RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
11 Juny, 2008 18:17
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Mireu el que pensava avui el politiquet.
- Es veu que fa milers d’anys, per no dir milions – ara si un té un milió d’euros,bufa...- Per això prefereixo dir milers d’anys i em sento més còmode, doncs en aquells temps es veu que hi va haver una invasió de pins, alzines, etc. i els animalons no tenien espai. Un dinosaure espavilat va i posa foc al bosc – Ai, si ho hagués fet ara – Com va cremar! Tot és va tornar carbó. Com que aleshores les races humanes totes haurien sigut negres degut al negre del carbó, el mateix dinosaure va dir que ho enterrarien i llestos, així podrien edificar viure tranquils i nets d’aquell polsim, a demés al cap del temps ningú se’n recordaria... Clar que varen deixar reserves no cremades d’arbres per la posteritat...- coses d’abans -.
- Passà temps i temps i un dia un dinosaure espavilat, el que havia fet la crema ja era al museu, volia foradar el planeta de banda a banda com un taronja, tontet d’ell, Un filaberquí enorme el comença a clavar i de sobte un raig de líquid negre el feu balla a ell com l’ou de Pascua. Quan se’n pogué alliberar ja un toll grandiós feia un llac, mentre del forat sorgia potent el xorro amunt al cel.
- Un dinosaure científic més espavilat que tots digué : - Això ho aprofitarem. Això serà l’or negre.
- Uns quants que el rodejaven no deixaren caure a terra l’envit. Tots els caps grossos i no tant grossos es liaren i pensaren embotellar-ho com a souvenirs, però era tanta la quantitat que en sortia que ja ho posaren en barrils de fàcil transport per que no en sortien d’esgotar el xorro. Altres fent competència foradaren també amb el filaberquí en altres llocs i les fonts d’aigua negre eren un bé de Déu.
- Aquell dino. científic va desenvolupar el seu pensar i desseguida trobà les formes d’aprofitament. Ja ho havia dit. Així que els barrils es venien com mones de Pascua als padrins. Allí hi havia un negoci fenomenal i com que consum consumia, res, a pujar preus que no s’estripen les butxaques. Però les butxaques del consumidors si que es buidaven com els rius amb els transvasaments.
- Dieu-me, qui se’n podia estar de comprar el seu rajolí,... si no en tenia, no podia anar en lloc. Era com la sal. Així que l’ECONOMIA, una noia preciosa que si tot va bé rellueix, es posà malalta, no podia seguir el ritme d’aquell ball. Metges i ATS li prengueren el pols, li col·locaren el termòmetre, medicacions adequades, però ella, avall, més malament... El diner en mans d’uns pocs i els altres.
- Estava a punt de declarar-se una guerra com feia milers d’anys, ara no podrien cremar pins... PINS,
- - Si, home - digué el dinosaure científic. - Plantem pins, quan siguin grossos els cremem, i els enterrem i farem sobretuts d’or negre -.
- Diuen que sí , que plantaran pins. A veure si amb el temps poden treure del llit de mor a
- l’ ECONOMIA. -- El temps que ho arregla tot dirà si es encertada la decisió.
- A veure..., a veure si ho desentranyem. És R O L i P E T o bé P E T i R O L .....
----------------------------------------------------------------------
- 91.- Ho havia entès malament. No era la firma del cens, si no la firma del vot de censura.
- 92.- No pot veure res? Però si és mag. Falta que ens endevini la Loto, Loteria, el trio, la travessa, ...no us sembla?
- 93.- Lo de l’atur no li tirava, però si li tirava ser gandul. Coses ! Una professió que veia estesa per on anava. Braços plegats, inútils. Persones plantades escoltant a altri, Cerveseta i got davant i assegut cama damunt l’altra, i un llarg etc... Una professió antiga que volia per al seu futur. Potser mirés qui li pagaria... la seva ganduleria.
- 94.- Quan ningú espera de ningú hi haurà Pau? Ho dubto. Voldran del altre per acabar amb el contrari i aleshores ja no s‘enfrontaran al NINGÜ . Serà bonic de veure. S’hauran d’enfrontar a si mateixos per consumir les armes que produeixen... Ja, ja.
