Hem treballat bé i encara ens queda
Publicat per fxsabate | 30 Set, 2010Parlar d’infraestructures al Camp de Tarragona és parlar de moltes coses. Parlar de necessitats, de dèficits, de desitjos, de problemes, però també de propostes i de realitats. En tot cas, parlem de què parlem, ho hem de fer des de la serietat i del rigor. I això comença per reconèixer que qualsevol infraestructura d’unes certes dimensions passa per un procés de planificació, programació, projecte i realització complex i no sempre àgil. Per tant, esbandim aquelles veus exaltades perquè en un determinat període de temps no s’ha fet tot, i també les demagògies que prometen tot i més i immediatament.
És en aquest sentit que el Govern de la Generalitat es va proposar fer una feina seriosa de planificació, que ha suposat la formulació –al cap de més de vint anys!- del conjunt de plans territorials, i també de seriosos plans com ara els d’infraestructures viàries i ferroviàries, el d’energia, el d’aeroports, o el de ports esportius. Tot plegat al servei d’un model de país i d’uns objectius de sostenibilitat, d’afavorir el dinamisme econòmic i generar ocupació, i de millorar la qualitat de vida. I, last but not least, això s’ha fet amb un procés de concertació, en la formulació dels plans, i també en l’aprovació del Pacte nacional per a les infraestructures, amb els agents socials, administracions locals, organitzacions sindicals i empresarials, etc. I, al Camp de Tarragona, el Pla territorial parcial i el Catàleg de paisatge, amb un projecte que ordena el creixement a la vegada que preserva els espais naturals.
Què suposa això per al Camp de Tarragona? D’entrada, cal assenyalar que hi ha una estratègia nacional, no local. Per això ens interessa el corredor ferroviari mediterrani, que ha de connectar les mercaderies entre el nord d’Àfrica i el nord d’Europa, amb una bona connexió al Port de Tarragona. Per això ens interessa un aeroport de Reus potent, ben connectat amb una xarxa ferroviària que relligui les nostres ciutats i el conjunt del Camp amb Catalunya i Europa. El Camp de Tarragona és una peça fonamental de l’Arc mediterrani, i ho hem d’aprofitar. El Pla territorial del Camp de Tarragona, i el conjunt de plans aprovats, van en aquesta direcció.
Però això s’ha de completar amb una feina cap endins que permeti fer funcionar el conjunt d’acord amb els objectius de sostenibilitat, dinamisme, i qualitat de vida. Per això s’ha avançat en el projecte del Tramcamp –que ja és a informació pública- per a millorar la mobilitat interna, o es tiren endavant el CIM del Camp, la plataforma logística del Penedès, el centre d’activitats logístiques de Montblanc, i la ZAL del Port de Tarragona. Per això s’ha desdoblat la C-14 entre Reus i Alcover, o s’executa l’A-27 entra Tarragona i Montblanc, o es projecta la millora de la carretera entre Reus i Cambrils, la C-241 entre Montblanc i Santa Coloma de Queralt, o la C-44 entre l’Hospitalet de l’Infant i Móra d’Ebre. I dotzenes d’intervencions més, necessàries per a millorar la mobilitat de les persones i de les activitats productives al Camp de Tarragona. Només aquests darrers mesos s’han aprovat 7 projectes diversos de millora per un import de més de 10M€.
I, en el camp de la política territorial –però no estrictament dins les infraestructures- també podem parlar de la integració tarifària, en ple funcionament, i del Pla de mobilitat del Camp, ja aprovat inicialment, i del conjunt de millores en el transport públic. O també de l’aplicació de la Llei de barris, que ha beneficiat 14 projectes de 12 municipis del Camp de Tarragona per afavorir la cohesió social i la qualitat de vida, en un exercici important de cooperació amb els ajuntaments.
Aquests dies es parla de noves ubicacions industrials a les nostres comarques. No és per casualitat. Som al punt de mira internacional perquè hem fet bé les coses aquests anys. Sens dubte que hi ha coses pendents. I que tots voldríem que anessin més ràpides. Però hem posat els fonaments d’una planificació seriosa que ja s’està fent realitat. Que no s’aturi la roda.
Publicat avui 30 de setembre de 2010 a Crònica, suplement econòmic del Més Tarragona
