PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Ben bé aquesta història podria pertànyer a l'argument d'un best seller d'èxit, d'aquells que després van a parar a les grans pantalles. Però forma part d'una lluita que el govern andorrà va encetar a final de la dècada dels vuitanta i principi de la dels noranta amb l'objectiu de recuperar part del patrimoni que els van espoliar durant la Segona Guerra Mundial.

Aquest llarg procés que ahir va cloure el ministre Minoves s'enceta l'any 1988, quan la Conferència de Washington sobre els béns de l'època de l'Holocaust desencadena una declaració del govern federal alemany, dels lands i de les autoritats locals en què es comprometen a restituir l'art confiscat pels nazis als seus legítims propietaris. Aleshores el govern andorrà va començar un llarg procés, en primer lloc per trobar els hereus dels frescos de Santa Coloma d'Andorra i després per fer els tràmits legals necessaris per poder-los adquirir.

Als anys trenta el Bisbat d'Urgell es va vendre aquest conjunt pictòric, que va acabar en mans del baró belga Cassel van Doorn, que era col·leccionista. El nou propietari els va instal·lar a la seva casa de la Costa Blava, a Canes. En esclatar la Segona Guerra Mundial, el baró, que tenia sang jueva, es va veure en la necessitat d'abandonar el país i refugiar-se als Estats Units. Quan els nazis van ocupar Occitània van confiscar la col·lecció d'art de Cassel van Doorn, en la qual s'inclouen els frescos de Santa Coloma, que van ser portats a Alemanya.