Posar seny al nom de les coses

Publicat per fxsabate | 17 Des, 2009

    Mapa del Camp de Tarragona 

    En l’imaginari personal i col·lectiu hi ha noms i conceptes àmpliament assentats que no es poden canviar sense provocar ferides i debats innecessaris i inútils. Per exemple, el nom de l’aeroport de Reus o que Tarragona és capital d’un territori ampli que fins ara eren deu comarques i que ara seran sis perquè l’Ebre formarà part d’una altra divisió. Pretendre que les seus dels diferents departaments de la Generalitat ara es repartiran marxant de Tarragona la meitat.

     

    En canvi, ara el Centre d’Emergències de Catalunya serà més clarament a Reus i no passa res, com tampoc no passa res amb el Centre de Seguretat de la  Informació a Catalunya que també s’implanta a Reus o amb l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya, a Tarragona. Per cert, algunes instal·lacions d’aquest centre, per raons tècniques, aniran fora de Tarragona i espero que tampoc no passi res.

     

    Per tant, rebaixem el to i posem seny al nom de les coses. Perquè entenc els sentiments de pertinença i d’identitat. Els catalans en sabem més que ningú. Però els localismes no porten enlloc. I hi ha una nova realitat, agradarà més o menys, que s’ha anat configurant amb el temps, on es desenvolupa la nostra vida al sud de Catalunya, que es diu Camp de Tarragona. I ens convé que hi sigui perquè és més potent des de molts punts de vista que cada una de les nostres ciutats i pobles individualment considerats, perquè ens permet una més adequada inserció en el món global i perquè aquí es poden desenvolupar millor els nostres projectes personals i col·lectius.

      

    És una nova identitat que hem d’adoptar com la d’Europa o, si se’m permet, com la del Facebook o la del Twitter. I això no vol dir, ni molt menys, que haguem de renunciar a la de la nostra pròpia ciutat en un territori on els lideratges –i és bo que així sigui– són plurals. Hem de parlar des del Camp de Tarragona i, per tant, en plural, superar les visions exclusivament localistes i encarar plegats el futur i els reptes que planteja des del consens i des del diàleg, cooperant entre grans i petits municipis perquè hi ha vida més enllà de Tarragona i de Reus

     

    Cal, doncs, parlar menys dels noms, sobretot dels ja consolidats amb els anys i

    parlar de col·laboració mútua. Perquè el futur al Camp de Tarragona serà compartit o no hi haurà futur possible.

    En el món global, tothom té poques oportunitats però en tenim més si l’encarem plegats, si aconseguim més competitivitat en l’economia, si afrontem la transformació de model productiu de què tant parlem incorporant l’economia sostenible, si ens creiem de veritat que un dels problemes principals al món és el de l’energia i en traiem partit perquè aquí en som experts, si completem les infraestructures de comunicació i logístiques d’una vegada i si, en definitiva, consolidem i millorem el treball conjunt en matèria de transport públic, d’aigua, de residus, de comunicació, de promoció turística, d’investigació i recerca amb clústers en salut i nutrició, en química, en enologia, en turisme i oci, en energia, i també en arqueologia clàssica i paleoecologia humana.

     

    I perseguir junts la cohesió social imprescindible que ens permeti avançar com a ciutadans dignes, perquè no podem créixer sense tenir en compte que ho hem de fer tots, sense deixar al marge ningú. Ja es veu, doncs, la poca feina que hauríem de dedicar a discutir i defensar tant els noms, la major part dels quals són indiscutibles perquè ja s’han consolidat en el temps. I és que l’altra, la feina conjunta, és molt important i no ens l’acabarem. No esmerçar-hi els esforços que requereix seria d’insensats.

     


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i: