POSTRES .- El politiquet no para, sempre te quelcom a fer. I és que si no es mou tot, com es mou l’Economia? En eix moment crucial on hem arribat s’ha de treballar al màxim per arribar a com han arribat altres... Quedar-se enrere, potser un desastre per a tu, però el granet que no aportes pot fer que els ciments de l’edifici del BENESTAR se’n vagi a rodar. No podem jugar a patacons i que caigui on caigui, no. Fins una bola de neu si roda muntanya avall..., no em digueu el desastre. Oh, com que és neu no pesa...Ja ! Com que és aigua gelada...Mireu, això de les muntanyes quan ve una esllavissada, baixada o ensorrament ... que s’ho emporta tot, pins, matolls, avets,... i si alguna persona s’ha descuidat, colgada... i ja la trobarem.
El politiquet no confia massa en els mòbils. Però ahir va parlar amb una parella – home i dona, matrimoni – que a l’endemà els necessitava que l’ajudessin en una hora determinada i quedaren que com que allà on anaven no tenien cobertura, que ja es presentarien al lloc indicat per ajudar-lo. A l’endemà al mati quan tothom ja era a la feina, un mòbil li va parlar que li avançaven l’hora. El millor que va pensar és agafar les quatre rodes i que l’apropessin al lloc.
Carretera primer, després camí de terra que amb les pluges... Mentre era planet, rai, però per remuntar al planiol, la cosa es feu difícil. Allò del costum. Es troba tot estret. El pensament anava posant idees al davant per que la por no se’l emportés.
En el seu tant acostumat soliloqui anava dient: - Si...., No...., Si..., No...., Si... com si desfullés una margarida que ara floreixen arreu. Si..., espai, No.... Si...., espai... com un pèndul
Arribà al fi de la barrancada, era com una paella tancada i allí on era com una trona. Un maset a cinquanta metres encara viu d’aquells anys tant llunyans i tant propers, quan els amos dels paratges es quedaven tota la setmana. Quasi es veia el fum de l’antigor i qui sap els sospirs de parelles dormint a gust en la pallissa com en una suite d’hotel de magnats. Allí haurien gaudit quantes parelles al llarg del temps? Hi havia hores des de la posta fins al despertar del gall... I que havien de fer, ni radio, ni tele, ni ... De dia el cant propi i de nit el cant de la màrfega...
No veia per en lloc rastre del home i la dona. Situat en la trona, contemplant la fondària de la barrancada. Oliverar, ametllers, figueres... Pins als costats i alzines i matollada...
Ha posat aire dins seu i ha soltat el crit... Ha retornat el crit... l’ECO.....Altra volta crit i retorn... l’ECO................ Després silenci. Havia fallat. Ha pensat. Ja pots cridar si no hi son. Es falç com l’ECO – NO – MIA.... Et creus que ho tens tot, que disposes de tot, que ja mai et faltarà res i un fallo et col·loca en lloc de sofriment, de por, de pànic. No trobes al qui busques, estàs perdut. No tens remei. El DINER, el diner, el gran i el petitet s’esmunyeixen i el BENESTAR com l’eco per el barranc buscant el que no hi és per que aquell dia no ha vingut i ha anat a altre lloc on si era localitzable per el mòbil. Quin fallo del politiquet. Per que no usaves... Si no hi ha cobertura, sols és gasto i no estem per llençar la bossa... Clar em gastat gasolina que...
Ai, això de l’ECONOMIA.........!!! Qui se'n salva ?
