POSTRES.- Ja feia temps que el politiquet coneixia al personatge en el qual avui pensava. Com potser que un tingui tant tuf ? No crec que per ser un mascle ple de robusta presència, quasi comparable a un poli de pel·lícula – que els trien – sigui senyal de supèrbia i prepotència. Ni han d’afamats espatllosos que son uns bens i es deixen xuripar tot el que tenen, fins la presència.
Aquest personatge que descrivim era propietari emfàtic d’un fastuós 4x4, com un camió per la seva envergadura, plenet d’adorns com un Harley - Davidson. Tot un poema
Dins hi portava l’orgull que no el mostrava al públic, se’l emportava el cotxe. Quan el va adquirir, ja es va passejar per tot el poble amb el clàxon a tota veu com una orquestra prestigiosa fent cercavila. Però com que tothom afamava el imponent vehicle i ell quedava en segon terme, l’avorrí. No el suportava. Diria que l’arraconà i sols el treia per la necessitat complexa del treball diari.
Al poc es comprà un Quad. Des d’aleshores el seu orgull es passeja amb la vanitat i supèrbia. Si un dia ensopega amb la peresa, ai, Déu meu, fins pot tenir un accident i l’enveja que l’ha fet adquirir el quad el faci fracassar i aquell acte luxuriós no li proporcioni l’orgasme que contínuament troba en falta i desitja més que el pa que es menja, aleshores la gola haurà de comprar-se tiberi adient.
Diria que vagi a peu amb el cap ben alt gloriant-se i cantant com un gall a la matinada.
El diner pot fer trastocar a les persones que no saben assumir la riquesa ? En ves d’orgull i prepotència no podrien desfer-se del que els fa emfàtics? Seria bo que concedissin alguna almoina i rebaixarien potser no el seu orgull, si no la seva bossa d’or que els il·lumina com el sol.
Quan un dia a un altre personatge el politiquet li oferia un premi millor que mil milions d’euros, aquest li contestà que si ni oferia dos mil millor. Ell, molt serè li digué : - Quan et toqui la Loteria aquest any – érem el dia abans del sorteig – el teu premi voldria que fos aquest : Que quan paguis una factura sempre et quedi a la butxaca vint-i-cinc cèntims. – El personatge no donava en la propietat del premi i volia encara els dos milions o més per el seu premi.
Ja ho diu el politiquet que hi ha gent que no pensa embogida en la seva rutina... Diner, diner, diner, ....
Sort que Docum. Nacional Ident hi varen posar les sigles així... Si haguessin dit, mira , posarem D I N...( doc.ident.nac.) hi hauria hagut cops per batejar amb noms com ERnest, per que amb D I N ... i ajuntarien E R i fàcilment tindrien diner encara que fos de nom. N’hi ha algun que fins hi somnia...
-------------------------------------------------------
NOTA.- Si cliqueu a REBAIXES és un bloc meu que hi poso fotos i poesia. Gràcies... Anton.
--------------------------------------------------------
103.- El Montilla hauria de saber - que potser ho sap – que podria comprar – més amb el compro – mís de comprar – Más, per que si Madrid li compra (el) mus, el deixarà sense poder comprar el mos. --------------Res. Coses de babaus que volen aconsellar. Que s'estiguin a casa seva i que cusin els sacs i les sàrries amb forats per on perden el que hi posen... Si és seu rai.
104.- Amor, masculí. Guerra, femení. Odi, masculí. Llibertat, femení. Coses de ministres de igualtat. ---( Mediteu eixes quatre paraules i canvieu, segons sigui necessari... Punt i apart.) 105.- Matem els Oros abans de matar Toros. Matem Toros abans de matar Persones. I acabem aquí. Ni guerres ni penes de mort. Ara, que a les persones ja ens fan sofrir sense matar-nos, ens dessuquen com a taronges o llimones i es beuen el suc, per això ha de ploure i tenir aigua per reomplir la carmanyola i la cantimplora ...
106.- Telegrama . - Pocs barrets per tants caps – un votant d’ E.R.C. Ara encontres de Estem Renovant Catalunya, s’han posat d’acord i diuen Estem Renovant Casa, que per quelcom es comença.
107.- Baratet....!!! A euro el pam de tela. Com els terrenys a tant el pam quadrat!! Clar que sí. La bombilla inmobiliària està a punt de fondres... Aparteu les criatures i compreu piles...
