L’Església catòlica i el pluralisme
Publicat per fxsabate | 5 Oct, 2010
El missatge de l’arquebisbe
La llei d’interrupció voluntària de l’embaràs evita milers d’avortaments clandestins o a l’estranger per qui s’ho pugui pagar i que hi hagi milers de dones condemnades. Això no vol dir que no haguem de buscar i promoure altres alternatives per evitar embarassos no desitjats com els preservatius o les píndoles. Però tampoc en aquests casos no acabem de trobar la comprensió de l’Església que en massa ocasions continua volent imposar el seu criteri, no només als seus fidels, sinó a tota la societat sense excepció, siguin o no creients o ho siguin d’una altra fe.
Es refereix també l’arquebisbe a “continuar la vida fins a la mort natural”, és a dir, la que esdevindria a causa de la pròpia naturalesa humana. Però com renunciar als avenços de la medicina o com prescindir-ne arribat el moment si ja només signifiquen patiment del propi malalt i dels seus éssers estimats? Un familiar molt directe i cristià exemplar m’ha encarregat que “quan li arribi el moment” no permeti que l’intubin ni el portin a cap hospital per perllongar la vida “artificialment”. Puc assegurar que la seva voluntat i el consell dels metges em guiarà si arriba el moment i espero que cap llei penalitzi aquesta conducta que no tindrà cap altre fonament que l’amor i cap altre sentiment que la solidaritat humana.
Més enllà d’aquestes qüestions concretes, allò que crida més l’atenció és que sembla que l’arquebisbe no acaba d’acceptar el pluralisme de
Al segle XXI no és possible defensar ni una única religió ni una única ideologia política. Ni com diu l’arquebisbe Pujol, que els representants dels ciutadans ho som de Déu. Això, a finals del franquisme, amb el Cardenal Tarancon ho crèiem superat per l’Església i ja fa anys que l’estimat borrianenc ens va deixar.
I si “cal obeir Déu abans que als homes“, a quin Déu? I què en fem dels milions de creients d’altres confessions que conviuen entre nosaltres? Els hem d’imposar el catolicisme? Com fer-ho? I si això fos possible, mentre no es converteixen aquests infidels, com ens organitzem ? I els agnòstics i ateus també han d’obeir Déu abans que les lleis que democràticament hem aprovat entre tots? No es pot cridar a la desobediència de les lleis de què s’ha dotat una societat diversa que creu en la igualtat davant les normes – obliguin o emparin – i en la igualtat d’oportunitats també d’homes i dones encara que hi hagi religions que no la practiquen en el seu si. Per cert, si el model és Suïssa, allà ja fa quatre anys que també van despenalitzar l’avortament.
Tal com diu l’amic arquebisbe – en això sí que coincidim -, ministre ve de servidor del poble. Però si això és així, ens devem al poble plural i divers al que servim. Tan divers i plural que entenc cada cop més que hi hagi ciutadans que ens retreguin que no acabem de canviar les inèrcies de donar suport de tot tipus a una sola confessió i aparèixer al costat dels seus líders. Som, diguem-ho sense embuts, en una societat laica. La qual cosa no vol dir que no s’hagin de reconèixer les creences religioses i els valors respectables que en molts casos compartim bona part de
El pluralisme i la tolerància són les úniques garanties de la convivència en pau de totes les formes de pensar. Negar-ho i apostar per la imposició d’una sola fe ens conduiria a la intolerància i al caos. Més encara, el pluralisme i la tolerància també són les úniques garanties de la llibertat i de la pràctica religiosa.
Tinc un familiar metge intensivista. Quan uns bons cristians varen expedientaral Dr. Lamela, alguns malatts varen patir innecessà riament i finalment varen llargar inutilment la seva vida.
´És arribada l'hora de donar per finalitzat el Concordato.
Publicat per Vcenç Alcaraz 12 Oct 2010, 10:57