Erdrag

Carretero i el Reagrupament.cat

erdrag | 27 Febrer, 2007 13:20

Fa dies, molts, que dono voltes a aquest tema i que tinc ganes d’escriure quelcom, però no sabia pas per on posar-m’hi. La primera cosa a fer abans d’escriure és tenir clar la meva posició al respecte, difícil.
L’entrevista de l’altre dia al programa de la Terribas i la situació del partit a diversos municipis m’ha fet decidir finalment a escriure.

Primera idea:
Sense entrar a valorar les idees i posicionaments d’en Carretero, crec que és positiu per a qualsevol partit el fet que hi hagi discrepàncies internes que forcin al debat i l’intercanvi d’opinions, sempre que serveixi per arribar a un punt d’unió per a seguir endavant.
ERC és l’únic partit assembleari, l’únic partit on es permeten les discrepàncies internes i no es tapen descaradament com en d’altres.
Esquerra és i ha de ser, encara amb més força, un partit diferent. Esquerra no pot ser un partit que tan sols es diferenciï dels altres amb la ideologia. Ha de ser diferent amb les formes: la discrepància interna és bona, i és bo que sigui pública.
La societat ha d’entendre que un lloc on tots, com un ramat, volen exactament el mateix i diuen que sí a tot el que diu el líder no és un partit, sinó una secta o quelcom pitjor.
Un partit política és un lloc on es fa política, on s’intercanvien idees, i això és el que ha de valorar la gent en anar a votar. La societat i els mitjans han de deixar de penalitzar el debat. La gent ha de votar un partit per la seva acció de govern i les seves propostes, no pas pel debat que hagin pogut tenir per arribar-hi, tenint en compte que com més debat hi hagi hagut, més fidel a la realitat social serà el resultat, cosa totalment necessària en els partits d’esquerres.

Segona idea:
Un partit que està al govern (de qualsevol administració: ajuntament, consell comarcal, diputació, generalitat... el que sigui!) ha de governar, ha de ser eficient i pràctic, ha de resoldre els problemes dels ciutadans des del govern, evitant debats estúpids i anant per feina: tot això des del govern.
Però simultàniament, el partit no s’ha de lapidar pas. El partit ha de continuar existint, ha de continuar fent feina, ha de continuar fent país i fent política, ha de continuar expressant públicament tot allò que cregui i, evidentment, no s’entendria que partit i govern anés en línies oposades, i cal anar coordinats, però tampoc cal que es faci exactament el mateix, entenent que la posició de govern és sempre més complicada, tot i que de tant en tant cal fer estirabots per a deixar clar qui som, què pensem i on volem arribar.
Per tant, sent coherent amb aquesta idea, crec que l’estructura d’un partit polític ha de ser el suficientment forta per a separar les persones que han de gestionar l’acció de govern de les que han de gestionar el partit. No em semblaria pas malament que el líder del partit no estigués a govern o que el màxim responsable d’Esquerra al govern no estigués a primera fila del lideratge del partit (estil PNV a Euskadi, per exemple). I, que quedi clar que això ho dic tant a nivell de Generalitat com a nivell local, començant per Reus mateix on fins ara si que s’ha fet com jo proposo.

Tercera idea:
Pel que fa als plantejaments concrets del col·lectiu Reagrupament, crec que hi estic bastant d’acord, però no pas del tot ni molt menys. És a dir: crec que Esquerra ha de mantenir totalment viva la reivindicació nacional dels Països Catalans, juntament amb les idees de justícia social. Crec que per aconseguir això s’ha d’estar al govern, que és des d’allí des d’on es pot treballar millor en aquest sentit, encara que tinguem un president com l’actual i uns socis de govern com els actuals.
Esquerra no ha deixat pas de banda la reivindicació nacional, però ha canviat d’estratègia i crec que és una bona estratègia. I, si no ho és, doncs caldrà rendir comptes en un proper Congrés (recordo que som l’únic partit assembleari).
I, pel que fa a CiU, només dir-los que facin el favor de no criticar tant, ja que Esquerra està fent molt més pel país dins d’una petita part del govern, que no pas els convergents amb majoria absoluta molts anys.

Finalment, a tall de resum, animar a en Carretero i el col·lectiu Reagrupament a seguir endavant, tant de forma interna, com de forma pública, per a lluitar per un partit polític més social, tot i que, quedi clar, com que només coincidim en alguns dels plantejaments, decideixo no adherir-m’hi, però lluitaré on sigui per a que les seves idees puguin ser expressades pública i democràticament.

_Aquesta idea de partit més social també l'he expressat en l'article del 24 de gener: 100 anys: del foment a l'esquerra, ja que crec que són dos temes molt lligats.