Erdrag

Carretero i el Reagrupament.cat

erdrag | 27 Febrer, 2007 13:20

Fa dies, molts, que dono voltes a aquest tema i que tinc ganes d’escriure quelcom, però no sabia pas per on posar-m’hi. La primera cosa a fer abans d’escriure és tenir clar la meva posició al respecte, difícil.
L’entrevista de l’altre dia al programa de la Terribas i la situació del partit a diversos municipis m’ha fet decidir finalment a escriure.

Primera idea:
Sense entrar a valorar les idees i posicionaments d’en Carretero, crec que és positiu per a qualsevol partit el fet que hi hagi discrepàncies internes que forcin al debat i l’intercanvi d’opinions, sempre que serveixi per arribar a un punt d’unió per a seguir endavant.
ERC és l’únic partit assembleari, l’únic partit on es permeten les discrepàncies internes i no es tapen descaradament com en d’altres.
Esquerra és i ha de ser, encara amb més força, un partit diferent. Esquerra no pot ser un partit que tan sols es diferenciï dels altres amb la ideologia. Ha de ser diferent amb les formes: la discrepància interna és bona, i és bo que sigui pública.
La societat ha d’entendre que un lloc on tots, com un ramat, volen exactament el mateix i diuen que sí a tot el que diu el líder no és un partit, sinó una secta o quelcom pitjor.
Un partit política és un lloc on es fa política, on s’intercanvien idees, i això és el que ha de valorar la gent en anar a votar. La societat i els mitjans han de deixar de penalitzar el debat. La gent ha de votar un partit per la seva acció de govern i les seves propostes, no pas pel debat que hagin pogut tenir per arribar-hi, tenint en compte que com més debat hi hagi hagut, més fidel a la realitat social serà el resultat, cosa totalment necessària en els partits d’esquerres.

Segona idea:
Un partit que està al govern (de qualsevol administració: ajuntament, consell comarcal, diputació, generalitat... el que sigui!) ha de governar, ha de ser eficient i pràctic, ha de resoldre els problemes dels ciutadans des del govern, evitant debats estúpids i anant per feina: tot això des del govern.
Però simultàniament, el partit no s’ha de lapidar pas. El partit ha de continuar existint, ha de continuar fent feina, ha de continuar fent país i fent política, ha de continuar expressant públicament tot allò que cregui i, evidentment, no s’entendria que partit i govern anés en línies oposades, i cal anar coordinats, però tampoc cal que es faci exactament el mateix, entenent que la posició de govern és sempre més complicada, tot i que de tant en tant cal fer estirabots per a deixar clar qui som, què pensem i on volem arribar.
Per tant, sent coherent amb aquesta idea, crec que l’estructura d’un partit polític ha de ser el suficientment forta per a separar les persones que han de gestionar l’acció de govern de les que han de gestionar el partit. No em semblaria pas malament que el líder del partit no estigués a govern o que el màxim responsable d’Esquerra al govern no estigués a primera fila del lideratge del partit (estil PNV a Euskadi, per exemple). I, que quedi clar que això ho dic tant a nivell de Generalitat com a nivell local, començant per Reus mateix on fins ara si que s’ha fet com jo proposo.

Tercera idea:
Pel que fa als plantejaments concrets del col·lectiu Reagrupament, crec que hi estic bastant d’acord, però no pas del tot ni molt menys. És a dir: crec que Esquerra ha de mantenir totalment viva la reivindicació nacional dels Països Catalans, juntament amb les idees de justícia social. Crec que per aconseguir això s’ha d’estar al govern, que és des d’allí des d’on es pot treballar millor en aquest sentit, encara que tinguem un president com l’actual i uns socis de govern com els actuals.
Esquerra no ha deixat pas de banda la reivindicació nacional, però ha canviat d’estratègia i crec que és una bona estratègia. I, si no ho és, doncs caldrà rendir comptes en un proper Congrés (recordo que som l’únic partit assembleari).
I, pel que fa a CiU, només dir-los que facin el favor de no criticar tant, ja que Esquerra està fent molt més pel país dins d’una petita part del govern, que no pas els convergents amb majoria absoluta molts anys.

Finalment, a tall de resum, animar a en Carretero i el col·lectiu Reagrupament a seguir endavant, tant de forma interna, com de forma pública, per a lluitar per un partit polític més social, tot i que, quedi clar, com que només coincidim en alguns dels plantejaments, decideixo no adherir-m’hi, però lluitaré on sigui per a que les seves idees puguin ser expressades pública i democràticament.

_Aquesta idea de partit més social també l'he expressat en l'article del 24 de gener: 100 anys: del foment a l'esquerra, ja que crec que són dos temes molt lligats.

Suport a la Núria Pòrtulas

erdrag | 23 Febrer, 2007 23:07

Educar persones perquè aprenguin a respectar-se, a acceptar la diferència, a enriquir-se amb la diversitat, a resoldre pacíficament els conflictes, a construir projectes col·lectivament, a implicar-se en l'entorn des d'uns valors i uns principis fonamentats en la fraternitat universal. Això és el que fan un gran nombre de joves del nostre país que dediquen el seu temps lliure a fer de caps als prop de 140 agrupaments de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya que hi ha escampats per tot el territori català.

Es fa complicat pensar que aquesta tasca, que requereix un gran esforç i compromís personal, que s'exerceix des de l'absoluta gratuïtat, pugui fer-se sense compartir aquests valors i principis que fan sentir-nos germans de tothom i constructors de la pau. L'esperança dels qui formem el Moviment Escolta i Guia és que totes les persones que hi han passat, especialment les que han fet d'educadores i s'hi han implicat, esdevinguin persones compromeses i capaces de contribuir a la construcció d'una societat més justa, pacífica i solidària.

Per tot això es fan difícils d'entendre les acusacions que es mantenen sobre la Núria, una persona que ha estat tants anys a l'agrupament escolta Pare Claret de Girona. Com que creiem en la tasca que fem i en l'autenticitat dels nostres valors creiem en la seva innocència.

D'altra banda, i amb respecte per la funció necessària que exerceixen els cossos de seguretat pública del nostre país, que en molts moments han pogut donar assistència als nostres agrupaments en situacions accidentades o imprevistes, no podem deixar de denunciar alguns mètodes permesos per la llei antiterrorista que vulneren clarament els drets humans i pels quals és possible la detenció d'una persona sense una acusació fonamentada i la incomunicació forçada d'aquesta durant cinc dies, fent-la ingressar a la presó de forma preventiva sense comprovar-ne la culpabilitat ni imputar-li cap fet delictiu i passant per alt la seva presumpció d'innocència.

Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, des del seu respecte per la justícia i des del rebuig a la violència com a via de resolució dels conflictes, vol expressar públicament el seu suport a la Núria i al seu entorn familiar per la seva detenció i incomunicació forçada en aplicació de la llei antiterrorista, i pel règim de presó preventiva al qual ha estat sotmesa, en demanem l'alliberament així com volem encoratjar l'agrupament escolta Pare Claret a continuar treballant fermament per la pau, la resolució pacífica dels conflictes i la fraternitat universal.

Benjamí Aguilar,
membre de la Taula Executiva de MEGSJC
en representació de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya.

Article publicat avui, 23 de febrer al diari El Punt.

3.001 € pels papers dels catalans

erdrag | 23 Febrer, 2007 13:03

Ahir va ser un dia simbòlic

erdrag | 14 Febrer, 2007 22:18

Foto: El Punt

Ahir va ser un dia simbòlic. Ahir es va començar a enderrocar l’antiga base militar de Reus per a donar pas a unes noves i millors instal·lacions de l’aeroport. Aquesta és una molt bona notícia per dues bandes: a l’aeroport de Reus li toca una rentada de cara, així com una bona ampliació, per a poder formar amb el de Girona i d’El Prat una xarxa real aeroportuària, juntament amb els de València, Alacant, Palma, Perpinyà i la resta dels Països Catalans i zones properes.
Però també és una bona notícia perquè simbolitza la desaparició de la presència militar a Reus (tot i que ja feia uns anys que la base estava tancada). Bé, amb la única excepció del quarter de la Guarra Civil (upsss... error tipogràfic, volia dir Guàrdia Civil), que espero que marxi ben aviat, tot i que em temo que amb l’arribada dels Mossos aquests no marxaran pas, i els altres sembla que tampoc.

Tornant al tema de l’aeroport, fa molts i molts anys que des de tots els organismes del Camp: públics i privats, es demanava aquestes obres a l’aeroport. Ara només queda veure com quedarà finalment el tema de l’estació intermodal, autèntica estació central ferroviària del Camp, que en teoria hauria de desplaçar en importància la de la Secuita.
Esperem que finalment imperi la raó i no pas les disputes de campanar i ambdues capitals, juntament amb la resta de ciutats del Camp puguem celebrar la connexió directa i propera amb el món, ja sigui amb tren o amb avió, des del nostre aeroport.

N’estic fart !

erdrag | 13 Febrer, 2007 17:48

nens tolerància

L’altre dia, a la porta del Carrasclet, hi trobo una enganxina contra la immigració amb l’argument de que suposadament ens prenen els llocs de treball. I, a sobre, en castellà.
Ahir, aquesta mateixa enganxina, a la porta de l’escola on treballo. I, moltes altres enganxines en la majoria d’indrets quotidians. Curiosament, o no, totes en castellà.

N’estic fart que els racistes ens facin creure que la gent de fora ens vol prendre al feina, o les ajudes oficials, cosa totalment falsa. Les feines que, en general, fan els immigrants són feines que la gent d’aquí no acostumem a voler o que fins i tot rebutgem i ens en riem. I, en cas que les vulguem fer, tenim moltíssimes més possibilitats de que ens agafin abans que els immigrants, amb un sou que no ens permet viure en les condicions en les que estem acostumats, però que als immigrants els permet viure i enviar diners als seus països. Com pot ser això? Serà que estalvien més? Serà que no necessiten tantes comoditats?
Tota aquesta gent és racista i, de la mateixa forma que en general, no tolerem les idees nazis, tampoc ho hauríem de fer amb les idees racistes. I, crec que això no és pas anar contra la llibertat d’expressió, sinó que és anar a favor de la llibertat de tothom a viure amb dignitat i a ser respectat com a persona.

Curiosament, o no, aquesta gent que ara posa el crit al cel per l’arribada d’immigrants són precisament els que (ells o els seus pares) van arribar aquí fruit de les onades d’immigració dels anys 60 i que, se’ls va ajudar, se’ls va donar un suport. Segurament no era tot el que necessitaven, però per això ara tenim la seva experiència per a fer-ho millor i no tornar-nos a equivocar, no tornar a fer guetos culturals i lingüístics, no tornar a dividir la societat. Curiosament, però, moltes d’aquestes persones, en comptes d’ajudar a construir la societat catalana, la seva societat; ha decidit posar-s’hi en contra.
També es posaran en contra de la immigració que els va portar a ells aquí?

No volen perdre la seva cultura, però en canvi, fan tot el possible per a que es perdi la cultura del lloc on viuen; no els agrada sentir altres llengües que no siguin la seva, però no fan res per a respectar la llengua del país on viuen...

Quedi clar, però, que no estic pas generalitzant i que la majoria de persones castellanoparlants o que van arribar als anys 60 estan totalment integrades i són totalment respectuoses amb tothom. De la mateixa forma, també hi ha persones racistes en la resta de col·lectius.

Diferent vara de medir

erdrag | 09 Febrer, 2007 18:07

Avui utilitzo aquest acudit del Faro de fa any i mig per a reflexionar sobre les diferents vares de medir que usem, en funció dels nostres interessos. Això ens passa a tots, el problema és que a segons qui, i a segons on, no hauria de passar. L'acudit gràfic parla de Reus, però es podria aplicar a tot arreu, a nivell local, nacional i internacional.

A nivell internacional, per exemple, els jutges (era l'Audiència Nacional espanyola?) han decidit que un pres etarra que està a la presó només per escriure uns articles d'opinió (les altres condemnes ja les ha complert) i que està apunt de morir no pugui sortir de la presó, mentre que d'altres que complien condemnes per terrorisme (dels altres) van poder sortir per una simple depressió, per exemple.

És evident que la justícia no és ni justa ni objectiva, almenys a l'opressor estat espanyol.