Amb el vostre ajut hem arribat a les 10.000 consultes.
Aquest "blog" comença el 28 de Novembre de 2006 i avui, al cap de dos mesos s'ha arribat a les 10.000 consultes, per mi es tot un exit que vull compartir amb vosaltres.
Moltes gracies.
+ El director de les excavacions, Antoni Rojas, indica on van trobar l'urna del segle III aC. Foto: L.P. La campanya arqueològica ha tingut una durada inusual de cinc mesosLAURA PORTAL.
Llafranc El jaciment ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, a Llafranc, ha tornat a ser sotmès a una campanya d'excavacions arqueològiques de cinc mesos de durada, amb uns resultats excel·lents. La principal troballa ha estat una urna del segle III aC. Però no només és destacable la peça per si mateixa, sinó el lloc on va ser trobada, una de les habitacions excavades i en els nivells de mobilitat. És a dir, aquesta urna era al lloc exacte on l'havien deixada els darrers habitants del poblat. Els arqueòlegs del poblat iber de Sant Sebastià han trobat una urna sencera de trenta centímetres del segle III abans de Crist. El director de les excavacions, Antoni Rojas, ha explicat que el context de la troballa és gairebé tan destacable com la mateixa troballa, ja que és poc habitual. Les urnes, si són funeràries, normalment es troben en necròpolis, plenes d'ossos, i si tenen un altre ús, se solen trobar en sitges. Però en aquest cas es trobava al racó d'una de les habitacions, fet que probablement indica que es tractava d'una urna d'ús domèstic i que havia quedat situada al lloc habitual on estava quan hi vivien els ibers. Rojas va explicar que ara s'estudiarà el contingut de l'urna. L'urna, tot i ser sencera, té una part fragmentada. És de manufactura ibera i probablement havia estat fabricada al mateix poblat, com sol passar en el cas de la ceràmica d'ús domèstic.
|
+ Estat actual de l'església, amb el campanar que es restituirà. En primer terme, tombes excavades recentment. Foto: R.M.
ROMA. Las doce catas arqueológicas para las futuras estaciones de la nueva línea del metro de Roma empiezan a dar sus frutos. La Buena Fortuna ha sonreído a los arqueólogos en la Plaza de Sant´Andrea della Valle, donde están saliendo a la luz unos cimientos colosales que pueden ser del «Templum Boni Eventus», el templo de la Buena Fortuna, o del «Stagnum», el lago artificial que alimentaba las termas de Agripa, inauguradas el año 19 antes de Cristo.
(Segueix)
Roma, 31 ene (EFE).- Nuevas excavaciones arqueológicas han centrado los orígenes de la antigua ciudad de Pompeya (sur de Italia) en el siglo VI antes de Cristo cuando la urbe estaba habitada por pobladores de origen etrusco.
Los resultados de las excavaciones, realizadas por unos cincuenta investigadores de doce países, entre 2003 y 2006, serán presentados este fin de semana en Roma, informó hoy el diario "La República".
Los estudios han desmentido que la ciudad imperial haya nacido de un pequeño núcleo, ya que "en el siglo VI antes de Cristo ya era una metrópoli de grandes dimensiones y con edificios relevantes difusos en su espacio", aseguró el arqueólogo Fabrizio Pesanda.
Desde que los romanos llegaron a la ciudad sus diversas zonas crecieron, rellenando los huecos que había entre unas y otras, aunque según el informe el proceso de urbanización no se llevó a cabo de una forma lineal.
(Segueix)
|
"De las líneas de Nazca y Palpa se ha interpretado muchísimo, pero se ha documentado muy poco", comenta a BBC Mundo el arqueólogo Karsten Lambers, director del "Proyecto Nazca-Palpa".
Junto a arqueólogos, antropólogos, geólogos y especialistas en disciplinas auxiliares, Lampers y su equipo trabajaron durante 10 años.
(Segueix)Powered by LifeType