Erdrag

en quin any estem?

erdrag | 08 Febrer, 2008 18:18

Aquesta és la pregunta que m'he fet quan avui m'he assabentat de les noves talles (només per dones, es clar) que el ministeri de sanitat ha fet. Bé, de fet, primerament no m'ho he cregut, fins que no m'han ensenyat un diari i m'han assegurat que sortia en altres, no m'ho he cregut.
Al 2008, ja ben entrats al segle XXI i encara classifiquem les dones així? En ple segle XXI i el govern del "talante" ens fa una demostració així de grossa de masclisme? Deu ser per aconseguir vots de determinades persones? O per perdre'n d'altres?
Entendria aquesta proposta si fos una proposta totalment objectiva de classificació, que inclogués tothom, homes i dones, a partir d'un mateix criteri i mateixos noms, evidentment amb diferents mides per uns i altres, es clar. Però això que he llegit avui no ho he entès pas. Encara som així?

A Madrid passant pel País Valencià.

erdrag | 08 Febrer, 2008 00:48

(Del pròleg del llibre)

“El cert és que el ritme de Madrid envelleix, i molt, perquè és un autèntic no parar, el dia a dia és frenètic. A més d’envellir, però, Madrid fa madurar. Sobretot perquè comproves en primera persona a què ens enfrontem. Qui tenim al davant. I aquest no és altre que un Estat de debò, que funciona i que sap què vol i què li convé. Un Estat amb un exèrcit de burocràcia i aristocràcia funcionarial que és a la primera línia de foc defensant-lo, acompanyat d’un potentíssim entramat comunicatiu que sap que, amb les qüestions de menjar, no s’hi juga...”

(De l’epíleg del llibre)
“Hem posat Espanya davant el mirall i s’ha vist que la diferència –que la diversitat– encara li molesta. Avui, 32 anys després del 20 de novembre de 1975, encara no hem vist aquella Espanya plural de la qual alguns havien parlat tant...”

Crònica viscuda del Grup parlamentari d’Esquerra Republicana
al Congrés dels Diputats, 2004-2008

Avui, fa una estona, he assistit a la presentació a Reus del Llibre "El més calent... al front de Madrid", a càrrec de l'Agustí Cerdà i el Pep Andreu. La presentació ha estat un acte senzill, distès, on els dos diputats han comentat la seva visió personal de com es mouen les coses a Madrid i la manera de fer del funcionariat i del Congrés en general.
Posteriorment s'ha realitzat un sopar-tertúlia, dins del cicle que anomenem Toc de Ravals. Personalment vull destacar alguna de les converses amb l'Agustí sobre la realitat actual de la política al País Valencià on he après força. Ha estat una xerrada-debat força interessant on fins i tot hem parlat de política municipal d'algun poble, del qual jo ja en tenia referències. Ha estat un sopar molt profitós. Parlar de la realitat del País Valencià és una activitat sempre molt interessant i motivadora, i més encara si es té l'oportunitat de fer-ho amb un candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, diputat a Madrid i president d'Esquerra al País Valencià. L'Agustí és però, més enllà d'aquests càrrecs, una persona molt propera i oberta, que se't mostra tal com és de seguida i que et fa sentir com un company de fa temps.
La realitat del País Valencià és tant complicada que n'hi ha tantes com persones te l'expliquen. Conec força valencians, i encara no n'he trobat 2 que quan em parlen del seu país, em parlin del mateix país. Per desgràcia hi he estat poques vegades allà i encara no puc fer-me una idea pròpia de la realitat en que es viu la normalitat democràtica i catalana en aquella part dels Països Catalans.
Evidentment, no només hem parlat del PV al sopar, també hem parlat del que tocava avui: la política al Congrés de Madrid, les relacions Catalunya-Espanya i especialment Estat-Generalitat, i molts altres temes.
Un vespre molt profitós.