CATIFES DE LA PAU -08
26 Maig, 2008 18:22
Publicat per anforsa,
CATIFES
- CATIFES – 08 .—Fa 22 anys que per la festivitat del Corpus Cristi, es fan unes catifes al carrer en tres llocs diferents de la població. Abans també hi ha record d’aquest fet. Sobretot la que durant molts anys realitzava M.Teresa de la Conxa i segurament altres que no em venen al record ara i a mi.
- Aquí a la plaça de la Pau, tot un grup de persones des de jovenets fins a edat avançada es citen per gaudir el portar a terme la catifa de cada any. Sobretot dones, no hi falten les del que es considera barri i nomenar-les una per una seria perillós, ja que si se’ns en oblida una tindríem la gresca muntada.
- - ( No sé si un dia hi cabrà un escrit molt llarg, fet per l’ocasió i que un any per la Festa de la Jubilats, varem tenir el goig de llegir-lo davant la presencia de molts vilatans. És una conversa del Narrador, junt amb el Campanar i l’Església que passen bugada ).
- Avui, ens hem aixecat a les sis del matí per emprendre la agradosa feina. El temps no estava segur. Plouria? Aquest any era una rodona la que inclouria tot el dibuix que fem.
- Amb tants anys, ja actuem de memòria. El guix anava ratllant i marcant les pautes. Als tres quarts ja teníem l’esquelet i ara farien cap la jovenalla i algun de més edat i començaríem a omplir... Però, no!! El cel ha començat a deixar anar la seva bava i tots arrecerats al portal i veure com plou... Hem refermat les ratlles, per que si no era una sobretud d’aigua, resistissin l’embit i la mestressa que fa el xocolata ha dit que podíem anar a esmorzar i així ho hem fet. Ha plogut, si... Quan ha parat, amb el pap ple, a netejar els tollets que hi havia i com que semblava que de moment amainava, hem anat construint el que en tants anys no havíem vist mai. Amb el patir de que podia tornar-hi hem anat fent fins donar-ho per acabat. Gràcia que Deu ens ha fet. Quan al cap de més d’una hora, per allà les onze ha començat a fer el bèstia – que diem per aquí – semblava que les galledes que ens buidaven damunt nostre els àngels era un seguit sense cansament i com si gaudissin i se’n riguessin de nosaltres...
- La processó s’ha deixat per l’any que ve. Mossèn Dàmaso – capellà que fa poc tems ha set ordenat -, ens agraïa l’esforç i ens conformava, ell era el primer any que celebrava la festa i podria tenir un record per tota la vida.
- Ha seguit plovent amb afany. En les fotos que hi poso, veureu el seguiment... Cliqueu en elles, sembla que parlin amb son escrit acompanyant-les. Petites peladilles.
- Veurem com continuem aquesta categoria, per avui, prou. Anton.
- - Nota, ahir no vaig poder col·locar-ho. A veure si avui encerto.
- Les altres dos. --- Carrer Costa i Plaça de l'Església.
- Per avui prou. Ja hi tornarem un altre dia. Anton.
- -----------------------------------------------------------------
- Torno a incluir aquesta poesia.
- ENVIEU-NOS LA PLUJA BENFACTORA.
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas.
- La Torre de l’Espanyol a 10 -5 - 08
- Senyor, Senyor...
- Vos que teniu el poder immens sobre la pluja...,.
- a la nuvolada, ompliu-li d’aigua la tremuja
- per que l’aboqui a les terres de dia i de nit.
- Que n’aparti l’esquerp cerç i la glaçada tramuntana,
- que apaivagui tempesta de brou mesell i rufagada
- que ens dugui llevant a faixa o el suau garbí.
- Vos que podeu manar que els meteors no portin quera,
- que en vostres justes mans clogui l’alegria riallera
- aparteu romboll que ens assedega sens veure el fi.
- I porteu a tots el goig de pluja clement i benfactora
- que sadolli els cors i frissor calmi en nier que espera hora
- d’ ametlló mastegat o cuc vingut a boca i pau torni a fruir.
- No feu cas dels que la solució la tenen en ses boques,
- xarlatans de tòtems que adoren i sols son pedrots o soques
- i son orgull, urcs altívols que es figuren deus de tot comís.
- Volen llaurar per ells, sembrar amb blat robat per profit propi
- tenir paller pispat, parlant com advocats que defensen l’opi
- que vendran a la innocència la mortalla de futur míser destí
- No els deixeu parlar amb banalitat que cors i caps confina
- i cogita a negar les ancestrals arrels de voluntat divina
- que han omplert de segles de raons certes vells pergamins.
- No vulgueu que surin fent-se l’oli nou, ni ungüents de predicada,
- que van arramblant grapissos venent-los per ordi net d’erada
- i encadenen els caminals, cedint rancúnies per pistrincs.
- Envieu-nos la broma a punt de parir el gotam d’aigua.
- Que regui amb escreix arreu, que remulli obert paraigua
- Que tenim els camps sedents i ciutats femtoses de mortals verins.
- Que el líquid de la vida retorni on mai degué fugir-ne,
- I omplir cossiols de saba per sanar al malalt i repartir-ne
- L’alegria en llavis que clamen pau i en ventres eixuts de tant sofrir.
- Doneu-nos l’aigua que vostra benedicció porta
- Per que afani en tots la calma, ressusciti la morta
- Virtut del prec del creient que ha pecat en son destí
- Que curi el crostam infest que en caps i ments pastura
- Que netegi la injustícia que sens Vos perdura
- I que dugui l’esperança que pot fer-nos infinits.
- A Vos resem, Senyor, gràcies, Senyor...
