius
  • Abril 2011
  • Març 2011
  • Octubre 2008
  • Setembre 2008
  • Agost 2008
  • Juliol 2008
  • Juny 2008
  • Maig 2008
  • Abril 2008
  • Març 2008
• links
  • General
    • LifeType Admin
    • ESCORRIALLES - bloc meu
    • alb. fotos MARIONA
    • REBAIXES -- bloc meu
    • rogles aventura
    • som-hi
    • ajuntament torre de l'espanyol
    • LifeType Admin
• Meta
  • RSS 0.90
  • RSS 1.0
  • RSS 2.0
  • Atom 0.3
  • Valid XHTML

RECULL D'ESCRITS CURTS

30 Juny, 2008 20:55
Publicat per anforsa, General

1. POSTRES .-  QUI ÉS EL SAVI I QUI ´ÉS EL BABAU .. Li he trobat  escrit al politiquet tot això.
3. Som aprenents de tot per més que ens vulguin fer creure que hi ha mestres i alumnes. Arribar a dalt de tot de la muntanya, al pic més alt, no sé si és patrimoni d’ algú. Sembla que la intel·ligència d’un ser potser més preclara que la de l’altre, però amb constància i voluntat tothom arriba on és proposa.
5. Em ve a consideració una conversa amb una senyora gran que parlava dels seus nets. Se li feia la boca aigua i fins algun capellanet s’estufia en la meva cara. Era com una toia que van a posar-la al gerro. No tenia prou mans, en eix cas, paraules per embellir els qualificatius dedicats. Explicava que un dels seus nets ja tenia la carrera – enginyeria ... de no sé que -  i que quan ella li deia al net que era el més intel·ligent i savi de la classe, per no dir del mon, ell li contestava que si ell feia quelcom amb una hora, el més atraçat del seu curs ho feia en tres sempre que tingués voluntat i constància
7. Per lo que les muntanyes es troben. Tant el net com el politiquet s’avenien en el seu discurs.
9. Junt amb això li he trobat un bon crucigrama. Ja dic jo que l’home quan és despert ha de pensar interiorment... No aixecar el porronet i que el rajolí caigui a gargamelló i emperesir-se. Asseure’s còmodament  al butacó i ja ho farem, que pensin les granotes en com sortir de la bassa.... No, no i no ! Em de fer treballar la matèria gris...
11. Doncs, sí. Estava tot pensarós com en transit hipnòtic. Es relatava a si mateix una cosa curiosa, que no s’hi pensa... Homes com aquest que el tenim per vulgar, de vegades esbojarrat, de vegades...
12. Però sempre amb la clepsa i la barrina foradant l’impossible. Feia aquestes conclusions.
14. En aquell poble, com en tots sempre hi ha el babau de torn. El que sempre pregunta, el que fa nosa,el que... allí també el tenien. No seria un poble si no tinguessin un savi. El que ho sap tot, que tot li és fàcil, que tot ho compren – a la seva manera -,que és solució de qualsevol problema.  A demés el to enorgullit, emfàtic,... fastigós, també el du lligat curt per que no se li escapi com mula guita.
16. El babau era el centre dels desencerts. El savi, de la finesa de l’encert. L’un enrruquit, l’altre pujat al tron amb la corona del llorer. Però un regnat costa de durar mil anys i al savi podia passar-li factura el no considerar que l’altre també era un ser intel·ligent i que qualsevol cosa li costava un Perú de temps, però amb ses manyes empobrides també respirava i no es feia mai l’orgullós.
17. Havien jugat a tots els jocs i el babau sempre perdia. L’honor i glòria per...
18. Aquell dia allí al cafè on es daven cita per burlar-se del babau tots els seguidors del savi, es trobaren que el sempre perdedor volia fer una pregunta transcendent al honorable.
19. Tots esperaven qualsevol bajanada que enfonsaria més els crèdits del babau, però hi si hi havia un miracle... Amb situacions tant clares no existeixen...  La pregunta fou aquesta...
21. - Jo no sé quan m’haig de morir, per que soc tontet... Però tu que ho saps tot, respon-me ...JA SAPS EL DIA QUE T’HAS DE MORIR...!!! -.
22. - Home, home... això no val...
23. - O sigui que ho saps tot, menys això.  EL DIA QUE T’HAS DE MORIR...
24. - Això no ho sap ningú...
25. - Pregunta-ho. Potser el veí. Potser jo... ho sé.
26. - Si, el veí... Tu... – i la riallada va ser d’època .- Tu....!!!! Ja... Ja...Ja... !!!!
27. - Doncs, si que ho sé el dia que et moriràs. Com que sempre fas apostes i jo sempre perdo, ara vull que perdis tu.
28. - Vols saber lo que sols Déu sap ?
29. - Nombra testimonis.
30. - Que te’n vols fotre...?
31. - No soc com tu... Mira en aquest paper hi escriuré la data.
32. - I que més...
33. - Doncs que el dia que tu moris es doni llum pública al escrit. Aleshores sabrem si jo sabia el teu últim dia o no.
34. - Però jo no ho podré veure?
35. - Però tots els que riuen les teves gracietes contra mi, sí que ho sabran. Aleshores, sabrem qui és el més savi. Si tu o jo. Per que tu ho has dit clar que no saps el dia de la teva mort i jo si....
36.  
37. M`hauria agradat trobar la continuació. Sembla ser que això també era un d’eixos pensaments vulgars i sense sentit que se li donen amb freqüència al politiquet. Qui sap si un dia ens dirà si va quedar en empat o perdedor o guanyador.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: PERDEDOR , GUANYADOR , SAVI , BABAU

RECULL D'ESCRITS CURTS

29 Juny, 2008 19:26
Publicat per anforsa, General

1. POSTRES.- BES o NADA, o, BESSONADA ? .- Quan el politiquet va saber la verdadera història Es va posar a riure amb ganes. Fins les llàgrimes li corrien a punt de ser-ne eixugades barroerament amb els dits de la ma o, si tenia temps, amb el mocador de lletres brodades, no amb el paper aquest que molts usen i després llencen a on els va bé, sense pensar en les infeccions que pot causar en altres.
3. Segurament que qualsevol dia que hi pensin els de Medi Ambient – que no és medí( r ) ambient – començaran campanya, però mentre, les tovalloletes aniran fent de molles de pa per terra per indicar el camí de papereres que potser fan falta.
5. El politiquet, home que respecta a les femelles va escoltar al xerraire amb anhel. Si un trafica en converses s’assabenta de coses, que com contets o novel·letes se li presenten desgranades per llavis sucosos que s’afanyen en enorgullir-se de poder presentar la primícia.
7. Era el cas d’un matrimoni bilingüe. Català – castellà o a l’inrevés. Com que els dos parlaven en les dos llengües s’entenien a les mil meravelles, quan un posava la pota en paraula contrària a la que convenia per la tria feta en la conversa, cap escarafall es promulgava i el rector o la monja beneïen el fet com el més natural del mon  
9. Els homes que de vegades no prenem consciència clara de la nostra oponent, és fàcil que posem la galleda davant i sabent-ho que ens podem mullar o tombem l’objecte o submergim el peu en el recipient i la mullena del calcer és notòria. I l’orgullet ens posa vermells mentre ella amb la seva picardia somriu i ens perdona o no, per que qui sap si la ratera ha set posada a posta per a obtenir avantatja .
11. Anem al gra que ja és hora. El matrimoni tenia tres filles, menudes. Havien anat tant a Paris a contractar la cigonya que aleshores es deia, per que després de la primera, allò, comprarien un nen,però el moixonet s’equivocava i els deixava altra vegada obra badada. Altra volta i altra volta - pensem que en aquells temps, res de prediccions ni ... res de res, sols alguna fatuosa bruixa que en tot n’hi ha i  per això els bruixots tots son milionaris per que fins fan travesses i compren la loto adequada, bé, ... miracles, -
13. Res, en tenien tres ja. L’home pensà, ara si que no puc fallar – per que casar quatre noies, si surten totes guapes, rai.. a demés quatre dots i aixovars.. son molt.
15. - Aniré a veure la Maela – nom raret com ella. Però encertava bastant en el seu quefer màgic, direm. Ella deia que sols mirar els ulls de la fembra sabia el passat i el futur, per això totes les dones abaixaven ulls al veure-la o trobar-se amb ella. Algun equivoc o error o predicció fallada tindria, però el nostre personatge davant la incertesa volia la certesa de la Maela.
17. La Maela li recomanà un BES en unes condicions originals i específiques per que es produís el desig del interfecte. Ell va complir amb tot amb escreix. La mestressa no en sabia res de res.
19. La Maela a demés del que ja sabem que feia, era la matrona – llevadora -que es cuidava de ajudar en els moments finals de l’entrada al mon dels nous nats. Clar que sense ella... Això si que li dava importància.
21. Ell s’engelosí en el BES que havia donat i se’l refregava pels llavis durant l’etern embaràs. Sofria i al temps confessava la seva incondicional creença. – La Maela em vol bé i jo he complert...
23. El dia D i la hora H era allí. No es permetia al marit assistir al ball,no. Sols dones. Quan va arribar a casa per que la veu de que s’apropés havia arribat al seu hort ufanós, esbafegant, nerviós entrà com un rellamp fins a l’alcova.
25. - Com ha anat el BES ?
26. - BESSONADA... - deia la Maela.
27. - El BES no ha tingut RES – Mort pot ser? Digues...!!
28. - BESSONADA ... – deia ara la seva dona. Els plors de la canalla ja encertava en el blanc de la quantitat...
29. - BESSONADA .... – retorna la Maela – I dos nenes.
30. - I dos...- el personatge va caure rodó a terra com si un llamp i tro haguessin fet l’esclafit en el seu cos.
31. - BESSONADA....!!!!!!!!!!!!!!!
33. No l’he vist fa rato al politiquet, deu estar enfeinat en els seuS quefers. Però fins jo m’he fet una rialla. Mira que... BES o NADA, o, BESSONADA. Clar un català i l’altra castellana... i que un no pensa que hagi de tenir tanta sort, poder confeccionar un equip de basquet o de jokei, o... Per que al final de tot l’espectacle un s’ho ha de prendre amb humor...

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: bes , nada , bessonada

RECULL D'ESCRITS CURTS

28 Juny, 2008 19:53
Publicat per anforsa, General

1. NOTICIA FRESCA,.- J,A.FORTUNYO CAMPIÓ D' ESPANYA DE 4X100M.L.
2. Ahir a la tarda a Gandia va assolir el primer lloc del campionat de veteransde la seva categoria junt amb altres tres companys seus, dels que em raca no poder oferir els noms. Felicitar als quatre i als seus clubs per l'èxit obtingut. A les famìlies, als pobles i a tots nosaltres pel bon resultat. Anton.
5. POSTRES .-  PODERS... QUINS ? --Encara que n’estava tip dels poders fàctics i mediàtics el politiquet sabia que volent o no els havia de suportar. Prou escoltava les ballestes que una vella llençava contra eixa exquisida camarilla, però tot continuava igual, per que el poder era a les seves mans i se’l passaven del un a l’altre. La vella en qüestió, sàvia en la popular requesta que com brumerots que sols fan soroll, parlen i diuen per darrera coses com ella sentenciava de manera contundent, deia : No et facis amb mestres, metges ni capellans, que tu et quedes i ells se’n van.
7. El verset, que així anomenaven composicions d’aquest calibre, no el varen ni tant sols estripar a la boca quan el capellà del poble morí. Mossèn Josep queia al peu de l’altar amb l’olor de clavells i roses de maig preparat per un juny fruitós. Havia sabut conjugar el verb estimar i fer-se estimar i la seva mort fou rebuda amb el sentiment i dolor de persona emparentada amb tots. La seva vida no va ser fàctica, res d’això, per lo tant el poble tot quedà orfe.
9. Al poc temps el bisbe va declinar en un jove espavilat la cura de les ànimes d’aquell poblat... Hauria de treballar molt per arribar als cors de tots. Si que el batlle l’ajudaria... a caure.
11. Home que el negoci de cossos i ànimes el tenia al ple, pensant més en arreplegar el diner de tots i guardar-lo ell, per que  si que sabia que no empatxaven. A demés del càrrec, on manava i disposava, les hisendes – les terres i cases – les governava per que en la majoria eren seves. Rodejaven el poble les propietats en son poder i sols una finca amb bona aigua i parades planes l’havien de fer saltar al camí reial per circumdar. Ell esperava la més mínima per saltar al coll del bé i degollar-lo tot amb finesa i astúcia i sense deixar marques que el comprometessin
13. La mort del vell rector podia ser un pas endavant. Quan el nou rector arribà ell, sense peresa és plantà en la abadia a oferir al poble i a ell amb tot el seu poder i congeniar amb el nou pastor. Es a dir, preparar les coses per posar-li a boca el morrió, no fos cas que...
15. La majordoma, mare del rector els serví un cafè i unes pastes. Molts negocis comencen així. Els deixà sols en el despatx. Interferir en l’arribada al lloc i fer de cuirassa o catifa del nou personatge era problemàtic, per més que fossin mare i fill.
17. El rector alliçonat pel bisbe que, com a bon sabater, ha de conèixer el peu que calcen els seus feligresos, li proposà que davant la sequera que hi havia  estava inspirat en fer rogatives, misses, etc i prometre a Déu vots, censals, bules per que la misericòrdia infinita del Senyor – com deia el novici – obrís les portes de la pluja benfactora.
19. El batlle que tenia molt a guanyar o a perdre en els moviments futurs, li aconsellà que fes quelcom, però sense massa boato, no fos cas que plogués de veritat i les previsions que ja tenia fetes, per que el cargol ja li faltava poc per arribar al límit, el fes recular  i el temps és temps.
21. La comunitat estava estreta i ja faltava el diner. Ell, ja tenia preparats els sacs i els papers per les firmes i acollar a tots. Després, que plogués, però abans, NO !!
23. Algun ja s’atrevia a demanar el favor del sac de blat per poder passar l’estiu, fins al temps de batre, però com que l’any anterior no havia set millor que l’actual i molts no havien pogut tornar el deute, s’havien trobat que el sac destinat a ells no hi era i per tant la negativa o la concessió seria abaixar el cap submisament i acceptar... morir els menuts de gana era trist i un pare mai o permetria.
25. D’aquest manera, estrenyent el dogal el deixaria en el lloc desitjat.... I sense cap guerra, si no suaument com si a un li tallessin les venes i el dessagnessin que ja en la història hi havia casos concrets...
27. El politiquet és posà trist desprès d’aquest pensament mig real, mig imaginatiu, mig... A tots, més ben dit, als dèbils se’ls va collint i se’ls fa obeir com a corderets, i els poders fàctics ho consenten.
29. Direm que les religions volen el millor per nosaltres, els militars no anar a cap guerra no sigui que els matin i no estan per això, .... i, el poder del diner avançant cap al seu Everest, per que si que a  les muntanyes hi ha neu que es desfà, volcans que vomiten...
31. Però la muntanya és la muntanya....  CONTRA QUINA MUNTANYA....

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: PODERS , FACTICS , DINER.

PER QUÈ ? 8

27 Juny, 2008 17:10
Publicat per anforsa, Per què ?

2. 51.- Per què hi ha coses tan incongruents com que el sexe oral, no és parlar com una cotorra? Crec, senzillament, que un mascle parla, però especialment la fembra acostuma a no deixar la llengua quieta, per això..., em fa pena que sempre la dona li puguin carregar els desperfectes i escàndols d’altres.
4. 52.- Per què se’ns passa pel cap pronunciar frases com aquesta: aquest crio me’l menjaria ? No havíem quedat que ja no era’m antropòfags?

2. 53.- Per què al usar la paraula sorpresa no ho referim a que una monja està presa com podria molt ben ser, ja que, per què no pot ser que una  SOR no pugui estar PRESA ? 
4. 54.- Per què li posaren de nom SE  VILLA quan la batejaren si anava, per el menys per SEr  CIUTAT ? Amb lo chulos que son... I a més els diuen de patronímic?  SE – VILLANS. Quina fallada!! Eso no se pué aguantar... Que em perdonin però les lletres venen a dir això que ni ells ni jo voldríem que digués.
6. 55.- Per què travessar la rambla no és fer una travessa en aquest passeig?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: sorpresa , sevilla , rambla.

POBLES .. SONETS RECORD. MÓSSEN J. MASSIP.

23 Juny, 2008 17:44
Publicat per anforsa, POBLES

1. IN  MEMÒRIAM
2.          de mossèn Juan Massip.
3. Sonets escrits per A.Fortuño S.
4.  
5. Vas ser-ne tu l’ocell que pren volada
6. Des de el Monsant del Priorat gloriós
7. Per portar-ne a la Ribera plana
8. Tot neguit de Déu glorificador.
9.  
10. Cant de rossinyol o de cadernera
11. Emeteres per l’aigua sospirant,
12. Mostrant-ne tu, la roca, la cinglera
13. Dura i adusta de l’esperit lleial.
14.  
15. No s’enfonsà el roc dins del riu tèrbol,
16. Ans caminà per damunt com cérvol
17. Cansant la injustícia que arrasa el be
18.  
19. I enlairant banyes de veu dalt testa
20. Venceres el guepard, fou ta conquesta :
21. Obrir camins d’entesa per la ment.
22.          -----------------------------
23.  
24. Dalt de sant Pau cinglares tu la fita
25. D’entesa mística de solitud,
26. El pensament gaudiria d’ermita
27. - covatge de sol, de cel, de inquietuds -.
28.  
29. Des d’allí marcares les mestres ratlles
30. Que ta tonsura havia ja promès.
31. Dèbil el cor amb molt que fer a espatlles
32. Irromperes dins riu del grat quefer.
33.  
34. No defallires mai, ans et convertires
35. En missatger escrupolós de Déu.
36. Escalafons d’honradesa partires
37.  
38. Per que tots mengessin el pa del Bé
39. I lligat amb el cíngol humil mires
40. L’apostolat que segueix el teu fer.
41.          --------------------------------
42.  
43. Vas esculpir la glòria de ta terra
44. Amb la prosàpia del català seny,
45. Recollint història de pau i guerra
46. I plantant banderes sobre el terreny.
47.  
48. L’amor a Déu se t’emportava alhora
49. Com garbí dolç planant pluja a tos peus...
50. - feréstec cerç de tu parla i enyora
51. El coratge que oposaves, tu, al vent -.
52.  
53. El record de veure’t sempre a la feina
54. Oferint les mans al menesterós,
55. Era l’humil recapte, la teva eina,
56.  
57. El treball seré, ben fet i copiós.
58. Cisellares l’estela de la Reina,
59. La Foia, Juan, que ens ajuda a tots.
60.          ---------------------------
61.  
62. Collires el meu braç... L’alè em faltava...
63. La força de plegaria em vas dar.
64. El respir moria... Tot se’n anava...
65. Mon plançó no brotaria demà.
66.  
67. Davant teu jo n’era parrac, pollaguina.
68. L’ànima defallida era al traspàs.
69. Què valia tot si el cap no atina
70. I el fred ha fet marbre el cos estimat?
71.  
72. I tu consolaves pena que mata
73. Com si fos fill teu el fill que ha marxat.
74. Tu em dius : - No marxa, sols a Déu acata,
75. Se’n va a rebre llir d’innocent aubat -.
76. S’ha marcit el llir, això em desacata.
77. - Per què Déu permet que mori un infant ?-.
78.          ----------------------------------
79.  
80. Si morir-ne es entrar dins mort – Vida
81. Amb la tonsura de la certa Pau,
82. Si és plançonar Amor en la florida
83. Servint de Déu la lliure Veritat...!!
84.  
85. No estranyo que morissin cada dia
86. Fen-te guerra al odi per vida pau,
87. Ton dèbil cor així de sang bastia
88. Morint pels altres per sa llibertat.
89.  
90. El triomf de vida per la Vida
91. Constituí ta més dolça embogida
92. Plantant el NO al avern endimoniat.
93.  
94. Quan vas dir, SI, el je del teu somriure
95. Era joia i candor per descriure
96. L’anhel de Déu i sa gran Veritat.
97.  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.--- IMMIGRACIÓ?

19 Juny, 2008 20:47
Publicat per anforsa, General

1. 20:48:55POSTRES.- La Immigració? Ja devien ser Adam i Eva els primers migrants. Diuen que per una serp i una pomera o presseguer els enviaren a campistraus. Si ens atenem a la paraula, que potser la passaran al gènere masculí per allò de la igualtat, d’actes com senyala no ens els acabarem. Per que, qui no ho ha realitzat en pròpia carn?
3. En l’antiguitat era plat de cada dia. L’home anava d’aquí cap allà i amb l’ajuda de pedres, desprès d’armes es feia el mon seu i els hereus de la terra per que ja hi pasturaven abans, doncs, a migrar a altre lloc o a ser colonitzats, tota una veritat que ha anat seguint sense màcula de pecat, per que contra la força, ja em direu, cametes a córrer i que et deixin viure, i tu si pots, be em refereixo als que s’hi trobaven, fer el mateix...
5. Quans Atiles, Gengis khans, Aníbals, ... etc, per que no acabaríem,  que després al llarg de la Història, ratets més calmada i ratets més activa han tingut sa presencia  Stalins, Hitlers, Mussolinis – que no eren mussols ni jugaven al mus, diu que feren guerres, però el que feien era com les laves d’un volcà, o t’apartes o beneit sigui Déu, ...
7. Si miréssim quatre calendaris enrere, doncs ens trobaríem, en qualsevol cosa. Per que fins els Autocars, vull dir Bussos i el seu ramat, - queda més bé els seus seguidors – per poder manar sobre  les aigües negres dels wàters de la terra, doncs, ala , si, amb minúscula, per que si ho marquem amb inicials brodades ,ens podem posar en més embolic migratori i no ens convé-. Com que colonitzar no queda bé, per que diu que el promotor de la paraula – Colom i res de colom de la pau – era de per aquí al nostre país, colonitzar sembla ser que ho canviaren per Colònia que fa més bona olor i així una guerra per fer migrar als nadius i fer faves contades de les aigües brutes no arribar a fer mal per que l’aigua de roses que és dons aigua de roses i si fa bona olor tots els negocis s’hi apunten i mira per on hi fan calerons amb això de la migració.
9. Fins ara era ben vist que els que s’escapaven de la misèria – gana i política - fossin acollits per que de braços en fan falta per donar menjar als lleons, però com que lleons i tigresses ara es retiren a estiuejar, miraran de fer-los anar a seva casona , o sigui, que uns migren amb la bossa plena i els altres amb la bossa buida. Res, coses que ens porta el estat del benestar.
11. Això m’ho dicta el politiquet que avui s’ha acomiadat de Jesús, aquell bon home que ens atenia primer a Extensió Agrària, desprès al DARP i ara sense la P de pesca. Crec que es jubila després d’estar aquí com a immigrant, ja que venia de per baix i ara hi torna, o sigui que ... Clar que ell com ja és del país i va voluntàriament...
13. Mig en broma, mig en serio aquí queda eix homenatge a ell i a tants que com ell ens ajudaren. Si no ens veiem més que et vagi bé, t’ho mereixes. Jesús, una abraçada. Anton.
14.                                    -----------------------------------------------------

15. 112.- L’anunci era en una botiga i fet en castellà : - En cuero se cose la piel.

17. 113.- Es pensava que era RIC. Solament era el RIC. Rigoberto  Infesto Cayado.

19. 114.- La vaga és de persones humanes, aclarim– m’ho . Altra cosa serà si un dia es rebel·len les màquines, que tot pot ser. Com feien els núvols que no descarregaven pluja,... i sols son meteors.

21. 115.- Fes-te llaços segurs amb les vetes de les espardenyes que semblin ales de paloma per que en frueixin els peus del vol planer i tranquil.

24. 116.- En els dits tenim les pinces que podem collir la concòrdia i fer-la evident i compartir-la amb els altres.

26. 117.- Botella d’aigua plena o mig buida guardes el reservori per calmar la meva set. Ets com el llibre que espera la mirada per obrir paraules de consol per al neguitós lector que s’assadolla del contingut i deurà agrair-te el favor. Oh, botella menuda, immensa en el teu conhort. Oh, llibre, que il·lustres a qui et té voluntat.

28. 118.- El préssec anhela la ma que acariciant el culli, que l’apropi a llavis i es besin les dues carns, que es confonguin i es rebin gaudint els dos d’ofrena i comunió.