Erdrag

2 esglésies: la dels núvols i la que toca de peus a terra.

erdrag | 08 Abril, 2007 21:50

mà donant

Avui, diumenge de Pasqua, miro les notícies del vespre a la tele. Parlen de celebracions cristianes i n’ensenyen dues de ben diferents: la ja famosa parròquia de San Carlos Borromeo al madrileny districte de Vallecas, i la també famosa Ciutat del Vaticà.
Més enllà de les evidents diferències entre ambdues, em pregunto quin problema hi ha en el fet que els capellans connectin amb la gent, vesteixin com la gent i realment prediquin a partir de l’acció.
La tele ens ensenya una senyora que diu “Yo no soy creyente, pero en esta iglesia si que creo” (o quelcom similar).

Tot això em fa reflexionar sobre els greus problemes interns que té l’església a la majoria de països del 1r món, i que ha d’afrontar ja si vol sobreviure a mitjà termini. L’església és una institució amb una diferència abismal entre la seva base i la cúpula dirigent. Són nombroses les institucions d’església de base, les entitats, col·lectius, ONG, etc. vinculades a l’església catòlica però que en cap cas es senten identificades amb la conferència episcopal (per exemple).
Sovint surten a la llum exemples del que estic dient: crítiques des de dins del sistema imposat.
Realment, si tota la gent que formem part, d’una o altra manera, d’aquestes entitats catòliques, ens poguéssim sentir identificats amb el projecte de l’església, aquesta seria una institució forta, moderna, i el que és més important: arrelada al teixit social i compromesa amb l’entorn i la societat, cosa que actualment avui passa molt poc.

Perquè el que diu el Papa ha de ser la veritat absoluta? No demanem que tothom pensi i reflexioni? Perquè hi ha una litúrgia fixada i poc flexible? No hem d’adaptar la paraula de Jesús a la gent? Perquè la cúpula de l’església pretén fer política? Perquè l’església no és la primera en defensar la separació del públic (estat) i el privat (creences personals)? Perquè l’església es manté lligada al passat i es nega a evolucionar?
I, finalment, perquè els col·lectius que advoquen per una socialització de l’església són silenciats reiteradament?