POSTRES .- QUI ÉS EL SAVI I QUI ´ÉS EL BABAU .. Li he trobat escrit al politiquet tot això.
Som aprenents de tot per més que ens vulguin fer creure que hi ha mestres i alumnes. Arribar a dalt de tot de la muntanya, al pic més alt, no sé si és patrimoni d’ algú. Sembla que la intel·ligència d’un ser potser més preclara que la de l’altre, però amb constància i voluntat tothom arriba on és proposa.
Em ve a consideració una conversa amb una senyora gran que parlava dels seus nets. Se li feia la boca aigua i fins algun capellanet s’estufia en la meva cara. Era com una toia que van a posar-la al gerro. No tenia prou mans, en eix cas, paraules per embellir els qualificatius dedicats. Explicava que un dels seus nets ja tenia la carrera – enginyeria ... de no sé que - i que quan ella li deia al net que era el més intel·ligent i savi de la classe, per no dir del mon, ell li contestava que si ell feia quelcom amb una hora, el més atraçat del seu curs ho feia en tres sempre que tingués voluntat i constància
Per lo que les muntanyes es troben. Tant el net com el politiquet s’avenien en el seu discurs.
Junt amb això li he trobat un bon crucigrama. Ja dic jo que l’home quan és despert ha de pensar interiorment... No aixecar el porronet i que el rajolí caigui a gargamelló i emperesir-se. Asseure’s còmodament al butacó i ja ho farem, que pensin les granotes en com sortir de la bassa.... No, no i no ! Em de fer treballar la matèria gris...
Doncs, sí. Estava tot pensarós com en transit hipnòtic. Es relatava a si mateix una cosa curiosa, que no s’hi pensa... Homes com aquest que el tenim per vulgar, de vegades esbojarrat, de vegades...
Però sempre amb la clepsa i la barrina foradant l’impossible. Feia aquestes conclusions.
En aquell poble, com en tots sempre hi ha el babau de torn. El que sempre pregunta, el que fa nosa,el que... allí també el tenien. No seria un poble si no tinguessin un savi. El que ho sap tot, que tot li és fàcil, que tot ho compren – a la seva manera -,que és solució de qualsevol problema. A demés el to enorgullit, emfàtic,... fastigós, també el du lligat curt per que no se li escapi com mula guita.
El babau era el centre dels desencerts. El savi, de la finesa de l’encert. L’un enrruquit, l’altre pujat al tron amb la corona del llorer. Però un regnat costa de durar mil anys i al savi podia passar-li factura el no considerar que l’altre també era un ser intel·ligent i que qualsevol cosa li costava un Perú de temps, però amb ses manyes empobrides també respirava i no es feia mai l’orgullós.
Havien jugat a tots els jocs i el babau sempre perdia. L’honor i glòria per...
Aquell dia allí al cafè on es daven cita per burlar-se del babau tots els seguidors del savi, es trobaren que el sempre perdedor volia fer una pregunta transcendent al honorable.
Tots esperaven qualsevol bajanada que enfonsaria més els crèdits del babau, però hi si hi havia un miracle... Amb situacions tant clares no existeixen... La pregunta fou aquesta...
- Jo no sé quan m’haig de morir, per que soc tontet... Però tu que ho saps tot, respon-me ...JA SAPS EL DIA QUE T’HAS DE MORIR...!!! -.
- Home, home... això no val...
- O sigui que ho saps tot, menys això. EL DIA QUE T’HAS DE MORIR...
- Això no ho sap ningú...
- Pregunta-ho. Potser el veí. Potser jo... ho sé.
- Si, el veí... Tu... – i la riallada va ser d’època .- Tu....!!!! Ja... Ja...Ja... !!!!
- Doncs, si que ho sé el dia que et moriràs. Com que sempre fas apostes i jo sempre perdo, ara vull que perdis tu.
- Vols saber lo que sols Déu sap ?
- Nombra testimonis.
- Que te’n vols fotre...?
- No soc com tu... Mira en aquest paper hi escriuré la data.
- I que més...
- Doncs que el dia que tu moris es doni llum pública al escrit. Aleshores sabrem si jo sabia el teu últim dia o no.
- Però jo no ho podré veure?
- Però tots els que riuen les teves gracietes contra mi, sí que ho sabran. Aleshores, sabrem qui és el més savi. Si tu o jo. Per que tu ho has dit clar que no saps el dia de la teva mort i jo si....
M`hauria agradat trobar la continuació. Sembla ser que això també era un d’eixos pensaments vulgars i sense sentit que se li donen amb freqüència al politiquet. Qui sap si un dia ens dirà si va quedar en empat o perdedor o guanyador.
