OlÃmpics tarragonins, un llibre per l'estiu
Publicat per fxsabate | 1 Ago, 2008"Olímpics tarragonins" del cambrilenc Francesc Joan és un llibre excel.lent i no voldria que passés l’estiu sense escriure algunes reflexions.
I començo aquest post quan l’amic Pere Valls m’envia un sms celebrant que Natàlia Rodríguez, una de les nostres atletes olímpiques, hagi aconseguit la marca mínima per a participar als Jocs Olímpics a la prova de 1500 m. La cursa s'ha disputat a Mónaco la marca mínima era 4.07.00.,i l’ha superada amb escreix – ha assolit un molt bon 4:03.68. jo també ho celebro. Conec personalment Natàlia i l’esforç per compaginar la seva vida privada i l’esport és encara més meritori que no pas abans quan no li calia pensar en tantes coses alhora.
Vaig dir en la presentació del llibre que calia una obra com aquesta que a partir d’ara serà referència per a qualsevol que vulgui escriure sobre l’olimpisme i més concretament sobre els i les atletes de les nostres terres que hagin participat en l’esdeveniment esportiu pr excel.lència.
Francesc Joan, doncs, l’ha encertat perquè ha vingut a cobrir un buit en la nostra biblioteca per una banda però, tal com vaig remarcar el dia de la presentació, en la nostra memòria històrica. Aquests personatges que s’esforcen per superar el rellotge o la distància, per superar-se a si mateixos en definitiva, mereixien un homenatge. I per això el llibre de Francesc Joan té aquest doble mèrit.
Però encara en té un de tercer. I és el d’un llibre ben fet: ben escrit – cosa d’agrair en els temps que corren – i ben ordenat. Cada capítol va destinat a un dels nostres heois i conté un subtítol que sedueix perquè es refereix a un dels fets significatius que després s’hi trobarà i que desperta la curiositat i l’interès per continuar llegint fins que l’acabes.
És un dels llibres a llegir i regalar aquest estiu. Qui ho faci no quedarà decebut. Són els nostres mites als quals hem volgut emular tantes vegades, els envejats... però també els i les qui s’han sacrificat tant i que han portat el nom de les nostres terres molt lluny.
Felicitats a tots ells i a Francesc Joan que ens els ha fet més eterns
