RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
13 Juny, 2008 17:36
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Ja deia Napoleó que quan un té pressa que vagi poc a poc, per que si s’equivoca potser la mateixa pressa el farà perdre. I això és el que li ha passat al politiquet avui.
- En un camí on pocs hi passen, s’ha situat en mig. Necessitava el lloc i l’ha ocupat. I per llarga estona que li feia falta. Hi tenia feina i el vehicle.... Privava la circulació lliure, ho sabia, però deuria pensar, qui ha de fer servir ara el pas? Relativament ha passat poca estona i ja hi som, ja el tenia allí.
- Un carro que no pot fer giragonses, que és usuari del lloc acut amb seva presa, la presa que tots tenim... Si, si, esbandeix la via per que passi el veí. I retorna al lloc. Fins que... aquest del carro abocarà el fem i ja el torna a tenir al seu davant reclamant el pas.
- Ha rumiat el politiquet - Mira, ho faré un altre dia,... no!, és que més precís. Estaré més estona, vet aquí. Ja sabem, no ens posem ocupant el camí encara que ningú circuli, per que si t’hi col·loques, el incordi el tens allí.
- - Que teniu presa ? - li ha dit - Que us faig nosa? Avui heu triat per venir per aquí ?.
- - No pensava en trobar-te. Si jo quasi mai vinc... Però m’ha dit la dona, noi, ves a buscar cebes sense grill. He agafat el carro amb l’establada i l’he portat aquí. Em sap greu destorbar-te, però, mira, no serà gaire estona, desseguida vaig i vinc...
- Ha continuat el camí el destorb. Ai, no es pot triar l’instant feliç, ...ni treballant !!
- Més problemes ens du la vaga, però que hi podem fer. En eixes coses tots hi perdem. Clar, uns reclamen i és que ja estan tips... de perdre, encara que sols sigui poder adquisitiu, que és més...!! Molt més, és diria jo, no guanyar-se la vida en molts de casos...
- Cadascú posa el problema en sa balança i vol que l’afavoreixi..., que un ha de viure i no pot pagar ell per que els altres... En fi, difícil. Que s’arregli en bé de tots i dels més perjudicats. No sé, no sé.
- La carn de canó és sempre la més dèbil.-- Qui perd més és el poca roba.
- ----------------------------------------------------
- 98.- El cos d’una dona no acabes de descobrir-lo mai. Sempre hi ha habitacles que et sorprenen, no pensava un que existissin.
- 99.- Si un té pèsols, pot sembrar-ne i si en cull menjar-ne.
- 100.- No sols els capellans confessen als feligresos, n’hi ha que no ho son i sense preguntar-los-hi revelen els pecats dels que foren amics i companys.
- 101.- No sabien com debatreu. Un babau els trobà la solució. Cridà a un cuiner, aquest amb un plat forquilla i un parell d’ous, posà les clares en el plat i amb la forquilla es posà a batre les clares..., El babau digué : - Sols hi falta la D per de – batre...
- 102.- Ser ignorant i saber-ho és la més gran saviesa que pot tenir un ignorant.
- -----------------------------------------
Comentaris |
0 RetroenllaçOs
technorati tags: babau , debatre , ignorant , saviesa , capellans , feligresos.
technorati tags: babau , debatre , ignorant , saviesa , capellans , feligresos.