Els biberons i l'F-18

Publicat per fxsabate | 25 Jul, 2009

    avió F 18

    Els de la lleva del biberó - pràcticament només organitzats a Catalunya - , s'han trobat avui de nou a Gandesa en un ambient poc festiu degut a la mort de 5 bombers a Horta de Sant Joan aquesta setmana.

    Nascuts al 1920 i 1919 - els biberons són de les quintes del 40 i del 41 -, no només van viure i partcipar directament en la Guerra Civil sinò que després van ser mobilitzats encara durant més de tres anys fent el servei militar. Són gent admirable que van arribar a pensar que viurien sempre vestits de caqui. El 1983 es van agrupar en una Agrupació que ara coordina el tarragoní Pere Godall, a qui el Govern de la Generalitat va concedir la medalla Macià el 2005, avui, abans de dinar, als afores del restaurant Piqué de Gandesa i gràcies a les gestions del pilot comercial flixanco Antonio Calvo, han rebut la salutació d'un F 18 de l'exèrcit que ha sobrevolat l'indret a uns 400 metres. Ha fet un 360 i en marxar unes acrobàcies saludant la concurrència.

    pere godall

    Pere Godall  i, en segon terme, Antonio Calvo, avui 25 de juliol de 2009 a Gandesa

    Ha estat un gest institucional que han agrait. A mi m'ha semblat que era el  mateix reconeixement que al 1981, quan va morir el regidor del PSC de l'Ajuntament de Tarragona Carles Pujol, antic miitant del POUM i que havia patit guerra i presó molts anys, li va retre la Guàrdia Urbana tarragonina vestida de gala i que em va emocionar com avui. Perquè els nostres herois - aquests ho són sense cap mena de dubte - requereixen una salutació adequada i representativa de tot el poble.

    Mai no seran suficients els agraiments a aquesta generació d'homes privats de joventut. A Nicaragua també diuen que la revolució sandinista de 1979 va ser " la revolución de los adolescentes ". Vaig veure fa poques setmanes a Managua tombes de joves homenatjats pels seus pares i amics  que tampoc volen oblidar-los. I és que la petja dels qui ja se n'han anat i dels qui encara ens queden, ens marca també a nosaltres que. vulguem o no - i molts volem - conforma la nostra manera de ser i de veure el món.

    Quan veuen aquests gestos pensen que no va ser en va el seu sacrifici. Així que vagi per ells el nostre homenatge fins i tot des d'aquest humil bloc


2 Comentaris & 0 Retroenllaços de "Els biberons i l'F-18"

    Quins testimonisels dels nostres pares, eh Isidre ? Tan impressionants que no mereixen restar en l'oblit per respecte a la seva memòria i perquè el seu exemle ens és imprescindible per construir un país millor, Moltes gràcies per escriure ¡¡

    Publicat per fxsabate 07 Ago 2009, 02:03
     

    Enhorabona Xavier.

    El fet que la Generalitat i el PSC als quals tu representaves en aquest trobada, és un acte de recuperar la memòria d’uns homes que ho van donar tot per la República, on van perdre la joventut i alguns la vida.

    T’envio aquesta nota amb memòria del meu pare. On va formar part de la quinta del biberó a la batalla de l’ Ebre, i després de la derrota i la victòria de la anomenats Nacionals, va tindre que fer quatre anys servei militar obligatori a la Jonquera per evitar que entressin els alemanys. Quina gràcia eh! Per evitar que entressin els alemanys, els amics del dictador.

    És curiós per que jo me fet gran escolta’n anècdotes tristes com les que van passar a la batalla i el final de la guerra.

    Et saluda Isidre Barberà.

    Publicat per Isidre 04 Ago 2009, 13:11
     

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: