a la ràdio

erdrag | 13 Febrer, 2008 20:04

Tal i com ja vaig comentar fa uns dies, avui m'han entrevistat a Punt 6 Ràdio, on he parlat sobre el meu bloc i sobre el món dels blocs en general. Si us fa gràcia escoltar-me, ho podeu fer clicant aquí.
Tal i com toca en aquest programa, em tocava recomanar a algú, de la mateixa forma que a mi em va recomanar en Dani, jo he recomanat a l'Oriol.
He d'agraïr en David Fernández que fa, des del seu bloc, la bona tasca de recopilar totes les entrevistes a blocaires del programa, i d'on he pogut extreure la meva i posar-la aquí.

La Bressola: l'escola nova al nord del país.

erdrag | 11 Febrer, 2008 17:50

Amics i amigues, avui poso la nota de premsa emesa per TV3 i que he rebut des de l'Associació d'Amics de la Bressola, ja que avui l'entre línies de TV3 emet un reportatge sobre aquesta xarxa d'escoles catalanes i en català (que no és el mateix), a la Catalunya del Nord.
Tot sigui dit, cal destacar la seva incansable lluita per fer del català llengua d'educació al nord del nostre país.

Mantenir la flama

Data d'emissió: Dilluns 11/02/2008

Aprofitant el reconeixement de l'oficialitat del català a la Catalunya Nord, a l'"Entre Línies" hem volgut saber com evoluciona el coneixement d'aquesta llengua a través de l'experiència d'una universitària barcelonina que fa un mes de pràctiques a l'escola Bressola de Prada de Conflent, on apliquen el sistema d'immersió lingüística. Vigilar de no introduir expressions d'influència castellana, com ara "vale" o "bueno", utilitzar el català en tots els espais de l'escola i estar especialment pendent que aquesta llengua sigui la d'ús habitual al pati seran algunes de les seves responsabilitats.

La Laura, de 21 anys i estudiant d'educació infantil a la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, ajudarà l'Ariadna, la tutora de la classe de P5. Ella li explica que, de la mateixa manera que a la Catalunya Sud la convivència de llengües fa que hi hagi situacions de preeminència del castellà al pati, la forta influència del francès a la zona fa que calgui fer un seguiment constant de l'ús del català a l'escola, i més tenint en compte que el 90% dels alumnes de la Bressola provenen de famílies francòfones. També li comenta que s'haurà de familiaritzar amb nous mots, com ara "fer a polit" per "vigilar", "espertinar" per "berenar" o "nins i nines" per "nens i nenes".
En Cesc, de Sant Cugat del Vallès, és el director de l'escola de Prada des de fa tres anys. Ell ens comenta les particularitats d'aquest sistema educatiu, en què, a més d'aplicar el sistema d'immersió, s'estudia sense llibres i les classes poden ser formades per alumnes de diferents edats. També explica que l'escola garanteix el coneixement tant del català com del francès, amb sis hores setmanals d'aquesta llengua a partir de tercer de primària.
També hem estat a casa dels Salmeron, una família francesa que ha escolaritzat les seves tres filles a la Bressola. Els ha motivat, en primer lloc, el sistema educatiu i el fet de considerar positius el bilingüisme i el senyal d'identitat que aporta el català. Fins al punt que la mare fa tres anys que també va decidir d'aprendre'l. En Felip i en Joan Jaume són dos nord-catalans que han portat els seus fills a la Bressola. En Joan Jaume, que ja és avi, recorda que de petit estava mal vist parlar en català, ja que li deien que feia "pobre" i "brut". Per això explica que, malgrat que els seus avis el parlaven, els seus pares ja no el van aprendre. En Felip, més jove, afirma que la introducció massiva dels mitjans de comunicació en francès ha contribuït decisivament en la reculada del català.
La xarxa escolar Bressola a la Catalunya Nord està formada per vuit centres -set d'infantil i primària, i un de secundària-, i compta amb 610 alumnes de 2 a 14 anys. És una institució que s'ha convertit en un dels puntals pel que fa a la normalització del català en aquesta zona. Actualment un 65% dels nord-catalans entenen el català oral, però només un 3'5% l'utilitza com a primera llengua.

10 anys creixent i ajudant a créixer.

erdrag | 10 Febrer, 2008 20:20

Ahir l'Agrupament Escolta i Guia Ben Enllà va celebrar un concert a la Palma, dins dels actes de la celebració del seu 10è aniversari. La frase del títol és el lema dels 10 anys.
El concert va estar molt bé. Uns grupets novells d'estils ben diversos, una sala força plena, una bona organització des del cau i el més important: un acte obert a la ciutat per a donar-se a conèixer. Vaig trobar a faltar quelcom per a explicar a la gent assistent al concert el motiu de l'acte i concretament què és i què es fa en un cau. Cert que això és molt complicat d'explicar, però com a mínim intentar-ho. De totes formes, vaig valorar molt bé l'acte.
El lloc on es va fer, La Palma, és un bon equipament per a la ciutat, per a les entitats i col·lectius de la ciutat que hi poden fer els seus actes. Caldria, però, que aquest equipament fos complementat amb d'altres, com espais més reduïts per a actes informals de petit format, una bona sala d'actes a disposició de les entitats, etc.

va de castells

erdrag | 09 Febrer, 2008 14:53

Ahir, 8 de febrer, celebràrem l'assemblea anual de la colla castellera Xiquets de Reus, i amb això iniciem aquesta nova temporada del 2008. Dimarts ja comencen els assajos i el 2 de març la primera actuació, a la plaça de la Sang de Reus en el marc de la celebració dels Tres Tombs.

Aquesta temporada comença amb il·lusió, amb una junta i un equip tècnic renovats i amb molta feina per fer. No em posaré a parlar d'objectius tècnics, de quins castells es faran i quins no, ja que tot això ja s'anirà veient. El que si que vull comentar és la diferència dels Xiquets amb d'altres entitats o col·lectius de la ciutat. Aquesta és una colla on hi cap tothom, on hi ha i s'hi és benvingut a qualsevol persona que li agradi el món dels castells en particular i la cultura popular en general. Tothom hi pot trobar el seu espai, la seva implicació, la seva manera d'encaixar a la colla. És una colla, un espai, per a fer-se'l personal i compartir-lo amb molta gent.
Segons es va desprendre ahir, la voluntat de la nova junta és d'obrir encara més l'entitat i el local a la ciutat, a aquelles entitats i col·lectius que, sense cap ànim de lucre treballin per la ciutat, pel país.
Reus té una bona xarxa d'entitats, associacions i col·lectius, alguns amb bons locals, d'altres amb un bon capital humà, d'altres amb molta empenta, d'altres amb experiència, i caldria compartir més recursos per a obtenir els fins que uns i altres poguem perseguir, que segurament que seran molt semblants.

Ara a buscar la camisa i la faixa del racó dins l'armari i a fer pinya altre cop.
Visca els castells, visca reus, visca els Xiquets de Reus !!!!!

en quin any estem?

erdrag | 08 Febrer, 2008 18:18

Aquesta és la pregunta que m'he fet quan avui m'he assabentat de les noves talles (només per dones, es clar) que el ministeri de sanitat ha fet. Bé, de fet, primerament no m'ho he cregut, fins que no m'han ensenyat un diari i m'han assegurat que sortia en altres, no m'ho he cregut.
Al 2008, ja ben entrats al segle XXI i encara classifiquem les dones així? En ple segle XXI i el govern del "talante" ens fa una demostració així de grossa de masclisme? Deu ser per aconseguir vots de determinades persones? O per perdre'n d'altres?
Entendria aquesta proposta si fos una proposta totalment objectiva de classificació, que inclogués tothom, homes i dones, a partir d'un mateix criteri i mateixos noms, evidentment amb diferents mides per uns i altres, es clar. Però això que he llegit avui no ho he entès pas. Encara som així?

A Madrid passant pel País Valencià.

erdrag | 08 Febrer, 2008 00:48

(Del pròleg del llibre)

“El cert és que el ritme de Madrid envelleix, i molt, perquè és un autèntic no parar, el dia a dia és frenètic. A més d’envellir, però, Madrid fa madurar. Sobretot perquè comproves en primera persona a què ens enfrontem. Qui tenim al davant. I aquest no és altre que un Estat de debò, que funciona i que sap què vol i què li convé. Un Estat amb un exèrcit de burocràcia i aristocràcia funcionarial que és a la primera línia de foc defensant-lo, acompanyat d’un potentíssim entramat comunicatiu que sap que, amb les qüestions de menjar, no s’hi juga...”

(De l’epíleg del llibre)
“Hem posat Espanya davant el mirall i s’ha vist que la diferència –que la diversitat– encara li molesta. Avui, 32 anys després del 20 de novembre de 1975, encara no hem vist aquella Espanya plural de la qual alguns havien parlat tant...”

Crònica viscuda del Grup parlamentari d’Esquerra Republicana
al Congrés dels Diputats, 2004-2008

Avui, fa una estona, he assistit a la presentació a Reus del Llibre "El més calent... al front de Madrid", a càrrec de l'Agustí Cerdà i el Pep Andreu. La presentació ha estat un acte senzill, distès, on els dos diputats han comentat la seva visió personal de com es mouen les coses a Madrid i la manera de fer del funcionariat i del Congrés en general.
Posteriorment s'ha realitzat un sopar-tertúlia, dins del cicle que anomenem Toc de Ravals. Personalment vull destacar alguna de les converses amb l'Agustí sobre la realitat actual de la política al País Valencià on he après força. Ha estat una xerrada-debat força interessant on fins i tot hem parlat de política municipal d'algun poble, del qual jo ja en tenia referències. Ha estat un sopar molt profitós. Parlar de la realitat del País Valencià és una activitat sempre molt interessant i motivadora, i més encara si es té l'oportunitat de fer-ho amb un candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, diputat a Madrid i president d'Esquerra al País Valencià. L'Agustí és però, més enllà d'aquests càrrecs, una persona molt propera i oberta, que se't mostra tal com és de seguida i que et fa sentir com un company de fa temps.
La realitat del País Valencià és tant complicada que n'hi ha tantes com persones te l'expliquen. Conec força valencians, i encara no n'he trobat 2 que quan em parlen del seu país, em parlin del mateix país. Per desgràcia hi he estat poques vegades allà i encara no puc fer-me una idea pròpia de la realitat en que es viu la normalitat democràtica i catalana en aquella part dels Països Catalans.
Evidentment, no només hem parlat del PV al sopar, també hem parlat del que tocava avui: la política al Congrés de Madrid, les relacions Catalunya-Espanya i especialment Estat-Generalitat, i molts altres temes.
Un vespre molt profitós.

un espai personal...

erdrag | 06 Febrer, 2008 19:31

Avui al programa Club Cultura de Punt 6 Ràdio en Dani Rodríguez, de Constantí, m'ha designat per anar la setmana que vé a parlar del meu bloc a la ràdio. M'explico: fa unes setmanes en aquest programa fan una secció on parlen de blocs, i cada setmana entrevisten a un blocaire. Aquest blocaire ha de recomanar un bloc del Camp que segueixi habitualment i aquest serà el blocaire entrevistat la setmana següent.
Avui, arribant a casa, escoltava la ràdio i he reconegut en Dani parlant a la ràdio del cotxe. La sorpresa ha estat meva quan m'ha anomenat a mi.

Per això, i com ens passa quan algú ens ha de venir a veure a casa, ens agrada mirar si la tenim endreçada, fer aquella escombrada que hauriem d'haver fet, etc. Doncs, ara m'he posat a fer això. No escombraré el bloc, pq no en tinc ni temps ni ganes, però com a mínim m'ha servit per adonar-me que ja fa més de 2 anys que tinc bloc i que escric regularment a la xarxa.

Sóc conscient que aquest no és un gran bloc d'informació política, ni tampoc de cap altre tema. No és un bloc de reflexions profundes, ni tampoc de confessions personals. No és un bloc d'aquells de consulta obligada, però què carai! és el meu bloc personal i com a tal, hi parlo d'allò que m'interessa i/o em motiva en cada moment. Hi parlo de temes que m'afecten, que em sorprenen, que em vénen de gust de compartir.
No pretenc ser un bloc de referència, tan sols pretenc tenir un espai personal a la xarxa disponible per a tot aquell qui vulgui entrar-hi i remenar una mica.

Fins ara mateix o fins quan sigui!

oficina o casal?

erdrag | 04 Febrer, 2008 22:22

formes de fer i de viure la política:

burocràcia i corbates, o diàleg i debat popular? simples oficines o casals populars?

vídeo del programa d'humor de la televisió pública vasca (ETB), Vaya Semanita:

800 anys i mirant endavant

erdrag | 02 Febrer, 2008 12:32

Tot just avui fa 800 anys del naixement del que seria el primer rei dels Països Catalans, en Jaume I.
Més enllà de consideracions històriques o de debats sobre el nom d’aquest territori que té moltes més coses en comú que la llengua, és interessant pensar en el futur, mirar cap endavant i pensar, que molt més enllà de debats estèrils sobre coses que només interessen al radicalisme nacionalista espanyol per a guanyar vots i adhesions, cal pensar en una estratègia conjunta de futur.
Des del respecte a la diversitat, al dret i la sobirania de cadascú, cal articular un pla de futur, una estratègia político-econòmica-social per a fer dels nostres territoris uns indrets econòmicament molt pròspers, socialment justos i amb una societat articulada, conscient, que pensi per ella mateixa i que s’organitzi per a defensar els seus interessos o per a donar sortida a les seves aficions, i políticament lliures i democràtics, on cada comunitat pugui decidir el seu estatus polític i la seva organització interna i externa.

Cal articular espais de diàleg, punts d’unió i vincles sense cap condició prèvia entre els diferents organismes de Catalunya, el País Valencià, la franja, l’Alguer, Andorra, la Catalunya del Nord i fins i tot, perquè no, d’altres territoris interessats.

Visca els Països Catalans lliures internament i externa!!!!

Aprofito per a sumar-me a la campanya promoguda per diferents blocaires per a penjar avui el Penó de la Conquesta i un fragment del Llibre dels Fets o Crònica de Jaume I.

Imatge esquerra: Fotografia del Penó de la Conquesta, conservat a l'Arxiu Històric Municipal de València.

Imatge dreta: Llibre dels Fets de Jaume I, amb la il·lustració de l'anomenat «Sopar de Tarragona», on s'hauria decidit la conquesta de Mallorca.

Imatge de dalt: Casc de Jaume I, escut oficial actual de la Generalitat Valenciana, on hi observem una Víbria en el primer pla, símbol de la dinastia catalana.

També us recomano aquesta auca de Jaume I el conqueridor.

La formació que rebem els mestres

erdrag | 01 Febrer, 2008 18:09

Avui vull parlar de la formació inicial que rebem, o hem rebut, els i les mestres. Us deixo una carta que vaig llegir ahir a El Punt, que subscric al 100%.

La formació que reben els / les mestres

Últimament els debats sobre l'educació són actualitat. Els interessos dels agents polítics i econòmics fan que ens centrem en temes com ara el fracàs escolar, el problema lingüístic, el finançament, la integració dels nouvinguts, la legislació, etc.

Però qui posa en debat el funcionament de les facultats d'educació? Nosaltres, com a mestres i exestudiants de la Universitat de Girona, volem denunciar la pèssima formació que hem rebut d'una bona part dels professors universitaris.

En l'àmbit pràctic, ens queixem de la falta de programació d'alguns professors/es, dels pocs recursos pedagògics que tenen, la desmotivació que demostren, la manca d'infraestructures, la falta de puntualitat, l'escassa comunicació, l'hermetisme didàctic, el nul diàleg que generen i el poc control de la feina que duen a terme.

En l'àmbit teòric, ens queixem de la poca actualitat que tenen els seus principis i coneixements (hi ha massa apunts grocs i rovellats a les seves taules).

Caldria que tots els educadors/es (professors/es, mestres, pares i mares) féssim autocrítica i concordéssim les nostres accions per tal d'esdevenir agents responsables en la important tasca d'educar.

JOSEP COLLS, JOAN FONTBERNAT, LÍDIA MANZANERA I XAVI SANTANDRE.
GIRONA.