• Cerca
  
  
• Menú
  • Albums
• Categories
  • General [143]
  • POBLES [11]
  • Per què ? [11]
  • RECOPILACIÓ DEIXALLES 1 [1]
  • radio cat [0]
  • CATIFES [1]

• «	Juny 2008					»
  Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
  						1
  2	3	4	5	6	7	8
  9	10	11	12	13	14	15
  16	17	18	19	20	21	22
  23	24	25	26	27	28	29
  30

• Arxius
  • Abril 2011
  • Març 2011
  • Octubre 2008
  • Setembre 2008
  • Agost 2008
  • Juliol 2008
  • Juny 2008
  • Maig 2008
  • Abril 2008
  • Març 2008
• links
  • General
    • LifeType Admin
    • ESCORRIALLES - bloc meu
    • alb. fotos MARIONA
    • REBAIXES -- bloc meu
    • rogles aventura
    • som-hi
    • ajuntament torre de l'espanyol
    • LifeType Admin
• Meta
  • RSS 0.90
  • RSS 1.0
  • RSS 2.0
  • Atom 0.3
  • Valid XHTML

• 
• 

POBLES --CABACÉS - LLUM D'OLI...SAN BLAI

07 Juny, 2008 20:34
Publicat per anforsa, POBLES

1. BALADA DEL LLUM D´OLI
2.             De Antoni Fortuño-99
3. 1ª-- SA PRESÈNCIA.
4. El llum de ganxo buit d’oli
5. - ha cremat tota la nit-
6. amb flam groc sembla que voli
7. pel sombram del passadís.
8. És com braç penjant mà conca,
9. on greixós ble ara amb carbot,
10. te ja el foc de veu ben ronca...
11. mut quedarà amb fumerol.
12. No és cada nit que al passadís hi resta,
13. fent com rellotge il·luminant foscor.
14. Fou reomplert d’oli com si fos festa
15. hi ha vetllat qui son tapats amb llençols.
16. Ell,caçador de parany i escopeta.
17. Ella,mestressa d’aixovar i espòs.
18. La menuda,filla d’amor,completa
19. la trilogia d’aquell casaló.
20. Cinc anys s’hi miren en la tendra cara
21. que, malaltona,avui,és brull mig pansit(brot)
22. -tus la tos que ofega veu i l’encarcara
23. en melindrós esbotern de repic.-
24.  
25. - T’ho deia que no sortíssim,
26. que covés al vanovó.
27. Ai, Santíssim,ai, Santíssim,
28. tota la nit eixa tos-.
29.  
30. Tota la nit de jubileu dels pares
31. - Veu-la tu ara,després la veig jo -.
32. ha retut el llum fent-los alifares
33. i la companyia en son neguit fosc.
34. L’home l’agafa acariciant blenada
35. que estira trencant sobrant cremasó
36. i oli vell d’un gerro i al conc fa abeurada
37. agraint el ble amb disposat flam nou.
38. Ha començat la matinada freda.
39. La nina és retapada amb vanovó(vànova)
40. La tos calma. L´eucaliptus en cleda
41. evapora son alè en olla al foc.
42. Com estimen la parella a sa joia,
43. semblen ocells mares a bec plenet,
44. amb gorgoretjos de gola cofoia
45. i amb cop d’ales protegint d’esparver.
46. La salmodia del ble és cruspinera(menjar)
47. bevent afanyat com xuta en llantió,
48. però dona sa vida en llum primera
49. mentre no creui el sol el finestró.
50. És protecció que priva dins l’estança
51. component son decàleg redemptor
52. i així,crema i crema dant benaurança
53. sens demanar diner pel seu fervor
54. El mohí dels pares per la neneta,
55. ha trobat en l´obedient llumeró,
56. un consol sens preu que derial aquieta
57. i esdevé flamó com gegantí sol.
58. L’hectiquesa no para en els cors pares
59. que volen redimir de filla,tos,
60. l´estiffoll(trosseig)de por empitjora les cares
61. Sofririen verduc per ella els dos.
62.  
63. -Menjà coca beneïda
64. de san Blai,nostre patró?-
65. sembra l’home amb repetida
66. cantinel·la de sermó.
67. - I dos trossos d’ensucrada,
68. no del recremat cantó-.
69. -Que no te llei,si és cremada?
70. Fa més afecte amb sucró?-
71.  - És igual,però ta filla,
72. (llaminera com tu i jo)
73. no li vinguis,si és pubilla,
74. amb menja d’amarg carbó -.
75. - Vols que et digui quelcom cosa?
76. Clar que té benedicció,
77. més san Blai protegeix gola,
78. no pigota o xarampió-.
79.  
80. El llum de ganxo mira la carona
81. que vermelleja com satí brillant.
82. La menuda no tus, somni enraona
83. com si visqués en núvol celestial.
85. Quant pot San Blai si la fe és dins a casa,
86. el tros de coca és com noble brasa...,
87. crema qualsevol queixa de malalt. 
88.         ------------------------
89. A mi em salvà d'òfec  un penós dia,
90. em retornà l'alegria:
91. BENEIM SEMPRE SAN BLAI.
92.       ------------------------
96.               

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

06 Juny, 2008 19:18
Publicat per anforsa, General

1. POSTRES.- Carnet d’identitat?--. El politiquet estava al hort lligant tomaqueres a les canyes quan de sobte li vingué un pensament d’aquells extraordinaris que podrien remoure els solaments, no massa segurs del mon en que vivim.
3. Contava les tomaqueres, per saber-ne quantes n’hi havia de plantades. 1,2,3... 100. Renoi, que fàcil. Ja està, Oh, i aquesta es la !, l’altra la 2, la que segueix la 3... fins... Que sí, que pensava molt bé. I els d’Estadística, no hi pensaven en renovacions com aquesta? Ells a dormir, que ja ho faran uns altres.... Es llençaria al buit i sense paracaigudes... Si, si, fet... Ell ho tenia clar. Començaria per Adam i Eva – 1 i 2 . Clar, primer l’home – ell ho era, i que passa, doncs res - i després tal com nasquessin. Ja no caldrien batejos, ni que els padrins s’enfadessin pel nom a triar, ni l’aubat quan fos gran, per que li han posat Casi miro, s’enfadés per que ell hi veia bé... Res de noms, nombres i vas que xutes. Quin canvi. Cadascun el que li pertoca i prou i no hi hauria suplantacions, que és això de dir-se Josep o Joan ... N’hi ha a milers... Després el cognom primer, figura’t que li toca Cruanyes a un home molt ric, o Abad a un agnòstic... Ridiculeses. Com aquell que el batejaren Perfecte, i cognom de pare  Cabré, i de mare, doncs Pastor. Sabem tots que el nombre és més universal, com contaríem els diners si no fos ...? Això seria la socialització de la persona humana. Diferències entre religions cap... Que si Mustafa, que si Ambrós, que si Chi Uan, que si... Res, aprovat. Des de el principi dels temps tot nombres
5. Tot cofoi i pensarós, però alegre se’n anà cap a casa i li abocà a la seva dona. ( Que no sé com el suporta tant). La mestressa se’l mirà de fit a fit...i li digué :  - Tal com ho expliques, no creus que per dir-te el teu nombre estaria un més dient xifres per concretar el teu nom numerari. Ara et crido i  zas... ja t’ha arribat el meu pensament. I fins arribar a la última xifra no sabries si ets tu o a qui demano que em pugi la botella de butà.
7. Amb la cua entre les cames s’assegut i com un mussol s’ha quedat amb els ulls mirant de penetrar una solució màgica. De moment no l’ha trobat i seguirem tal com estem. 
8.                                     --------------------------------------------

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D. 2º- TRANSVASAMENT O AVORTAMENT.

05 Juny, 2008 21:31
Publicat per anforsa, General

1. POSTRES.- 2º  - Transvasament o Avortament.-  Avui el politiquet si que ha tingut un ensurt en majúscules. Era a la cuina preparant-se quelcom per rompre el dejuni. La mestressa engega la Tele. – Bon dia Catalunya – diu el Cunit. ... Musiquetes i paraules que ell no entén des de el lloc on és. La mestressa li diu: -.... URRA !  - Que dius ? -. – Que no, sen(t)s ...urra?- - Et sento però no t’entenc. .. Em diu Urra, que es un crit de goig per que s’ha guanyat quelcom i el Barça ha avortat allà a dalt amb això del basket, per fer plorar... Em deu dir altra cosa. Ja vinc ...!!  -.
3. S’ha plantat on hi ha la Tele que no para... - Que dius que deia?  - . – Que censura a la porta -.
5. - Això ja ho sabia, el que no sé es si avortarà la moció...-. – No en parlaven de moixó -. – Que no ho entens – abans era jo ara tu - ...Mira que volen fotre fora a Laporta -. – Aquell noi tant guapet que sembla que no ha trencat mai cap plat...? Jo em pensava que volien treure la porta del Barça. Sense porta i bon pany no pot estar una casa... o si no... – Que pot haver-hi transvasament -.
7. - Ara si que no t’entenc jo  a tu -. – Jo em recordo quan érem crios que jo et volia fer un transvasament... –Què? -. Si que et volia fer el primer petó i tu que nanis, un avortament -. Això si que no t’ho consento, jo avortar? Ja ho saps que això mai, de mai...!!! - . - Es que tu no entens de metàfores...-. – I tu de matafaluga... - .
9.  – Matafaluga, dius? Aquelles coques tant bones que feia ta mare si que en portaven, que als quinze dies encara eren toves com sortides del forn -. – Escolta, escolta al Cunit i aquell noi que parlen del Barça, que ara el Càceres jugarà al camp nou -.
11.  – Però no la província, eh? El que penso es que no se’ns enfadi l’Ibarra aquell quan alguns vagin a fer de cos ,-  no a badacoz - damunt de Càceres si ens surt rana... -. – No deixis caure tantes molles per el terra, mira el moixonet com FA – O, si, que obre la boca de gana... – Tot es cosa de transvasament o avortament, noia,... -. – Ja hi tornem ?.... – Amb tant que em coneixes i no m’entens encara, va, ja ho tornarem a discutir un altre ratet... A veure que diu el Cunit?...
13. I és que entendre a aquest vulgar politiquet costa. Ja li varen dir els seus superiors que hauria de fer un curs accelerat per no fer el ridícul, però ja ho diuen, geni i figura fins la sepultura. Ja és greu, ja.
14.                                    -------------------------------------------

 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

04 Juny, 2008 19:43
Publicat per anforsa, General

1. POSTRES.-  Al politiquet li han vingut pensaments de cel i de terra. En el seu conflicte mental la clepsa un dia li explotarà. Li va tocar la guerra civil de ple i després ...,Ai després, les guerres s’han succeït sense engolir saliva, una després de l’altra i moltes de juntes fent exclamar crits impacient de : - Prou guerres..!! – Però qui ha de fer cas a alguns com el vulgar politiquet ?
3. Avui ha remenat pel seu cervell una de bona. Que ningú, potser, ha gosat exposar-la, ell sí. Mireu... No sé de quina guerra es tractava, però devia ser-ne una de cruenta i de per aquí..., o no.
5. En aquella guerra els àngels de la guarda, ja feren mans i mànegues per salvar els protegits, però no ho aconseguiren del tot. Les baixes eren quantioses i com eixams, els àngels retornaven al cel en busca de nou treball, pobrets, mentre les dones del humans no parissin... L’encarregat de dirigir eixos destins els enviava a l’atur. No sé si era un tal CAL – de – L’ERA o li tocà a GOR – BA – XOF que ja se’n cuidava ara, no ho sé
7. La plantilla en aquella casa del cel augmentava a passos accelerats. Clar, com que als àngels no els podien matar ja que eren eterns..., i treure’ls-hi la sang o rompre’ls-hi els ossos no importava, doncs sanaven sols, eren de bona pasta. Tenir-los aturats era perdre pasta per el pago d’honoraris d’atur i per les cotitzacions que se’n derivaven no cobrades al no tenir nou amo que els acollís i, es notori, que l’espera faria que un dineral immens s’escapolís sense profit adequat de les arques feixugues.
9.  Un politiquet que es trobava mal ferit i que el tenien per allí mig desat en espera de fatal desenllaç, al que mai n’hi havien fet cas, en aquell cas els va il·luminar i sense encendre cap espelma a cap sant, no, parlà així de sobte, Sense mirar...Va dir...:
11. - Nostre Senyor, abans congelàveu els salaris, doncs ara, podríeu congelar els àngels. Recordeu que posareu AN – GEL com a nom genèric d’ells – no us en recordeu?O sigui, prepareu -  si em voleu fer cas – neveres i ale... Assumpte arreglat. Que no cal ser gran cosa per ser útil, no us sembla...? I si em cureu, feu un miracle en tot cas, Home, i tindreu un àngel menys a l’atur... -.
13. Un diari de dalt del cel va trobar la proposta fantàstica, però els de l’infern varen dir ara és la nostra, ataquem fins que cap àngel tingui feina i que omplin el cel de neveres i nosaltres a fer foc a veure si els fonem el gel i els donem feina...AH!!
15. Sí, que com necessitaren tant de gel van tenir que anar als pol nord i sud i agafar-ne, per que el primer és el primer... A demés els sants no estaven per fer miracles i quedar-se gelats,,,  No!! Ningú no ha dit com acabà la cosa. Algun dia es sabrà si van tenir bona solució... Ves, posar en gel als àngels, qui ho hauria dit.
16.                                      ---------------------------------------------

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.-de MILI.

03 Juny, 2008 19:16
Publicat per anforsa, General

1. POSTRES.-  Això de la mili ja no s’estila. Ho van treure de la circulació i ara, doncs, ara no poden eixos aubats que pugen, contar les grandeses de les amistats fetes en aquells temps que el dia i nit no esborren, al revés, encara es fan més grans..., i quan un s’hi posa a recordar i contar batalletes es mel al llavi i l’orella complaent espera canviar les tornes per que el seu article sigui escoltat com ell ha atès.

3. El politiquet que se’n recorda molt hi molt de la seva mili, gaudeix quan en qualsevol conversa surt el tema i pot posar-hi la cullera i remenar. Abans d’anar-hi, ja s’entusiasmava amb converses d’aquesta naturalesa. Pensem que en els pobles, l’anar a menjar xuscos – pa de la mili – era temuda, però al tornar un podia referir se als neòfits amb la superioritat del coronel que passa revista a la tropa, a demés els coneixements que s’adquirien en tal lloc era com passar d’adolescents a capacitats erudits i experts de molts secrets que els homes devien saber per la seva vida futura. Fins les noies se’ls miraven d’altra manera i donaven més crèdit al qui havia passat per guàrdies, imaginàries, revistes i pel a ran, desfiles, etc...

5. El politiquet s’ha trobat en una botiga amb un personatge que va fer la mili al seu temps.

7. Cara afable rodona / il·lustra el pujat vermell / dins seu la potència s’escolta / és paraula

   encesa al vent. / Gesticula poc quan explica, /sembla boirina el seu cabell / l’ull consirós veu i explica / i escolta l’orella agabellant distret. / No se li cansa la llengua, diu misteris, / sembla és troba en el lloc dels fets, / acarona les lletres dessucant imperis / com si fos l’hora de nou benifet.

9. El politiquet feu el retrat del personatge que de bones a primeres deia que era de..., que es deia... La presentació fou dels dos i entesa desseguida. Agafà la paraula i ja no la deixà, sols alguna interferència de poc preu. Sap parlar. A la mili, contava, va ser barber – quin privilegi – i sanitari – bona comunió, si senyor -. Tenia les urpes posades en tots els que un dia i altre també el necessitaven. Qui se’n lliura de les tisores i maquineta i navalla..., ningú. I si un té mal de queixal, o mal de cap, o una torta de peu, per mencionar coses senzilles..., ningú. O sigui que el castell era seu i ell en la torre de l’homenatge com un rei.

11. Era lluny de casa, a Sidi Ifni, aleshores encara colònia espanyola. Fa anys. Ara, el personatge, segons confessió seva té seixanta sis anys, és jovenet i ben conservat, les cames..., però salut a dojo. Ell anava recitant el seu calendari com si fos en aquell moment. Si ho narro tot, em passarà com ahir, no, una mica de cordura i passarem per alt moltes coses. Sols el retorn a casa. Llarg, sis dies de vaixell i després tren i ... L’alegria del retorn i la pena d’un viatge de borrego.

13. Amb sa feina de barber i sanitari, no cal dir que tenia personal agraït .Un jove al que l’havia curat varies vegades i no hi tenia un contacte directe, es trobà amb ell a dalt a coberta del vaixell. De dia era suportable però les nits eren fredes i humides i poca roba per abrigar-se. A la seva companyia li tocà aquell lloc.

15. Al encontre es preguntaren. El jove li digué que anés amb ell que estava per baix a la bodega i els seus companys li farien lloc. Així va succeir. A l’endemà al mati els companys ja el daven per perdut o qui sap si amb l’onatge o ... , havia anat a parar a l’aigua salada. Ell tot robust, els companys amb estomacs desarmats i amb el fred al cos. Quan saberen el destí nocturn tots volien seguir-lo, però, però... no tothom té amics quan convé.

17. El desembarco als dies fou precipitat. No pogué acomiadar-se del seu salvador i aquell se li quedà en penyora un jersei que ell havia pogut guardar després de moltes peripècies. Encara avui recordava amb enyor aquells moments. I més no poder fer-se una abraçada d’acomiadament.

19. És bo no anar a la mili, però en aquells temps que si no era a peu o en bicicleta era difícil anar lluny del seu lloc, amb la mili un es desplaçava i tenia ocasió de conèixer el que d’altra forma no ho tindria a ma. I les amistats les més sinceres que poden haver-hi eren a la mili. No m’enyoro,no.

                                           -----------------------------------------------

PER QUÉ ? 6

02 Juny, 2008 20:06
Publicat per anforsa, Per què ?

1. 35.- Per què si volen acabar amb el terrorisme d’ETA, no lloguen a un filòleg per que canviï la terminació de totes les paraules que escrivim amb aquest acabament que son moltes, com és ara, planeta, maqueta, dreta, meta,...etc, etc, etc.? Fins a mils...!!! I així ho acabarien que en parléssim?
3. 36.- Per què diem un rato i no ens referim al mascle de la rata ? Rata ens serveix per designar els dos sexes, aleshores, hem de dir que el feminisme de rata ens perjudica a tots.
5. 37.- Per què el personatge, ara que xupava camera,  es recordava, segurament, que quan era petit tenia el xumet entre llavis i dents?
7. 38.- Per què diem kara – te i  com si no? Mal aniria pel món sense cara ...
9. 39.- Per què diem, aquest va cremat i ningú gossa apagar-lo, ni el porta a l’hospital per curar-lo?
11. 40.- Per què en diem gat a un aparell per aixecar cotxes, etc. es que aquest animaló es presta a aquesta classe de feines? O és per allò que fan els marrameus quan els fregues l’esquena que enlairen la cua ? Així també podrien aixecar el cotxe o més...

 

POBLES - CABACÉS

01 Juny, 2008 17:17
Publicat per anforsa, POBLES

1. BALADA  DE L  PICOT
2.             I  LA  GRANOTA-99
3.   (El primer eremita del Montsant)
4.                         Antoni Fortuño.
5. Ha arribat a la muntanya
6. el que fou guerrer feroç
7. amb clava i sacs ell s’amanya
8. cobrint-se sa pell i ós.
9. Ha renunciat ses riqueses
10. que lluitant-ne conquerí:
11. joies, estoles, sivelles,
12. vares, llances, espasins.
13. Tot quant val per sa persona
14. ho repartí de bon grat
15. i vol, d’espina, corona
16. per complir-ne d’ermità.
17. Vota dins ell, sa consciència,
18. pobresa,no tenir res,
19. finir terral existència
20. amb cilicis obrint pells.
21. Tot pensament d’intel·lecte
22. el busca per fer-ne el bé,
23. així,son esperit recte
24. compleix el manat per Déu.
25. Ha trobat,sol,una balma
26. per viure-hi aposentat,
27. busca l’aigua en la sobauma
28. que a un toll gorg després se’n va.
29.             -----------
30. El toll gorg té la quietesa
31. de l’aigua que és en repòs.
32. Aigua mansa,no te presa,
33. viu mirant el cel ,nit  jorn.
34. No vol llençar-se a córrer
35. per els rocs i espenagalls,
36. allí a l’entorn pot socórrer
37. a tots. Tots son amigalls.
38. L’eremita peus s’hi renta
39. al arribar tot cansat.
40. Quin consòl.Com gínjols tenta
41. que el saluden: -Déu te guard!
42.             ----------
43. Els ocells i l’arbriu tendre
44. s’hi presenten amb son clam.
45. - Quedat aquí. Pots entendre
46. que serem sempre companys-.
47. Ell que els luxes abandona,
48. que vol viure fora el món,
49. en ses orelles li sona
50. altre crit, altra cançó.
51. Protegit i protegir-ne
52. tot quant viu al tornall seu
53. Família per gaudir-ne
54. nova llar i nous fillets.
55. Ja vell i cansat de viure
56. l´inquietesa del guerreig,
57. aquí ,l’amor pot reviure
58. amb rocatge,arbres i ocells.
59. Però, ja amb l’aigua conta?
60. Se la mira estarrufat.
61. Quieta en el toll,blava,fonda:
62. - Tu també m’ajudaràs-.
63.             ----------
64. Té nova vida voltant-lo,
65. Té, d’esperit, inquietuds.
66. Té nou univers escoltant-lo
67. en res de beatitud.
68. S’han alegrat al tenir-lo
69. com a primer ermità.
70. Sa amistat d’aconseguir-lo
71. com el seu sensat guardià.
72. Escoltarà tots els dubtes.
73. Cedirà quelcom consell...
74. Enveges i odis abruptes,
75. penya -segat  i , adéu!!
76. No tindrà calma sa vida,
77. nomenant-lo cirineu,
78. que dont forta embranzida
79. per pujar al cim la creu.
80. Torcarà suors corruptes
81. amb l’aigua de nou bateig.
82. - Fes tot el bé. A mi no em sobtes
83. que poguessis ans mal fer-
84. L’aigua en son mirall li parla
85. amb conscienciós esperit.
86. Ella remorosa garla
87. Serà l’amiga, ell, l’amic.
88.             ---------
89. Temps i temps. Hores i hores
90. han passat amb bon solfeig.
91. Anys i anys de bones hores
92. en equilibri llibert.
93. En el toll -gorg d’aigua un dia
94. una cullereta hi veu.
95. Remenant cueta a mida
96. les voreres del tollet.
97. Li parla dolç l’eremita
98. - Tu has nascut fa poc de temps.
99. No marxis del toll d’ermita.
100. Qualsevol feina et darem -.
101.             ---------
102. Han passat ja bastants dies
103. i la cullereta diu:
104. - Mireu quantes alegries,
105. em creixen cames, heu vist?-.
106. -I et caurà fins la cueta
107. i per l’herbam aniràs,
108. Fes-te gran, ai, cullereta,
109. tu seràs mon escolà.
110. Al picot direm t’ensenyi
111. el ritme seu al picar.
112. Si t’equivoques que et renyi
113. i et castigui si això cal -.
114.             ----------
115. Granota canta, ennoveja .
116. Croc, croc, croc, croc a compàs
117.  breviari vell escarteja
118. com feia el picot abans.
119. Com que no tenen campanes,
120. quan volen a tots cridar
121. croc, croc, croc, solta ben planes
122. al·leluies pel tollam.
123. Rossinyol i cadernera
124. corren, venen a coral,
125. reietó i pastorella,
126. pit-roig, fumada al instant.
127. canten tèrcies i completes
128. i a sol sortint com els galls
129. i l´arbram amb ses fulletes
130. aplaudeix amb afany.
131. De la balma n’han fet bema(absis tron
132. i bisbe d’ells l’ermità,               bisbe)
133. i és tornat rocatge gemma:
134. maragdes o diamants.
135.             ----------
136. Al picot, la granoteta
137. el relleva d’escolà.
138. Seva feina queda quieta,
139. no ha de córrer, córrer tant.
140. farà forats per meleres,
141. per les vespes i abegots,
142. per  serps que ocupen culeres
143. a l’hivern dins forat forn,
144. per llangardaix, sargantana,
145. escarbots i melitxons,
146. per formiga que demana
147. que li ascli aquell brancot.
148. Però,cuidar de l’ermita
149. i tenir-ho tot ben net,
150. ara, granota i eremita
151. branden les tasques que ell feu.
152. Entre picada i picada
153. se li acudeix tot de cop.
154. - D’eix tronc gros faré, acabada
155. l´imatge que tinc al front.
156. L’ermità ens ajuda i estima,
157. sort d’ell ningú més ha mort
158. en llosa traïdora, estigma
159. dels humans que ho maten tot.
160. Així, record perdurable
161. en la soca picaré.
162. Serà ell. Exacte, afable
163. Sa cara, son cos, sa ment.
164. Soc destre. No és cap calvari...
165. quedarem tots com a reis.
166. Si raboses,-no és desvari-
167. l’obeeixen lealment,
168. i els llops ,draps hàbits besen
169. i acaten ses decisions
170. a l´imatge veurem que resen:
171. S’acabat rabosa i llop -.
172. L´imatge n’és construïda
173. amb deler per el picot,
174. i, un dia, tota polida
175. per donar-li, fan festot.
176. El vell veu la recordança
177. d’aquell univers preciós
178. i l’accepta amb l’enyorança
179. d’un cos que és prop de sa mort.
180. Ell no mereix tanta dèria,
181. sols el  redimir son cos,
182. fruir pau segura sería
183. dins Déu Totpoderós.
184.             ----------
185. Ja l’ermità no té ni ossos,
186. la pell és brenys retallats
187. i la carn i nervis fosos...
188. Sols li queda ment al cap.
189. Si vingué per be morir-ne
190. no voldria perperir
191. avui, té el goig de tenir-ne
192. més que amb guerreig aconseguit.
193. L’amistat més verdadera
194. de tot son joiós entorn
195. que el veneren amb fe vera.
196. Serà sempre el cuidador.
197.             --------
198. Una nit una cometa
199. li cull son digne esperit.
200. Cap dels seus sap que és a meta,
201. la meta de Jesús Crist.
202. Al matí a hora d’alba
203. quan resen tots reunits
204. Picot  a granota balba:
205. -Cridem a tots els seus fills!-
206. I, el croc, croc sona i ressona
207. del tossal se’n va al tovanc
208. l’arbriu croc,croc acarona
209. i és croc, croc dins el fullam.
210. Ha mort nostre eremita
211. -el primer d’aquest Montsant-,
212. però per sempre en l’ermita
213. el tronc curós ressuscita
214. com imatge del nou sant.
215.             ----------

Basat en CitySlicker of OSWD. Passat a LifeType per Sarit Dissenyat per OASI