)
+ El director de les excavacions, Antoni Rojas, indica on van trobar l'urna del segle III aC. Foto: L.P. La campanya arqueològica ha tingut una durada inusual de cinc mesosLAURA PORTAL.
Llafranc El jaciment ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, a Llafranc, ha tornat a ser sotmès a una campanya d'excavacions arqueològiques de cinc mesos de durada, amb uns resultats excel·lents. La principal troballa ha estat una urna del segle III aC. Però no només és destacable la peça per si mateixa, sinó el lloc on va ser trobada, una de les habitacions excavades i en els nivells de mobilitat. És a dir, aquesta urna era al lloc exacte on l'havien deixada els darrers habitants del poblat. Els arqueòlegs del poblat iber de Sant Sebastià han trobat una urna sencera de trenta centímetres del segle III abans de Crist. El director de les excavacions, Antoni Rojas, ha explicat que el context de la troballa és gairebé tan destacable com la mateixa troballa, ja que és poc habitual. Les urnes, si són funeràries, normalment es troben en necròpolis, plenes d'ossos, i si tenen un altre ús, se solen trobar en sitges. Però en aquest cas es trobava al racó d'una de les habitacions, fet que probablement indica que es tractava d'una urna d'ús domèstic i que havia quedat situada al lloc habitual on estava quan hi vivien els ibers. Rojas va explicar que ara s'estudiarà el contingut de l'urna. L'urna, tot i ser sencera, té una part fragmentada. És de manufactura ibera i probablement havia estat fabricada al mateix poblat, com sol passar en el cas de la ceràmica d'ús domèstic.
|
)
+ Estat actual de l'església, amb el campanar que es restituirà. En primer terme, tombes excavades recentment. Foto: R.M.
ROMA. Las doce catas arqueológicas para las futuras estaciones de la nueva línea del metro de Roma empiezan a dar sus frutos. La Buena Fortuna ha sonreído a los arqueólogos en la Plaza de Sant´Andrea della Valle, donde están saliendo a la luz unos cimientos colosales que pueden ser del «Templum Boni Eventus», el templo de la Buena Fortuna, o del «Stagnum», el lago artificial que alimentaba las termas de Agripa, inauguradas el año 19 antes de Cristo.
(Segueix)
Roma, 31 ene (EFE).- Nuevas excavaciones arqueológicas han centrado los orígenes de la antigua ciudad de Pompeya (sur de Italia) en el siglo VI antes de Cristo cuando la urbe estaba habitada por pobladores de origen etrusco.
Los resultados de las excavaciones, realizadas por unos cincuenta investigadores de doce países, entre 2003 y 2006, serán presentados este fin de semana en Roma, informó hoy el diario "La República".
Los estudios han desmentido que la ciudad imperial haya nacido de un pequeño núcleo, ya que "en el siglo VI antes de Cristo ya era una metrópoli de grandes dimensiones y con edificios relevantes difusos en su espacio", aseguró el arqueólogo Fabrizio Pesanda.
Desde que los romanos llegaron a la ciudad sus diversas zonas crecieron, rellenando los huecos que había entre unas y otras, aunque según el informe el proceso de urbanización no se llevó a cabo de una forma lineal.
(Segueix)
|
"De las líneas de Nazca y Palpa se ha interpretado muchísimo, pero se ha documentado muy poco", comenta a BBC Mundo el arqueólogo Karsten Lambers, director del "Proyecto Nazca-Palpa".
Junto a arqueólogos, antropólogos, geólogos y especialistas en disciplinas auxiliares, Lampers y su equipo trabajaron durante 10 años.
(Segueix)
El dissabte es lliura a la ciutat de Barcelona el premi
“Admiració Conservada” atorgat per la associació SOS MONUMENTS. El
reconeixement ha estat per a dues tarragonines conjuntament, la Maria Mercè
Martorell regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona (PP) i a la Rosa Maria
Rossell Rigau, consellera d’ERC al mateix ajuntament
El
lliurament es va fer posant de manifest els el fet que dues persones de partits
polítics tan oposats treballessin plegades per la conservació de monuments,
això demostrava que les dues tenien una dosi d'intel·ligència ben disposada.
Ara, les dues estan treballant el que la ciutat pugui tenir un patrimoni
fotogràfic contemporani, i esperen que la ciutat en pugui gaudir ben aviat.
AFP/Scanpix/File Photo: A replica of a Viking ship sails
off Oslo in 2006. An ancient boat discovered...
por Andrew Bushe
Fri el 26 Ene, 5:29 P.M. ET
DUBLÍN (AFP) - un barco antiguo descubierto en a riverbed el norte de Dublín pueden ser el primer longship de Viking encontrado en el país, El ministro Dick Roche del ambiente y de la herencia dijo.
ANUNCIO
la ruina en el río Boyne, cerca del puerto del noreste de Drogheda, fue descrito por Roche como potencialmente “descubrimiento enormemente que excitaba”.
El recipiente, nueve metros (30 pies) por 16 metros desean de par en par, fue descubierto accidentalmente durante operaciones de dragado el pasado mes de noviembre pero el hallazgo no fue hecho público hasta este momento.
Els treballs d'inventariat de la documentació d'ajuntaments i privats dipositada a l'Arxiu Nacional de la Guerra Civil han conclòs setmanes abans del primer aniversari del trasllat dels lligalls de la Generalitat republicana des de Salamanca.
Fonts del Ministeri de Cultura han assenyalat a EFE que «hi ha pendent una última reunió de la comissió tècnica que aprovi definitivament aquest inventari, condició obligatòria abans que es realitzi la digitalització dels documents i es dipositi una còpia autentificada a l'Arxiu de Salamanca», fet que, com la primera fase, finança la Generalitat.
|
El misterio del Eleutherion
 |
| D.R. |
| Entrada al puerto de Estambul |
) + Un dels arqueòlegs, treballant al castell, dimecres. / Foto: L.P. |
Els arqueòlegs han reprès els treballs al jaciment del castell medieval de Mabarrera, a Celrà. Durant nou setmanes hi estaran treballant tres persones, encapçalades per Ferran Codina, amb l'objectiu d'anar consolidant les zones ja excavades i continuar la investigació a les àrees pendents. Actualment, les tasques es concentren a la cambra noble. El castell, també conegut com del Palagret, és a dalt d'un turó situat entre Celrà i Juià. Està documentat almenys des del segle X i va estar en funcionament fins a final del segle XV. L'edifici formava part d'un seguit de castells, entre els quals hi havia el de Juià, el de Celrà i el de Barbavella, que pertanyien al bisbat de Girona.
La iniciativa és municipal i les tasques de desenrunament i excavació arqueològica es van iniciar el 2002. Des d'aleshores, cada any, s'hi ha fet com a mínim una campanya de recerca. Segons va explicar el regidor Albert Planas, es tracta d'un projecte de gran abast. De fet, un cop estigui acabada la restauració del castell de Mabarrera, l'Ajuntament vol que es comenci la del castell de Barbavella, també dins el terme.
Paral·lelament, a les excavacions estrictament científiques, des del consistori s'organitzen cada estiu camps de treball adreçats als joves de Celrà, com una manera de conscienciar la població sobre el seu patrimoni.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2248935) |
) Foto: C.A.T. |
L'inventari del patrimoni cultural vinculat als usos de l'aigua dels rius Ter i Freser es distribueix en sis grans àrees. En primer lloc, els elements relatius a la distribució i emmagatzematge, en què s'inclouen els aqüeductes, els canals, les preses i les rescloses. En segon lloc hi ha els elements relacionats amb la producció energètica, amb les centrals. En tercer, les colònies industrials, en què es distingeix entre colònia i semicolònia. En quart terme s'hi troben els elements d'ús domèstic, amb els embarcadors, els llocs de bany i els safarejos o rentadors. En cinquè, hi ha les instal·lacions industrials, que són les fàbriques, els fargues i els molins. Finalment, hi ha els relatius a les comunicacions, que inclouen els guals, les palanques, les passeres i els ponts.
| « | Gener 2007 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dg | Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Powered by LifeType
