POSTRES.- BES o NADA, o, BESSONADA ? .- Quan el politiquet va saber la verdadera història Es va posar a riure amb ganes. Fins les llàgrimes li corrien a punt de ser-ne eixugades barroerament amb els dits de la ma o, si tenia temps, amb el mocador de lletres brodades, no amb el paper aquest que molts usen i després llencen a on els va bé, sense pensar en les infeccions que pot causar en altres.
Segurament que qualsevol dia que hi pensin els de Medi Ambient – que no és medí( r ) ambient – començaran campanya, però mentre, les tovalloletes aniran fent de molles de pa per terra per indicar el camí de papereres que potser fan falta.
El politiquet, home que respecta a les femelles va escoltar al xerraire amb anhel. Si un trafica en converses s’assabenta de coses, que com contets o novel·letes se li presenten desgranades per llavis sucosos que s’afanyen en enorgullir-se de poder presentar la primícia.
Era el cas d’un matrimoni bilingüe. Català – castellà o a l’inrevés. Com que els dos parlaven en les dos llengües s’entenien a les mil meravelles, quan un posava la pota en paraula contrària a la que convenia per la tria feta en la conversa, cap escarafall es promulgava i el rector o la monja beneïen el fet com el més natural del mon
Els homes que de vegades no prenem consciència clara de la nostra oponent, és fàcil que posem la galleda davant i sabent-ho que ens podem mullar o tombem l’objecte o submergim el peu en el recipient i la mullena del calcer és notòria. I l’orgullet ens posa vermells mentre ella amb la seva picardia somriu i ens perdona o no, per que qui sap si la ratera ha set posada a posta per a obtenir avantatja .
Anem al gra que ja és hora. El matrimoni tenia tres filles, menudes. Havien anat tant a Paris a contractar la cigonya que aleshores es deia, per que després de la primera, allò, comprarien un nen,però el moixonet s’equivocava i els deixava altra vegada obra badada. Altra volta i altra volta - pensem que en aquells temps, res de prediccions ni ... res de res, sols alguna fatuosa bruixa que en tot n’hi ha i per això els bruixots tots son milionaris per que fins fan travesses i compren la loto adequada, bé, ... miracles, -
Res, en tenien tres ja. L’home pensà, ara si que no puc fallar – per que casar quatre noies, si surten totes guapes, rai.. a demés quatre dots i aixovars.. son molt.
- Aniré a veure la Maela – nom raret com ella. Però encertava bastant en el seu quefer màgic, direm. Ella deia que sols mirar els ulls de la fembra sabia el passat i el futur, per això totes les dones abaixaven ulls al veure-la o trobar-se amb ella. Algun equivoc o error o predicció fallada tindria, però el nostre personatge davant la incertesa volia la certesa de la Maela.
La Maela li recomanà un BES en unes condicions originals i específiques per que es produís el desig del interfecte. Ell va complir amb tot amb escreix. La mestressa no en sabia res de res.
La Maela a demés del que ja sabem que feia, era la matrona – llevadora -que es cuidava de ajudar en els moments finals de l’entrada al mon dels nous nats. Clar que sense ella... Això si que li dava importància.
Ell s’engelosí en el BES que havia donat i se’l refregava pels llavis durant l’etern embaràs. Sofria i al temps confessava la seva incondicional creença. – La Maela em vol bé i jo he complert...
El dia D i la hora H era allí. No es permetia al marit assistir al ball,no. Sols dones. Quan va arribar a casa per que la veu de que s’apropés havia arribat al seu hort ufanós, esbafegant, nerviós entrà com un rellamp fins a l’alcova.
- Com ha anat el BES ?
- BESSONADA... - deia la Maela.
- El BES no ha tingut RES – Mort pot ser? Digues...!!
- BESSONADA ... – deia ara la seva dona. Els plors de la canalla ja encertava en el blanc de la quantitat...
- BESSONADA .... – retorna la Maela – I dos nenes.
- I dos...- el personatge va caure rodó a terra com si un llamp i tro haguessin fet l’esclafit en el seu cos.
- BESSONADA....!!!!!!!!!!!!!!!
No l’he vist fa rato al politiquet, deu estar enfeinat en els seuS quefers. Però fins jo m’he fet una rialla. Mira que... BES o NADA, o, BESSONADA. Clar un català i l’altra castellana... i que un no pensa que hagi de tenir tanta sort, poder confeccionar un equip de basquet o de jokei, o... Per que al final de tot l’espectacle un s’ho ha de prendre amb humor...
