Erdrag

Ciutadans de segona. Teniu raó, encara som de segona.

erdrag | 10 Abril, 2007 19:27

Ho he fet! He mirat el famós documental de 45 minuts de durada: “Ciudadanos de segunda”, emès ahir per Telemadrid. Crec que se m’hauria de fer un monument com a heroi per haver pogut aguantar 3 quarts d’hora de tortura televisiva.
Suposo que no valdria ni la pena valorar aquest vídeo, perquè considerar-lo documental seria excessiu, més enllà d’un espot publicitari de l’extrema dreta racista i feixista espanyola, emès en una cadena controlada des de “Calle Génova de Madrid”.
Les mentides, falsedats i demagògies es conten a grapats cada minut, per tant, m’abstindré de desmentir i valorar el que hi diuen, ja que necessitaria massa estona i massa espai. Només faré alguns apunts.

Primerament, felicitar al Joel Joan i al portaveu de la CAL, David Vila, per la seva magnífica demostració de naturalitat i normalitat, parlant en la seva llengua a tothom, i donant una mica de feina als productors de la tele per haver de posar subtítols, ja que la resta dels que defensaven el català, ho feien canviant de llengua (curiós, no?). També felicitar al Mikimoto per dir les coses clares: no vol ser espanyol.
En tot el documental semblava que tinguessin una obsessió per la realitat a l’escola catalana: rebutgen les aules d’acollida perquè segreguen els alumnes (poques hores a la setmana i només durant el primer moment d’arribada), i en canvi demanen segregació lingüística total (per sempre).
Escoltant el que diuen casi que em crec que el català se l’ha inventat algú fa pocs anys i que l’ha imposat a tothom.
Parlen de les lleis d’una forma... diuen literalment: “incluso Correos está obligado a cumplir la ley” i no se’n saben avenir de que “qualquier ciudadano puede denunciar a quien considere que incumple la ley”.

Finalment dir que estic d’acord amb algunes coses que diuen, com per exemple:
- Afirmen que l’anunci prohibit de les seleccions catalanes pretén fer creure que “la selección catalana no puede existir en el panorama internacional mientras otras como la española se lo impidan” (no ho impedeix?)
- L’Albert Boadella diu: “nos dicen fascistas o españolistas, que es lo mismo” (sense comentaris).

Perdoneu el to crispat de l’article, però intenteu mirar-vos-ho vosaltres i entendreu que em crispi així, especialment si parlen del món de l’educació, quelcom tan sensible i que hauria d’estar totalment allunyat del terreny de la picabaralla política.