ANDORRA - Andorra rescata els murals de Santa Coloma
Els frescos tornaran definitivament al Principat a final de mes després d'un periple de vuit dècades
A. VIVES. Barcelona
«Avui és un dia històric per a Andorra, la meva pàtria.» El ministre d'Afers Estrangers, Cultura i Cooperació del Principat, Juli Minoves, pronunciava aquestes paraules just després d'haver signat, amb la República Federal d'Alemanya, la comunitat d'hereus del baró Cassel van Doorn i la Fundació Prussiana per al Patrimoni Cultural, un acord que atribueix la propietat dels frescos de Santa Coloma al Principat, on retornaran abans que acabi el mes. La repatriació d'aquest conjunt pictòric excepcional del romànic andorrà, que els ha costat 4 milions d'euros, clourà un periple de gairebé vuitanta anys per Europa. Al Principat s'està condicionant un espai, al costat de la sala d'exposicions del govern, al centre Andorra la Vella, fins que es construeixi el nou museu nacional.
+ |
Ben bé aquesta història podria pertànyer a l'argument d'un best seller d'èxit, d'aquells que després van a parar a les grans pantalles. Però forma part d'una lluita que el govern andorrà va encetar a final de la dècada dels vuitanta i principi de la dels noranta amb l'objectiu de recuperar part del patrimoni que els van espoliar durant la Segona Guerra Mundial.
Aquest llarg procés que ahir va cloure el ministre Minoves s'enceta l'any 1988, quan la Conferència de Washington sobre els béns de l'època de l'Holocaust desencadena una declaració del govern federal alemany, dels lands i de les autoritats locals en què es comprometen a restituir l'art confiscat pels nazis als seus legítims propietaris. Aleshores el govern andorrà va començar un llarg procés, en primer lloc per trobar els hereus dels frescos de Santa Coloma d'Andorra i després per fer els tràmits legals necessaris per poder-los adquirir.
Als anys trenta el Bisbat d'Urgell es va vendre aquest conjunt pictòric, que va acabar en mans del baró belga Cassel van Doorn, que era col·leccionista. El nou propietari els va instal·lar a la seva casa de la Costa Blava, a Canes. En esclatar la Segona Guerra Mundial, el baró, que tenia sang jueva, es va veure en la necessitat d'abandonar el país i refugiar-se als Estats Units. Quan els nazis van ocupar Occitània van confiscar la col·lecció d'art de Cassel van Doorn, en la qual s'inclouen els frescos de Santa Coloma, que van ser portats a Alemanya.
En acabar el conflicte armat, els aliats van tornar una part de la col·lecció al seu antic propietari, però no es va arribar a establir la connexió entre els frescos de Santa Coloma d'Andorra i Cassel van Doorn. Així que el 1966, el Ministeri de Finances alemany va decidir fer-ne una cessió temporal de custòdia al Museu Estatal Prussià de Cultura de Berlín, on han estat dipositats fins avui.
El 2004, el tribunal alemany de Charlottenburg, competent en aquest cas, va decidir que els frescos, si haguessin de ser retornats pel govern alemany, correspondrien als hereus del baró. També va determinar, d'acord amb el testament de Cassel van Doorn, que va morir l'any 1952, que un 92% de l'herència corresponia a la vídua del baró, la baronessa Maria Alexandre Cassel van Doorn, i el 8% restant a la secretària del baró, Zelie Emilienne Marguerite Pick.
LA MORT DE LES HEREVES
La història es va complicar encara una mica més amb la mort de les hereves, primer de la secretària, el 1998, i després de la baronessa, l'1 de gener del 2006. Llavors van haver de tornar a cercar-ne els hereus legítims. El govern d'aquest país no pot realitzar el retorn sense que, primer, hi hagi una atribució de l'herència pels tribunals alemanys. La neboda de Pick, Maryse Martin, que viu a Ottawa, al Canadà, va fer una petició al tribunal de Charlottenburg per ser reconeguda com a legítima hereva d'aquest petit encara que significatiu percentatge, 320.000 euros. Primer, però, va haver d'aconseguir que el tribunal de Carolina del Nord (EUA), lloc on s'havia redactat el testament, li atribuís la propietat d'aquest 8% dels frescos.
Precisament a la neboda de Pick, els titulars andorrans d'Afers Estrangers, Juli Minoves, i de Cultura, Xavier Montané, la van localitzar quan negociaven l'adquisició del 92% dels frescos amb la baronessa Maria Alexander, amb qui es va signar una opció de compra per valor de 3.680.000 euros. La mort de la baronessa no va aturar les relacions contractuals del Principat amb el trust de Maria Alexander, sinó que continuen amb la seva filla, que n'era la representant legal. El ministre Minoves, que aquesta legislatura també té la cartera de Cultura i Cooperació, va aconseguir que la data de caducitat del contracte d'opció de compra signat amb el trust es perllongàs fins al 15 de març del 2007.
DUES VIES D'ACCIÓ
El govern d'Andorra va posar en marxa dues vies d'acció davant els tribunals alemanys per poder tancar el tracte amb els hereus actuals. L'executiu també va reprendre contactes diplomàtics amb el govern alemany mitjançant el Ministeri Federal de Finances i la Fundació Prussiana del Patrimoni Cultural. Aquesta fundació nacional de dret públic tenia els frescos en custòdia provisional amb la finalitat de signar l'acord pel qual es retornàs als hereus legítims del baró Cassel van Doorn i, seguidament, es traspassés la propietat de les pintures al govern d'Andorra. Precisament, ahir dematí el ministre Minoves va signar tots dos acords amb el secretari d'Estat de Finances del govern alemany, Axel Nawrath, i l'advocat dels hereus.
EXPOSICIONS
Des de l'espoliació ençà, els frescos han retornat al Principat
d'Andorra dos cops. L'any 1989, un fragment del Crist en majestat es va
tornar en règim de préstec per a l'exposició que es va organitzar amb
motiu del 7è centenari del Segon Pariatge. La segona vegada que van
tornar a terra pirinenca va ser el setembre del 2003 perquè el govern
les va reclamar per exhibir-les en una altra exposició, en aquest
monogràfica, dedicada al Mestre de Santa Coloma d'Andorra i al seu
entorn. Als anys noranta, les pintures van ser restaurades
minuciosament per la Fundació Prussiana del Patrimoni Cultural. El cost
d'aquesta restauració serà assumida ara pel govern d'andorrà.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2271061