POSTRES.- Al politiquet li han vingut pensaments de cel i de terra. En el seu conflicte mental la clepsa un dia li explotarà. Li va tocar la guerra civil de ple i després ...,Ai després, les guerres s’han succeït sense engolir saliva, una després de l’altra i moltes de juntes fent exclamar crits impacient de : - Prou guerres..!! – Però qui ha de fer cas a alguns com el vulgar politiquet ?
Avui ha remenat pel seu cervell una de bona. Que ningú, potser, ha gosat exposar-la, ell sí. Mireu... No sé de quina guerra es tractava, però devia ser-ne una de cruenta i de per aquí..., o no.
En aquella guerra els àngels de la guarda, ja feren mans i mànegues per salvar els protegits, però no ho aconseguiren del tot. Les baixes eren quantioses i com eixams, els àngels retornaven al cel en busca de nou treball, pobrets, mentre les dones del humans no parissin... L’encarregat de dirigir eixos destins els enviava a l’atur. No sé si era un tal CAL – de – L’ERA o li tocà a GOR – BA – XOF que ja se’n cuidava ara, no ho sé
La plantilla en aquella casa del cel augmentava a passos accelerats. Clar, com que als àngels no els podien matar ja que eren eterns..., i treure’ls-hi la sang o rompre’ls-hi els ossos no importava, doncs sanaven sols, eren de bona pasta. Tenir-los aturats era perdre pasta per el pago d’honoraris d’atur i per les cotitzacions que se’n derivaven no cobrades al no tenir nou amo que els acollís i, es notori, que l’espera faria que un dineral immens s’escapolís sense profit adequat de les arques feixugues.
Un politiquet que es trobava mal ferit i que el tenien per allí mig desat en espera de fatal desenllaç, al que mai n’hi havien fet cas, en aquell cas els va il·luminar i sense encendre cap espelma a cap sant, no, parlà així de sobte, Sense mirar...Va dir...:
- Nostre Senyor, abans congelàveu els salaris, doncs ara, podríeu congelar els àngels. Recordeu que posareu AN – GEL com a nom genèric d’ells – no us en recordeu?O sigui, prepareu - si em voleu fer cas – neveres i ale... Assumpte arreglat. Que no cal ser gran cosa per ser útil, no us sembla...? I si em cureu, feu un miracle en tot cas, Home, i tindreu un àngel menys a l’atur... -.
Un diari de dalt del cel va trobar la proposta fantàstica, però els de l’infern varen dir ara és la nostra, ataquem fins que cap àngel tingui feina i que omplin el cel de neveres i nosaltres a fer foc a veure si els fonem el gel i els donem feina...AH!!
Sí, que com necessitaren tant de gel van tenir que anar als pol nord i sud i agafar-ne, per que el primer és el primer... A demés els sants no estaven per fer miracles i quedar-se gelats,,, No!! Ningú no ha dit com acabà la cosa. Algun dia es sabrà si van tenir bona solució... Ves, posar en gel als àngels, qui ho hauria dit.
---------------------------------------------
