2ª--EN TON RECORT
Escrit d’Antoni Fortuño Sas Any 99
----------------------.
Ai, llum de ganxo, llum d’oli,
deixa que eix escrit consoli
la ingratitud dels humans.
Ara ets res,més altra estona
et buscaven l’hora bona
o el menyspreeu atropellant
ta servitud en nit fosca
vilipendiant-te com mosca
que nada dins sopa al plat.
Feres servei en l’estable,
donant palla o grà amigable
a mula,ruc o cavall
i el generós o el vi ranci
xirritaven, glop no es cansi,
del vell porró esbroquellant,
i,amb quatre ametlles i figues
barrejaven fent-se amigues
amb el cap mig tarumbat.
Parpellejant,tu, els guiaves,
borratxons acomiadaves
acompanyant a portal.
Llum per sopar. Dir rosari.
Deixaves llegir breviari
i a la cuina plats rentar.
T’ensenyaren l’as de copes
i al pido amb pèsols de sopes
ajudares a guanyar.
Al gat el pel li rosties,
espavilat el tenies
no es burles el ratolí
i sarpat segur llençava
i urpa i mostatxo creuava
fent en boca mala fi.
La mare a la llar despulla
al menut que encar vol bulla
abans de restar dormit.
L’aixequen d’orinalona
amb pixum o la cacona
que put com peix repodrit.
Has escoltat les converses
de l’amor, passions immerses
en petons de cobrellit
I, has mirat, distret, donzella
que amb enagos s’estavella
en la lluna de l’espill
o somnia en príncep jove
que corona d’or li posa
esposant-la reina al fi.
T’han menyspreat. Ja no manes.
En les golfes hores vanes
passes sense oli ni ble
o amb carcassa empavonada
en paret guardes penjada
presència en passat temps.
Si ningú no et necessita
vine a mi, fes-me visita
ressuscita, tu no ets mort.
Ai llum d’oli,llum de ganxo,
imaginem que t’enganxo
en el clau de llar de foc
