Patrimoni de Valls


Ni a la memòria restaran les adoberies del Raval de la Farigola

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 16:27

Feia temps que s’entreveia i definitivament, a l'octubre del 2010, algunes de les adoberies del sector del Raval de la Farigola han estat enderrocades. Havien estat en funcionament fins als anys 60 – 70, moment en que la crisi industrial va afectar de soca-rel als sectors industrials tradicionals de moltes ciutats. La importància del lloc no es deu a l’interes material de les seves edificacions, res de l’altre món. Si no haguessin estat les excavadores de l’empresa d’enderrocs les responsables de convertir aquelles ruïnes en simples runes hauria estat el simple pas del temps el que hauria fet desaparèixer aquells edificis. Més enllà de la nostàlgia i el romanticisme de les cases ensulsiades que recorden el moment en que tot allò tenia vida, o de les emocions a flor de pell que creen els sorolls de les màquines esbotzant les parets mentre s’enderroquen,... la silenciosa desaparició d’aquests edificis fabrils serveix per recordar la manca de valor que pateix la identitat de la ciutat.

Sacarrando

desapació fàbrica de curtits de ca vives

 

 

Enderroc fàbrica de curtits de Ca Vives



La font d'en Bosch

patrimoni-torrents — Publicat per mariscu @ 12:59

Després dels últims aiguats de la tardor del 2010 el torrent de la Farigola ha deixat al descobert la font que fa honor al topònim de la font d’en Bosch. Un exemple que excepcionalment es contraposa a les diverses fonts vallenques antigues que el temps ha anat fent desaparèixer. Si en aquest cas ha estat el propi temps meteorològic el que l’ha posat al descobert, esperem que l’home amb la seva tècnica, clarament superior a la d’una riuada sigui capaç algun dia de treure de l’oblit, tot desenterrant, reconstruint o restituint, alguna de les fonts que el desús i la deixadesa ha fet desaparèixer.  Rememorem la font de la Salut o la del final del carrer del Mur, per posar tan sols alguns exemples. Sacarrando

Font d'en Bosch


Culminació de la obra "Valls i la seva història" publicada per l'Institut d'Estudis Vallencs

Novetats — Publicat per mariscu @ 12:44

El passat quatre de novembre es varen presentar els dos últims volums d’un total de set de la col·lecció "Valls i la seva història". L’obra ha estat coordinada pel Dr. Santiago Roquer i el Dr. Lluís Navarro de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Els dos últims volums han estat dedicats als segles XIX i el XX i han estat coordinats pel Dr. Josep Sánchez Cervelló.

Aquestes dues últimes entregues tracten dos dels segles més compulsius de la història de la ciutat, tan pel que fa a l’efervescència ideològica, les revolucions tecnològiques, la consolidació d’un nou sistema econòmic com per la importància dels conflictes bèl·lics que hi hagueren. Es fa un repàs del comportament a la ciutat de les idees liberals i conservadores, amb les seves successives guerres, com les carlistes del segle XIX  i la guerra civil espanyola del XX. També s’explica la consolidació del capitalisme industrial vallenc i com es passà de la puixança de mitjans del segle XIX a la decrepitud de les primeres dècades del XX. Tot això, entre molts altres aspectes de destacada importància que també són tractats i que també venen acompanyats per nombroses fotografies, mapes, gràfics i diagrames.

La finalització d’aquesta obra suposa la culminació de l’esforç titànic de l’Institut d’Estudis Vallencs per aconseguir que la ciutat de Valls disposi d’una actualitzada història escrita de Valls, passant pàgina a la única que fins ara disposàvem: la “Historia de la villa de Valls” de Francesc Puigjaner publicada el 1881.  Un tipus d’obra que totes les ciutats haurien de disposar.

Sacarrando

Presentació Història de Valls S.XIX i S.XX



Apologia a les coses poc importants, el cactus de l'aparcament del barri antic

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 11:55

Malgrat l’interior de la ciutat no disposa d’importants elements naturals, els vallencs i vallenques hem anat cuidant cadascú el seu raconet embellint-lo amb les nostres plantes. Aquest és l’exemple del cactus de l’aparcament del barri antic que anònimament un dia va ser plantat i que ens ha arribat fins als nostres dies tot embellint aquell indret singular dels antics rentadors de la ciutat.  Són aquest tipus de coses, gairebé anònimes, que sense ser “les més grans,... les més velles,...les més antigues...” configuren l’ambient del lloc. Des d’aquí una apologia a aquelles coses “poc importants” del nostre patrimoni.

El càctus de l'aparcament del barri antic


Powered by LifeType