IN MEMÒRIAM
de mossèn Juan Massip.
Sonets escrits per A.Fortuño S.
Vas ser-ne tu l’ocell que pren volada
Des de el Monsant del Priorat gloriós
Per portar-ne a la Ribera plana
Tot neguit de Déu glorificador.
Cant de rossinyol o de cadernera
Emeteres per l’aigua sospirant,
Mostrant-ne tu, la roca, la cinglera
Dura i adusta de l’esperit lleial.
No s’enfonsà el roc dins del riu tèrbol,
Ans caminà per damunt com cérvol
Cansant la injustícia que arrasa el be
I enlairant banyes de veu dalt testa
Venceres el guepard, fou ta conquesta :
Obrir camins d’entesa per la ment.
-----------------------------
Dalt de sant Pau cinglares tu la fita
D’entesa mística de solitud,
El pensament gaudiria d’ermita
- covatge de sol, de cel, de inquietuds -.
Des d’allí marcares les mestres ratlles
Que ta tonsura havia ja promès.
Dèbil el cor amb molt que fer a espatlles
Irromperes dins riu del grat quefer.
No defallires mai, ans et convertires
En missatger escrupolós de Déu.
Escalafons d’honradesa partires
Per que tots mengessin el pa del Bé
I lligat amb el cíngol humil mires
L’apostolat que segueix el teu fer.
--------------------------------
Vas esculpir la glòria de ta terra
Amb la prosàpia del català seny,
Recollint història de pau i guerra
I plantant banderes sobre el terreny.
L’amor a Déu se t’emportava alhora
Com garbí dolç planant pluja a tos peus...
- feréstec cerç de tu parla i enyora
El coratge que oposaves, tu, al vent -.
El record de veure’t sempre a la feina
Oferint les mans al menesterós,
Era l’humil recapte, la teva eina,
El treball seré, ben fet i copiós.
Cisellares l’estela de la Reina,
La Foia, Juan, que ens ajuda a tots.
---------------------------
Collires el meu braç... L’alè em faltava...
La força de plegaria em vas dar.
El respir moria... Tot se’n anava...
Mon plançó no brotaria demà.
Davant teu jo n’era parrac, pollaguina.
L’ànima defallida era al traspàs.
Què valia tot si el cap no atina
I el fred ha fet marbre el cos estimat?
I tu consolaves pena que mata
Com si fos fill teu el fill que ha marxat.
Tu em dius : - No marxa, sols a Déu acata,
Se’n va a rebre llir d’innocent aubat -.
S’ha marcit el llir, això em desacata.
- Per què Déu permet que mori un infant ?-.
----------------------------------
Si morir-ne es entrar dins mort – Vida
Amb la tonsura de la certa Pau,
Si és plançonar Amor en la florida
Servint de Déu la lliure Veritat...!!
No estranyo que morissin cada dia
Fen-te guerra al odi per vida pau,
Ton dèbil cor així de sang bastia
Morint pels altres per sa llibertat.
El triomf de vida per la Vida
Constituí ta més dolça embogida
Plantant el NO al avern endimoniat.
Quan vas dir, SI, el je del teu somriure
Era joia i candor per descriure
L’anhel de Déu i sa gran Veritat.
