RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

17 Maig, 2008 18:51
Publicat per anforsa, General

 foto d'un veler en la posta de sol. No és difícil somniar quan s'apropa la nit. Qui pogués despertar amb tot resolt...Anton.

  1. Gràcies a Tinet, soc a Internet. Felicitem-nos tots, posem-hi Pau i Amor.
  2. POSTRES.-   Rosendo.- Aquestos de Barcelona cada dia els entenc menys...
  3. Quan arriben el JU i el JOS, el Rosendo té a la clientela a mercè de la seva llengua. S’explica com un catedràtic que vol que els alumnes aprovin i siguin de profit per la societat.
  4. Rosendo.-...volen aigua de tot arreu. Volien segrestar el Segre, volien els pous de Reus, volien vaixells plens de líquid, volien un mini transvasament, que en diuen, a una canonada que fotrà un trasbals a tots els partits que ara no saben com dir que no es diu això així que es diu aixà, per que l’aixa dels valencians i murcians també volien pelar els pins com els barcelonins... Potser, en ves  de transvasar aigua, transvasessin empreses i treballadors prop del riu i la solució vindria sola,... Clar, que com fas transvasar al que té el peatge pagat, l’hipoteca pagada, el cines a cop de reble, el futbol primoter a tombar de cantonada, hospitals de primera allargant la ma, aeroports i moixons metàl·lics, hi quedar edificis buits  com per allà als poblets petits,...  Per que si marxen de vacances es per que volen, que no els fa falta ni marxar d’allí, de la URBE, per estar millor, per que ho tenen tot...fins...
  5. JOS.- Noi vas molt calent a primera hora Sàpigues que si tots féssim com ha fet la dona, potser, els barcelonins que dius et podrien agrair alguna cosa apart de les queixes..
  6. Rosendo.- Que vols dir que na fet una de sonada? Potser s’ha pixat...
  7. JOS.- La meva dona no pixa fora del test com fas tu, no. Ella es més solidària i conscient del problema d’aquelles gents, sobre tot del rei Baltasar que ho té negre. Ella l’hi ha enviat al rei mag una carretada de garrafes plenes d’aigua d’Norta per que les distribueixi a on les necessiti.... Si, home, si... Com en el temps de l’estraperlo, que enviàvem a la família oli, vi, patates, etc... per que no passessin gana, doncs ara els ha enviat això que aquí encara en tenim. Que et sembla, guapo. Coi, coi... Que una dona us ensenyi ja es vergonya...
  8. Rosendo.- Jo els enviaria l’aigua de netejar les botes, quan arribaria allà la podrien fer servir de vinagre... Que aquí no necessitem al Borges per fer vinagre de Moda( Módena). Estaràs content, guapo, potser quan vingui de visita per aquí et portarà carquinyolis com ens duia la tieta Teresina, que allà estalviava més que un ministre, per això quan venia per aquí tot ho trobava gustós i deliciooos, que ja es molt dir.
  9. JOS.- Això dels mosquits d’estiu sempre m’han fet pena... Et portaven una botelleta de colònia groga com si fos pixum i volien que te la freguessis pel damunt per que així ells no respiraven el tuf que fèiem naltres.... No podies ballar amb cap si no era amb eixa condició...Però me’n foto, per que ara que no tenen aigua i no es poden tirar a la piscina, potser faran més pudor que els pagesos que deien que no es podia resistir el brou de fems d’ovella per que els ramats passaven pels carrers del poble deixant anar aquelles olives cagalloneres pudentes a alfals podrit, i les mosques i mosquits que les hi picavem més que a naltres, per que devien tenir la sang més dolça, o que  em sé jo, punyeta...
  10. Rosendo.- Mira noi, ves per on, no sé si us en heu adonat... Ara son més pagesos que naltres!! Ara miren el cel per veure si plou, que abans era prerrogativa dels ocupants de la terra de secà i si els serressin més fins farien rogatives com els hereus primoters dels pobles.
  11. JOS.- Ara, quan vinguin a menjar préssecs, com xalarem. Penso posar-ni a ma cosina un d’aquells sucosos per que es renti la cara amb nèctar groc i vegi que aquí si que gaudim de la natura...encara que sentim pudor ... Per que com que tenen un hereu d’alcalde es creuen que son els preferits i d’això res de res.
  12. Rosendo.- Que hi dius tu Albert? Et veig molt tristoi...
  13. Albert.- Amb tot això d’Eta i Eto. Res que ho veig tot negre. Si a la Eta la poguéssim despatxar com sembla que volen fer amb aquest pobre noi.
  14. Rosendo.- Pobre, dius? Ja el deus avançar d’una pela, eh, xato? – ell és barcelonista a matar i ara passa una malaltia. No ho fa com l’Isidre que quan perd o va malament el seu equip no sopa, no dorm, i no cal que li receptin dieta que ja la fa sense voler...
  15. Albert.- Mentre pugui pelar la taronja, jo ja estic content, que no es necessita tant per viure...Ara, amb això de la ETA, si que penso el que diu el noi que ja sabeu que es d’aquests que estudien llengües... ell diu, no se si amb conya o amb serio, però té el seu punt de veritat..., Que el govern busqui un entès en gramàtiques i que suprimeixi totes les terminacions amb ETA, que ni han a milers... meta, teta  punyeta, conyeta, petiteta, planeta, cometa... i al menys no faríem propaganda barata...,que és molt trist que no si pugui donar coto d’una vegada a aquesta lacra nacional...
  16. La cosa s’ha posat seria. Tots s’han entristit. Ningú vol el que succeeix. Algun fins diu paraules que no es poden repetir en contra de ... I el desig  de solució és gran en eixos vellorros que veuen que se’ls passa l’arròs de la vida i es senten acovardits, displicents, inquiets davant eix problema.
  17.                                                    ------------------------------ 
  1. 36.- No podem escriure el esborrany de les nostres vides.
  2. 37.- La picardia desenvolupa la intuïció, o la intuïció obre el camí a la picardia?
  3. 38.- Caminem amb sabates o espardenyes, però no son elles les que fan el camí. Son adminicules com les ulleres que ajuden a veure-hi més i a seguir les altres sense dolor en les plantes dels peus. Endurint la pell de les plantes  ens estalviaríem les sabates, pensem que n’hi ha que no ho fan per vici si no per imposició.
  4. 39.- Entre les moltes temptacions que ens poden aclaparar i sentir-nos embeguts en elles son : el diner i si aquest no ens fa pessigolles, la esperança. El diner es pot tenir i menystenir... La esperança no podem perdre-la, ja que és un motor actiu de la voluntat.
  5. 40.- Li volia tant el bé que el convertí en be, així els dos podien guanyar-hi l’un tenia llana...,i l’altre podria esquilar llana mentre fos un be.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , , , , , , , , , ,

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Despres de dijous ve: