RECULL D'ESCRITS CURTS

28 Juny, 2008 19:53
Publicat per anforsa, General

  1. NOTICIA FRESCA,.- J,A.FORTUNYO CAMPIÓ D' ESPANYA DE 4X100M.L.
  2. Ahir a la tarda a Gandia va assolir el primer lloc del campionat de veteransde la seva categoria junt amb altres tres companys seus, dels que em raca no poder oferir els noms. Felicitar als quatre i als seus clubs per l'èxit obtingut. A les famìlies, als pobles i a tots nosaltres pel bon resultat. Anton.
  3. POSTRES .-  PODERS... QUINS ? --Encara que n’estava tip dels poders fàctics i mediàtics el politiquet sabia que volent o no els havia de suportar. Prou escoltava les ballestes que una vella llençava contra eixa exquisida camarilla, però tot continuava igual, per que el poder era a les seves mans i se’l passaven del un a l’altre. La vella en qüestió, sàvia en la popular requesta que com brumerots que sols fan soroll, parlen i diuen per darrera coses com ella sentenciava de manera contundent, deia : No et facis amb mestres, metges ni capellans, que tu et quedes i ells se’n van.
  4. El verset, que així anomenaven composicions d’aquest calibre, no el varen ni tant sols estripar a la boca quan el capellà del poble morí. Mossèn Josep queia al peu de l’altar amb l’olor de clavells i roses de maig preparat per un juny fruitós. Havia sabut conjugar el verb estimar i fer-se estimar i la seva mort fou rebuda amb el sentiment i dolor de persona emparentada amb tots. La seva vida no va ser fàctica, res d’això, per lo tant el poble tot quedà orfe.
  5. Al poc temps el bisbe va declinar en un jove espavilat la cura de les ànimes d’aquell poblat... Hauria de treballar molt per arribar als cors de tots. Si que el batlle l’ajudaria... a caure.
  6. Home que el negoci de cossos i ànimes el tenia al ple, pensant més en arreplegar el diner de tots i guardar-lo ell, per que  si que sabia que no empatxaven. A demés del càrrec, on manava i disposava, les hisendes – les terres i cases – les governava per que en la majoria eren seves. Rodejaven el poble les propietats en son poder i sols una finca amb bona aigua i parades planes l’havien de fer saltar al camí reial per circumdar. Ell esperava la més mínima per saltar al coll del bé i degollar-lo tot amb finesa i astúcia i sense deixar marques que el comprometessin
  7. La mort del vell rector podia ser un pas endavant. Quan el nou rector arribà ell, sense peresa és plantà en la abadia a oferir al poble i a ell amb tot el seu poder i congeniar amb el nou pastor. Es a dir, preparar les coses per posar-li a boca el morrió, no fos cas que...
  8. La majordoma, mare del rector els serví un cafè i unes pastes. Molts negocis comencen així. Els deixà sols en el despatx. Interferir en l’arribada al lloc i fer de cuirassa o catifa del nou personatge era problemàtic, per més que fossin mare i fill.
  9. El rector alliçonat pel bisbe que, com a bon sabater, ha de conèixer el peu que calcen els seus feligresos, li proposà que davant la sequera que hi havia  estava inspirat en fer rogatives, misses, etc i prometre a Déu vots, censals, bules per que la misericòrdia infinita del Senyor – com deia el novici – obrís les portes de la pluja benfactora.
  10. El batlle que tenia molt a guanyar o a perdre en els moviments futurs, li aconsellà que fes quelcom, però sense massa boato, no fos cas que plogués de veritat i les previsions que ja tenia fetes, per que el cargol ja li faltava poc per arribar al límit, el fes recular  i el temps és temps.
  11. La comunitat estava estreta i ja faltava el diner. Ell, ja tenia preparats els sacs i els papers per les firmes i acollar a tots. Després, que plogués, però abans, NO !!
  12. Algun ja s’atrevia a demanar el favor del sac de blat per poder passar l’estiu, fins al temps de batre, però com que l’any anterior no havia set millor que l’actual i molts no havien pogut tornar el deute, s’havien trobat que el sac destinat a ells no hi era i per tant la negativa o la concessió seria abaixar el cap submisament i acceptar... morir els menuts de gana era trist i un pare mai o permetria.
  13. D’aquest manera, estrenyent el dogal el deixaria en el lloc desitjat.... I sense cap guerra, si no suaument com si a un li tallessin les venes i el dessagnessin que ja en la història hi havia casos concrets...
  14. El politiquet és posà trist desprès d’aquest pensament mig real, mig imaginatiu, mig... A tots, més ben dit, als dèbils se’ls va collint i se’ls fa obeir com a corderets, i els poders fàctics ho consenten.
  15. Direm que les religions volen el millor per nosaltres, els militars no anar a cap guerra no sigui que els matin i no estan per això, .... i, el poder del diner avançant cap al seu Everest, per que si que a  les muntanyes hi ha neu que es desfà, volcans que vomiten...
  16. Però la muntanya és la muntanya....  CONTRA QUINA MUNTANYA....
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , ,

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: