BALADA DEL LLUM D´OLI
De Antoni Fortuño-99
1ª-- SA PRESÈNCIA.
El llum de ganxo buit d’oli
- ha cremat tota la nit-
amb flam groc sembla que voli
pel sombram del passadís.
És com braç penjant mà conca,
on greixós ble ara amb carbot,
te ja el foc de veu ben ronca...
mut quedarà amb fumerol.
No és cada nit que al passadís hi resta,
fent com rellotge il·luminant foscor.
Fou reomplert d’oli com si fos festa
hi ha vetllat qui son tapats amb llençols.
Ell,caçador de parany i escopeta.
Ella,mestressa d’aixovar i espòs.
La menuda,filla d’amor,completa
la trilogia d’aquell casaló.
Cinc anys s’hi miren en la tendra cara
que, malaltona,avui,és brull mig pansit(brot)
-tus la tos que ofega veu i l’encarcara
en melindrós esbotern de repic.-
- T’ho deia que no sortíssim,
que covés al vanovó.
Ai, Santíssim,ai, Santíssim,
tota la nit eixa tos-.
Tota la nit de jubileu dels pares
- Veu-la tu ara,després la veig jo -.
ha retut el llum fent-los alifares
i la companyia en son neguit fosc.
L’home l’agafa acariciant blenada
que estira trencant sobrant cremasó
i oli vell d’un gerro i al conc fa abeurada
agraint el ble amb disposat flam nou.
Ha començat la matinada freda.
La nina és retapada amb vanovó(vànova)
La tos calma. L´eucaliptus en cleda
evapora son alè en olla al foc.
Com estimen la parella a sa joia,
semblen ocells mares a bec plenet,
amb gorgoretjos de gola cofoia
i amb cop d’ales protegint d’esparver.
La salmodia del ble és cruspinera(menjar)
bevent afanyat com xuta en llantió,
però dona sa vida en llum primera
mentre no creui el sol el finestró.
És protecció que priva dins l’estança
component son decàleg redemptor
i així,crema i crema dant benaurança
sens demanar diner pel seu fervor
El mohí dels pares per la neneta,
ha trobat en l´obedient llumeró,
un consol sens preu que derial aquieta
i esdevé flamó com gegantí sol.
L’hectiquesa no para en els cors pares
que volen redimir de filla,tos,
l´estiffoll(trosseig)de por empitjora les cares
Sofririen verduc per ella els dos.
-Menjà coca beneïda
de san Blai,nostre patró?-
sembra l’home amb repetida
cantinel·la de sermó.
- I dos trossos d’ensucrada,
no del recremat cantó-.
-Que no te llei,si és cremada?
Fa més afecte amb sucró?-
- És igual,però ta filla,
(llaminera com tu i jo)
no li vinguis,si és pubilla,
amb menja d’amarg carbó -.
- Vols que et digui quelcom cosa?
Clar que té benedicció,
més san Blai protegeix gola,
no pigota o xarampió-.
El llum de ganxo mira la carona
que vermelleja com satí brillant.
La menuda no tus, somni enraona
com si visqués en núvol celestial.
Quant pot San Blai si la fe és dins a casa,
el tros de coca és com noble brasa...,
crema qualsevol queixa de malalt.
------------------------
A mi em salvà d'òfec un penós dia,
em retornà l'alegria:
BENEIM SEMPRE SAN BLAI.
------------------------
