Parlament en la inauguració de la Fira de Bandolers d’Alcover

Publicat per fxsabate | 9 Oct, 2010

    Celebrem avui l’inici de la 8a edició de la Fira de Bandolers. Una reconstrucció històrica i acte festiu, que ens permet reviure una etapa apassionant i sovint poc coneguda de la nostra , de la vostra història. Deixeu-me remarcar la paradoxa que hi ha en aquest fet: la transformació d’un problema, d’una situació plena de perills i d’angoixes per a la població com eren les bandositats dels segles XVI i XVII, els saquejos, la inseguretat, que avui dia recordem amb una sèrie d’actes festius. No és l’únic cas paradoxal; som, un poble que ha instituït la seva diada nacional en la commemoració d’una derrota. Som doncs, ben capaços, de recordar els bandolers en un ambient de festa.

    Les reconstruccions històriques, però, van molt més enllà de la festa, i si estan ben fetes, ens permeten també conèixer una mica més de nosaltres mateixos. I podem veure quantes coses han canviat menys del que ens pensem. Ho han fet en les formes, és clar, però reproduïm comportaments, actituds. Un dels actes de la Fira és la celebració de l’elecció del Consell de la Vila. Aleshores, fa quatre segles, per insaculació, avui per elecció democràtica, una diferència substancial, sens dubte, però també un element comú important: elecció, és a dir, no un dret preestablert, no una propietat privada del càrrec. Amb tots els matisos que vulgueu, un concepte diferent de l’exercici del poder. Jurats i prohoms, per molt que s’alternessin en el càrrec, per molt que la insaculació fos un procediment poc transparent, no podien adduir, en cap cas, un dret personal i permanent al càrrec. 

    Seria més tard, amb Felip Vè, quan vindrien els nomenaments a dit per part del rei. Però aleshores comptàvem amb drets polítics per a una part important de la població, que no era tota –les dones n’eren excloses!- però que, tot i així, el Llibre de Vàlues del 1604 ens parla de 487 veïns, dels quals prop de 260 amb drets. Limitats, de ben segur, però drets.

    O un altre esdeveniment reproduït, les constants gestions amb la ciutat de Tarragona –segurament amb l’Arquebisbe, que manava molt!- per problemes d’aigua. Uns problemes recorrents avui dia, que canvien d’interlocutors, però que encara tenim presents. Espero, de totes maneres, que amb un altre tarannà, i amb solucions més efectives.

     

    Tot això ens parla d’un passat complex, ple d’experiències, de problemes quotidians, de gent que es mou, que s’espavila, com els germans Company, que sembla que havien anat a Amèrica a fer fortuna, i que construïren Ca l’Abadia i aquest esplèndid Ca Cosme. Si no és cert, és ben trobat... i de totes maneres és certa la presència americana a Alcover. Quina valentia, quina empenta que van demostrar! I també ens parla d’un poble que tracta amb els seus veïns. No sé si en els actes de la Fira es té en compte la Comuna del Camp, un altre element singular que faríem bé de tenir en compte: fa quatre-cents anys, els pobles del Camp ja tenien clar que havien d’anar plegats. A veure si al cap dels segles ens en tornem a convèncer.

    Totes aquestes experiències podem reviure a la Fira de Bandolers. A través de Voltors i Morells, del Consell de la Vila, de llibre de visites a les aigües del Francolí, dels oficis, de les fires de productes, revivim un passat proper. I, com he dit abans, ho fem amb un ambient de festa. Els arcabussos no feriran ningú, i ho acabarem tot plegat al tast de bandolers, compartint taula i els bons vins del Camp de Tarragona. I permeteu-me, encara, assenyalar un altre fet important al voltant de la festa. La festa és la gent, la festa és vostra –i nostra, si ens hi deixeu participar- i això és un valor immens. Aquesta capacitat d’autoorganització, de trobar complicitats, d’invertir hores i energies del temps lliure en activitats col·lectives per al gaudi dels altres i propi, és un patrimoni social de valor incalculable. Això és el que ens fa grans. Sou vosaltres: Els autèntics protagonistes de la Fira que ja ha assolit una repercussió i reconeixement nacionals més enllà del Camp de Tarragona: els organitzadors, la societat civil, els veïns i veïnes d’Alcover que la feu possible, amb la vostra dedicació i treball impagables, amb la seva participació directa, contribuint desinteressadament a posar en valor un passat llunyà – a vegades desconegut - i mostrant-lo a les noves generacions, perquè perduri.

    Sou un gran valor i la garantia que la fira serà aquest any i els vinents, un èxit, per la fidelitat a la història per la passió que hi poseu i que encomaneu a tothom qui us visita per aquestes dates   Aquesta vitalitat, aquesta capacitat d’iniciativa, d’aprofitar el nostre passat amb una voluntat de festa, però també de promoció, no és aïllada. La complicitat, la capacitat de buscar acords entre institucions, entre el sector públic i el privat, i amb tota la societat civil, s’estén, amb intensitats diferents, arreu del territori. Per la part que em toca, com a representant del Govern de Catalunya al Camp de Tarragona, vull remarcar com hem treballat en aquesta línia perquè Alcover i tot el territori estigui preparat per sortir enfortit de la crisi i assegurar la qualitat de vida dels qui hi vivim: 

    Per això, conjuntament amb l’Ajuntament, treballem en molts projectes, des de la restauració de l’església, a l’arranjament de carrers, a la revitalització del Mas Forès o la futura del molí paperer com a escola de natura, i la declaració del futur parc natural de les Muntanyes de Prades que ha de ser un revulsiu econòmic per aquestes comarques.

     

    També és important el treball per millorar la xarxa viària per assegurar el reequilibri territorial i enllaçar amb la costa les comarques de l’interior. En aquest sentit, la inversió més important ha estat la posada en funcionament de l'autovia entre Reus i Alcover. També hem millorat el ferm de la C-14 d'Alcover a la Riba i les cunetes i barreres de la TV-7041 entre Alcover i Prades. I en projecte hi ha la nova variant per anar cap a Mont-ral i la C-37 entre Alcover i Valls.

    Treballem amb visió de futur, planificant, creant les condicions i fixant les implantacions logístiques i industrials necessàries per atraure noves inversions i que el territori sigui més competitiu. Aquest agost hem licitat les obres de construcció d'un nou aparcament de camions a Alcover, que permetrà ordenar i millorar la seguretat de l’estacionament de camions al municipi.

    El nou pàrquing se situarà al polígon industrial Roques Roges II, i ocuparà un espai d’uns 6.000 m2 de superfície amb capacitat per prop de 40 vehicles. L’actuació comportarà un cost aproximat de 800.000 euros, amb un termini d’execució de 5 mesos.

    Alcover també ha guanyat en qualitat de vida pel que fa als serveis i un bon exemple és l'ampliació de l’Institut Fonts del Glorieta, inaugurat aquest any. L’institut serà el primer centre en oferir els estudis de batxillerat a Alcover. D’aquesta manera els alumnes ja no s'hauran de desplaçar del municipi per continuar cursant els seus estudis.

    En definitiva, serveis per un poble que creix i que és referent també en el terreny sanitari: el CAP d’Alcover el més ben valorat pels usuaris de Catalunya amb un programa assistencial a mida dels pacients. Perquè tot això no ho fa tot sol ni el Govern ni l’Ajuntament, per bé que aquest té una responsabilitat molt important en què sigueu referents a la comarca i a Catalunya. Sou els alcoverencs i alcoverenques que destaqueu amb la vostra capacitat emprenedora, amb la vostra cultura, amb la vostra capacitat de teixir complicitats i consensos entre vosaltres i amb els veïns propers i llunyans. Amb constància i amb fermesa. Tot un exemple del que crec que hauríem de ser i fer els catalans en aquest moment històric tan difícil per la nostra nació i per tants catalans i catalanes que veuen un futur incert i que demanden alternatives clares, aliances, consensos i no divisions. I que continuem sent un únic poble cohesionat com hem sabut fer entre tots fins ara. Com vosaltres, amb una fira que beu del passat però que ens projecta amb força al futur.

    En aquest cas, no podem pas repetir aquells versos d’en Joan Maragall, quan parlava d’un altre bandoler famós, en Joan Serrallonga:

    Me n'anava a fer cap a la masia

    oblidada en el fons d'alguna vall,

    i m'entaulava en bona companyia,

    menyspreant tota lluita i tot treball.

    Llavores jo me'n reia de la guerra

    i dels meus que es batien, capsigranys!

    i tant se me'n donava que la terra

    la manessin els propis o els estranys.

    Ens entaularem, ben segur, en bona companyia, però no pas menyspreant lluita i treball, sinó amb la satisfacció de la feina feta, amb l’orgull d’haver estat a l’alçada, i amb el respecte a la gent que penca, com vosaltres. 

    Enhorabona, per molts anys i queda inaugurada LA FIRA DE BANDOLERS i virtualment l’exposició permanent de Ca Batistó.

    Alcover, 8 d'octubre de 2010



Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: