Mascarell i crespucle d’ideologies

Publicat per fxsabate | 31 Des, 2010

    El nou i novedós Conseller de Cultura acaba d’inaugurar allò que espero es quedi en un isolat i únic cas de ser un conseller del Govern de Catalunya que ha servit a dos senyors. “ Ningú no pot servir dos senyors; perquè avorrirà un i estimarà l’altre; o bé es lliurarà a un i menysprearà l’altre. ”   (Mateu ).

    El conseller diu que al PSC alguns han focalitzat el seu transfuguisme com un debat moral bastant impropi dels temps que corren. Té raó que no està de moda la moral avui. Però això no vol dir que encara hi hagi gent entestada a tenir la moral com a guia en les decisions que prenem a diari.

    Aquí parlem de projectes i d’idees. A no ser que es pensi que ja no n’hi ha o que totes es redueixen a una, amb la qual cosa hem d’anar pensant en una altra cosa que no sigui la democràcia, sistema que es basa en la confrontació d’idees i de projectes. Però el nou conseller ha passat  a formar part d’un govern conservador encara que li costi admetre-ho. I la dreta sempre ha estat procliu a difuminar el debat i la pròpia existència de les ideologies. I procura substituir-ho per una única ideologia de servei a la pàtria. Només cal llegir atentament els dos darrers discursos del nou President  del Govern de la Generalitat – investidura i de cap d’any - on el concepte i el terme ciutadans pràcticament no apareix i sí, en canvi, el nom de la nostra nació en nombroses ocasions.

    Però l’intent de difuminació de les ideologies propi de la dreta és arreu i ve d’antic. Qui millor ho va teoritzar va ser  Gonzalo Ferrnàndez de la Mora ( 1.924 – 2002 ) que encara el 2.000 va escriure el següent: “ En mi libro ‘ El crepúsculo de las ideologías (1965) ‘ formulé la ley sociológica de que cuanto mayor es el desarrollo cultural y económico de una sociedad, menos factible resulta la adopción de las decisiones públicas en función de ideologías y más se imponen los criterios estrictamente racionales o científicos.”. Quelcom de molt semblant sentim aquests dies al voltant de la designació del nou govern de Catalunya – trascendir els partits, transversalisme... – i del cas Mascarell.

    Però la dreta sovint enganya i Fernàndez de la Mora que desprès de la publicació del llibre va ser premiat per Franco amb un ministeri, va ser al cap dels anys un dels fundadors de Alianza Popular, actual Partido Popular quan va arribar la democràcia. Així que una cosa és intentar difuminar ideologies i l’altra la d’estar segurs que n’hi ha una que deu ser la veritable i amb la qual hauríem de combregar tothom.

    Però la democràcia es basa, sortosament , en la diversitat i aquesta existeix. El nou conseller de cultura no ens farà creure que pot construir un programa electoral socialista i estar al servei d’un altre en poques hores. Mal favor fa a la democràcia i al país i, afegeixo, als ciutadans, terme que tampoc no apareix en la seva primera entrevista a un rotatiu de Barcelona.

    I aquesta és la meva única recomanació d’entrada. Que pensi en ells i elles. En els homes i dones de Catalunya. La seva tasca de govern respondrà millor als interessos reals dels qui cada dia transiten pel nostre país. I naturalment que pensi també en els milers d’homes i dones que al llarg de la seva vida política l’han portat a ser un notable servidor públic. Tots ells i elles socialistes amb carnet o sense. Han  estat ells i elles i no tant els mèrits del conseller que, com humà que és, no en té molts, Al menys a la indústria cultural privada no sembla que a partir del 31 de desembre li pensessin reconèixer gaire. I que pensi com com podrà mirar aquests homes i dones a la cara.

    És trist, humanament pensant, que el nou conseller prefereixi mirar la cara d’una sola persona a qui ha promès fidelitat el dia 29 que als milers d’homes i dones que també construïm Catalunya, de vegades des del Govern, altres des de l’oposició, però des de posicions d’esquerres i catalanistes a les que no pensem renunciar ni a canvi d’una Conselleria.


4 Comentaris & 0 Retroenllaços de "Mascarell i crespucle d’ideologies"

    Doncs els fets evidencien que el PSOE s'està comportant, no precisament com un partit d'esquerres i obrer.

    Publicat per Manel 31 Des 2010, 20:22
     

    No entenc massa aquesta reacció tan sorollosa del PSC -amb traca final inclosa- envers la decisió d'un senyor-polític de formar part d'un govern d'altre color polític on es barregen independents, convergents i ARA un socialista. Si em remeto al meu pensament de fa ara uns 10 anys segurament també m'afegiria de tildar en Mascarell de traidor no transfuga -té components més de desleialtat-, però actualment amb més maduresa cronològica i experiencial i comprenent que la finalitat d'un partit és governar, per això els pactes de vegades diametralment oposats quant l'ideologia original (PSC/PP, CiU/ERC...), entenc, conpren i sobretot, respecto, la decisió d'un senyor-polític que ha optat més enllà de qualsevol altra cosa, formar part del govern de la Generalitat i el que és més, segurament ho farà bé, està preparat i té experiència, diuen que s'identifica amb aquell socialisme catalanista maragallià. Ser conseller és un dret d'un senyor-polític, potser la finalitat d'un senyor-polític, socialista i catalanista.
    No sé si un pot servir dos senyors (Mateu), però en política els acords, consensos, pactes ..., són legítims i tenen una única i respectable finalitat: governar.

    Publicat per Cinta 31 Des 2010, 16:33
     

    Sí, primer el país és el pensament nacionalista clàssic i de sempre. Aquñi, a Espanya, a Almanya i a tot arreu on el nacionalisme busca que s'esborrin les idees, es deixi de pensar en els ciutadans i es construeixi un pensament únic. Aquí ningú ha dit que primer és el partit. Al contrari, sóc dels qui penso que el partit només és un instrument. El principla són els ciutadans i les idees i els projectes que els serveixen. I les persones que tenen ànsioes de poder o de protagonisme, per legítimes que siguin, han de supedtar-se a aquestes, I a mi no em convencerà ningú que tots els partits són iguals i que igual es pot ser d'un que de l'altre. Per aquí no passo encara que alguns pensin que igual es pot ser a un lloc que a un altre i que els companys i amics es poden canviar així com així.Per Ferran Mascarell hi ha hagut molta gent que ha treballat i s'ha sacrificat, molts que han renunciat a les seves aspiracions. I que ara el retorn sigui aquest menyspreu doncs jo sóc dels qui ho denuncio. Si no es digués com es diu tots els mitjans el titllarien de "xaquetero"

    Publicat per fxsabate 31 Des 2010, 15:45
     

    Vist lo vist, vistes les polítiques de Madrid, potser la ideologia d'esquerres ha quedat en un segon pla. I a Catalunya la cosa no s'ha quedat curta. Si un conseller serveix el país, primer és el país i després la fidelitat al partit.

    Publicat per Manel 31 Des 2010, 10:43
     

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital d'Espanya: