LLAFRANCH - Una urna del segle III aC, principal troballa de les excavacions al jaciment ibèric de Sant Sebastià
)
+ El director de les excavacions, Antoni Rojas, indica on van trobar l'urna del segle III aC. Foto: L.P. La campanya arqueològica ha tingut una durada inusual de cinc mesosLAURA PORTAL.
Llafranc El jaciment ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, a Llafranc, ha tornat a ser sotmès a una campanya d'excavacions arqueològiques de cinc mesos de durada, amb uns resultats excel·lents. La principal troballa ha estat una urna del segle III aC. Però no només és destacable la peça per si mateixa, sinó el lloc on va ser trobada, una de les habitacions excavades i en els nivells de mobilitat. És a dir, aquesta urna era al lloc exacte on l'havien deixada els darrers habitants del poblat. Els arqueòlegs del poblat iber de Sant Sebastià han trobat una urna sencera de trenta centímetres del segle III abans de Crist. El director de les excavacions, Antoni Rojas, ha explicat que el context de la troballa és gairebé tan destacable com la mateixa troballa, ja que és poc habitual. Les urnes, si són funeràries, normalment es troben en necròpolis, plenes d'ossos, i si tenen un altre ús, se solen trobar en sitges. Però en aquest cas es trobava al racó d'una de les habitacions, fet que probablement indica que es tractava d'una urna d'ús domèstic i que havia quedat situada al lloc habitual on estava quan hi vivien els ibers. Rojas va explicar que ara s'estudiarà el contingut de l'urna. L'urna, tot i ser sencera, té una part fragmentada. És de manufactura ibera i probablement havia estat fabricada al mateix poblat, com sol passar en el cas de la ceràmica d'ús domèstic.
|
MURS ALTS
Un altre aspecte que ahir va destacar Rojas és l'alçada dels murs, d'un metre i mig. Aquesta alçada és poc freqüent, i quan en anteriors campanyes havien localitzat els murs, creien que eren més baixos. Aquesta nova dada i també el fet que s'hagi constatat que el poblat va ser ampliat força al segle IV abans de Crist fa pensar als investigadors que es tractava d'un nucli important i molt ben estructurat. De moment, el jaciment té gairebé totalment excavat el sector de ponent, amb les edificacions pròpies del segle V aC i el de llevant, amb aquesta ampliació del segle IV abans de Crist.
Els resultats d'aquesta campanya van ser molt ben valorats i, segons Rojas, és la intervenció de més gran abast i transcendència que s'hi ha realitzat des del 1998 que van començar les actuals excavacions. La intervenció d'enguany ha suposat un gran salt qualitatiu en el coneixement d'aquest poblat costaner.
D'altra banda, el regidor de Cultura de Palafrugell, Xavier Rocas, va explicar en la mateixa roda de premsa sobre els resultats de les excavacions, que l'Ajuntament sí que té la intenció imminent d'adequar el poblat per fer-lo mínimament visitable. Així, Xavier Rocas va explicar que s'esperava poder fer-hi tasques d'enjardinament i d'adequació per a les visites. També va parlar sobre la possibilitat de museïtzar les troballes.
El poblat va ser descobert als anys seixanta i va començar a ser excavat entre 1984 i 1987. No va ser, però, fins al final de la dècada dels noranta que les excavacions, després de la signatura d'un conveni entre la Universitat de Girona i l'Ajuntament de Palafrugell, es van reprendre i han tingut una continuïtat fins ara.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2253915
